Xavi és Indiana Jones
La destrucció sistemàtica del llibre d’estil que havia definit el millor Barça de la història de la mà de Pep Guardiola i Tito Vilanova ha estat un procés decadent en què han contribuït molts factors a partir d’una gestió esportiva nefasta sota la batuta, sobretot, de Josep Maria Bartomeu. És el que un dia Messi va descriure com si es fessin malabars: un desgavell de secretaris tècnics, mànagers esportius i entrenadors suposadament cruyffistes que no ho eren de debò. Tot això ha desembocat en un escenari en què Xavi es mou amb els estris d’Indiana Jones per redescobrir conceptes empolsinats després d’un oblit sostingut, antinatural i gairebé criminal d’allò que era teu i només teu. El Barça va menystenir el Sant Grial i la recerca de l’arca perduda de l’heroi és un camí ple d’obstacles amanit amb normatives draconianes de la Lliga a causa d’un passat econòmicament irresponsable, lesions i, ara, també covid. Però Xavi va a la seva.
Observar-lo durant els partits és un espectacle molt il·lustratiu de la masterclass constant que imparteix als jugadors perquè recuperin el pla de viatge que ell té gravat amb ferro roent al cervell des que va començar a formar-se al Barça. Veure’l és retrobar-te amb una sensació familiar, una figura reconeixible, un “Per fi algú al timó que sap de què va això”. Després de fer-se creus repetidament que el joc de posició els soni a alguns a xinès mandarí, a base d’insistir, està aconseguint que el comencin a descodificar. Linares a banda, que també és important per la reacció de fe en unes circumstàncies complicades, el que es va veure a Mallorca enmig de la plaga de baixes va ser precisament un triomf d’entrenador: un bloc amb una idea que està per sobre de tot. No hi ha ni rastre de la teoria de l’Es lo que hay.
Pel que es comença a notar al camp, el Barça que un dia vam celebrar pot anar ressorgint en una cursa de fons amb desitjos ben fonamentats. Això sí, l’optimisme de Joan Laporta afirmant que el Barça ja ha tornat té un to desmesurat i poc connectat amb el context que viu la institució. Siguem seriosos: fa dos mesos i mig encara no s’havia decidit a posar Xavi d’entrenador, s’està havent de reconduir la planificació esportiva amb la temporada en marxa i s’alimenta Haaland com la pròxima cançó de l’estiu quan s’estan fent equilibrismes per inscriure un futbolista fitxat abans de fer-li espai salarial. Que vagin sonant els missatges grandiloqüents del president, que la realitat s’imposa mentre Indiana Jones continua al rescat.
