Esports 10/06/2021

El Bartogate, sense filtres: "No podia llegir-me tots els contractes que m'arribaven"

L'ARA ha tingut accés a les declaracions d'Òscar Grau i Román Gómez Ponti durant la instrucció del cas

4 min
Óscar Grau, a l'interior d'un vehicle.
Disponible en:

Barcelona"El president em va indicar que havíem de contractar aquesta empresa. Desconec com s'hi va arribar". Així va explicar Òscar Grau, en les declaracions prèvies al judici del cas Bartogate que es van produir aquest dilluns, el tret de sortida de la contractació de diferents empreses per monitoritzar xarxes socials al Barça. L'antic CEO de l'entitat blaugrana i Román Gómez Ponti –director dels serveis jurídics del club des del 2015 fins al 2021– van explicar al jutjat les seves versions d'un afer que deixa força malparat Josep Maria Bartomeu. Segons els acusats, l'expresident hauria sigut l'impulsor únic del reclutament del conglomerat empresarial Nicestream a canvi de més d'un milió d'euros durant tres temporades. L'ARA ha tingut accés a les declaracions en seu judicial de Grau i Gómez Ponti, dues peces clau en la trama que es van acollir al dret de no declarar durant les diligències policials.

"Quan ve una ordre de presidència, l'executem. Quan el president diu a un executiu que faci una contractació, no es posa en dubte. No hi vaig veure res d'estrany", va argumentar Grau a les preguntes del ministeri fiscal sobre l'adequació de l'empresa, els procediments per triar-la i la naturalesa de les tasques per les quals va ser contractada.

Com es va saber després de les declaracions, els dos acusats van disparar contra Bartomeu. El consideren el principal artífex de la contractació d'I3 Ventures (part de Nicestream) i neguen tenir-hi cap responsabilitat. La suposada ordre directa de Bartomeu a Jaume Masferrer, la seva mà dreta, i Grau va venir acompanyada d'un prec: calia mantenir la contractació en secret. "Bartomeu em va dir que era confidencial i que seria ell qui ho comunicaria a la junta", va reconèixer Grau. Els fets de l'1 d'octubre del 2017 van desencadenar la voluntat de l'expresident blaugrana de monitoritzar les xarxes amb un rerefons reputacional. Tanmateix, va callar durant dotze mesos davant els seus companys de directiva, als quals va posar en antecedents "en una reunió informal, de brainstorming", va precisar Grau. No hi ha acta oficial de la trobada, que es va produir, segons l'antic CEO, durant un team building fora de Barcelona.

Imposició d'I3 Ventures

Grau també va explicar a la jutge que l'acord milionari amb I3 Ventures es va tancar "en dues reunions". La primera trobada va ser entre Bartomeu, Masferrer i Carlos Ibáñez, propietari del conglomerat Nicestream, amb Grau apareixent a mitja reunió. Sempre segons el testimoni de l'acusat, setmanes després es va celebrar una segona cita per parlar de preus i objectes del contracte. "Una de les meves funcions era vetllar pels interessos del club i buscar el millor preu possible. La xifra inicial s'acostava a 1,4 milions d'euros, però vaig aconseguir una rebaixa de 300.000 euros i deixar-la en 1,1. Les temporades següents vam pagar 947.000 euros", va explicar Grau. En aquesta segona trobada, el president blaugrana no s'asseia a la taula. Al seu lloc hi havia Grau, Rodrigo Ziegner (del departament financer del club), Masferrer i Ibáñez.

Cap dels contractes va arribar als 200.000 euros, la quantitat límit per no haver de passar pel comitè d'adjudicacions i, d'aquesta manera, driblar el control de la junta. Sobre aquesta pràctica, la jutge Alejandra Gil hi va insistir amb Gómez Ponti, l'altre imputat que va declarar dilluns. "No tinc cap motiu per sorprendre'm si els contractes són de menys de 200.000 euros. No és feina meva ficar-m'hi. Si m'hagués de sorprendre amb determinades xifres, potser la renovació d'algun jugador no s'hauria produït", va declarar l'excap dels serveis jurídics del Barça. "Nosaltres no valoràvem el preu de les coses. Qui soc jo per decidir que 50 milions són massa per un jugador? Doncs el mateix amb això", va subratllar.

En relació amb el polèmic fraccionament de contractes i factures, Grau va detallar com es formalitzaven els acords amb l'empresa propietat d'Ibáñez. Partint del concepte genèric de monitorització de les xarxes socials, cada empresa del conglomerat facturava a un departament concret del club. "Cada empresa [de Nicestream] donava un servei a un departament, però les feines eren les mateixes", va explicar Grau, cosa que va aixecar més interès del ministeri fiscal, que no va entendre la necessitat de departaments que no fossin el de presidència per a aquesta monitorització de xarxes. "Si ho va dir el promotor... Ell és qui li ha de contestar", va argumentar Grau, espolsant-se les puces i assenyalant el tàndem Masferrer-Bartomeu. L'ex-CEO va voler remarcar que més de 3.500 contractes passaven cada any per la seva taula: "Són molts contractes i no me'ls puc llegir tots. Alguns m'arribaven i els signava amb el mòbil".

Román Gómez Ponti, envoltat de periodistes.

En la mateixa línia, Ponti va admetre que va autoritzar feines de monitoratge des del seu departament tot i que no hi estiguessin del tot relacionades. Ara bé, durant la vista va aixecar la veu per matisar que ell no les "impulsava", sinó que les "acceptava". "La globalitat d'aquests serveis venia de presidència", va insistir. De fet, l'excap dels serveis jurídics va insinuar que aquests procediments eren habituals: "És com quan em deien que havia de contractar des de la meva àrea empreses que eren bones [per al departament patrimonial] per fer 'bigues de no sé què'".

600.000 euros per l'auditoria

Arran de la publicació als mitjans de comunicació del Bartogate, el club va encarregar a la multinacional PriceWaterhouseCoopers (PwC) una auditoria per aclarir les circumstàncies de la contractació del conglomerat Nicestream. "La comissió delegada, l'endemà que sortissin les notícies, va fer una reunió per valorar el que havia passat i va prendre la decisió d'encarregar aquest estudi per tenir una descripció independent del que havia passat", va declarar Grau. L'objectiu principal era saber si el preu i els rangs contractats eren els del mercat. En els seus testimonis, tant Grau com Ponti neguen que es limités el marge d'actuació de PwC, que no va investigar Bartomeu per aquests fets. Tot i així, Ponti va explicar en seu judicial que l'auditoria encarregada va costar 600.000 euros.

Finalment, l'acomiadament de la compliance officer, Noelia Romero, també va posar d'acord els dos acusats. Sobretot va ser dura la versió que en va oferir Ponti. "El departament de compliance era un desastre. Arbitrari i faltat de rigor. Confonia la seva feina de compliance amb l'auditoria interna. Contaminava tots els circuits. Vaig denunciar [Noelia Romero] sis vegades per diferents irregularitats". A més, l'excap dels serveis jurídics va assenyalar davant la jutge que Romero tenia un criteri dirigit per Enric Tombas i Jordi Calsamiglia, dos dels directius que van dimitir juntament amb Emili Rousaud quan el Bartogate va sortir a la llum: "Ells van ser els que van orientar l'anàlisi cap a aquesta direcció". Romero, que va ser acomiadada per Bartomeu el 9 de juny del 2020, s'enfronta al club en un judici dimarts que ve després de no haver arribat a un acord malgrat el canvi de junta.

stats