De fer classificacions amb Pokémons a treballar a la franquícia més llorejada de la NBA

BarcelonaDe fer classificacions amb les joguines de Pokémon a treballar per a la franquícia amb més títols de la NBA. Adrià Arbués ha fet realitat el seu somni i des de fa unes setmanes treballa per als Boston Celtics com a Basketball Data Scientist. "Em considero molt afortunat d'haver arribat a la NBA, però fer-ho als Celtics és especial per tot el rerefons que té la franquícia i el que significa. Boston té una cosa que moltes altres franquícies no tenen: una continuïtat generalitzada. Això és bastant únic dins del món de l'esport, on la volatilitat dels càrrecs i la gent que entra i surt fan que el departament d'analítica sigui la menor preocupació d'alguns directius. Amb aquesta continuïtat, les eines creades han superat moltes iteracions, cosa que fa que el seu valor sigui majúscul i adaptat a les necessitats de l'equip. A base de temps i moltes preguntes i respostes, s'ha creat i establert una cultura de la dada. I, més enllà dels números, tenir mentors amb tanta experiència és un privilegi", diu a l'ARA.

La història d'Arbués és fascinant. "Des de petit m'han agradat molt les matemàtiques, perquè són una eina excel·lent per a una gran varietat de tasques: quantificació, classificació, predicció, optimització... De ben petit feia les meves pròpies classificacions de les joguines de Pokémon que tenia, i més endavant, quan vaig descobrir les llibretes de posar notes de la meva mare i el meu pare –tots dos professors–, se'm va obrir un món. Gràcies a aquesta necessitat de posar números a les coses em vaig aficionar al bàsquet, i vaig omplir llibretes i llibretes amb estadístiques dels jugadors que més m'agradaven", explica.

El vessant analític li va arribar més tard. "Suposo que va ser quan estava acabant la carrera. Ja tenia coneixements sòlids d'enginyeria i prou experiència com a entrenador de bàsquet, i va ser aleshores quan vaig fer el clic. També va ajudar que, mentre llegia publicacions de recerca, vaig descobrir els articles dels congressos de Sports Analytics, on explicaven, per exemple, com anar més enllà de les dades habituals de rebots, i probablement va ser el primer moment en què vaig veure que dedicar-se professionalment a la ciència de dades i al bàsquet no era una utopia", assegura Arbués.

El 2017 Arbués va començar una tesi doctoral mentre feia d'entrenador ajudant del Cornellà i, més endavant, a les categories de formació del Barça. "Quatre anys més tard vaig decidir fer el salt al món de l'empresa. Els timings van jugar a favor meu i un grup d'acadèmics nord-americans molt reputats acabaven d'engegar una start-up que pretenia externalitzar, com a servei de consultoria, els processos de ciència de dades dels equips de diferents esports: Zelus Analytics. Em vaig unir al seu equip com a científic de dades, i aleshores vaig poder seguir fent investigació amb el benefici de disposar d'infinitat de dades i amb equips NBA com a clients finals", recorda.

Després de quatre temporades fent consultoria, Arbués sentia que l’etapa estava tancada, ja que estava molt fora de la presa de decisions. Gràcies a la xarxa de contactes generada durant uns vuit anys al sector, va intentar parlar directament amb les persones amb qui volia treballar. "Els Celtics eren la meva opció prioritària. Sports analytics és un camp molt llaminer, però les oportunitats laborals són més aviat limitades. És per això que els equips de la NBA funcionen més aviat per "fitxatges d'oportunitat" amb persones a qui coneixen i que saben que poden encaixar. Vaig poder reunir-me amb les persones responsables dels Celtics durant l’estiu, i per sort hi va haver una entesa total per materialitzar el meu fitxatge uns mesos més tard", avança.

Bilions de dades per analitzar

Arbués no pot entrar en detalls específics per temes de confidencialitat, però la seva feina és com la de qualsevol científic de dades, però aplicada a l'esport. "A la NBA hi ha una allau de dades per partit gràcies a les tecnologies que enregistren els partits i proporcionen informació sobre on estan els jugadors i les parts del seu cos 25 vegades per segon. Estem parlant de més de 2 bilions d'observacions per temporada, que contenen tots els patrons del que està passant al món del bàsquet, però amagats i amb els seus secrets. La meva feina és crear models, mitjançant tècniques que des de fa molts anys s'anomenen aprenentatge automàtic o aprenentatge profund –i que ara sembla que tot s'engloba dins la intel·ligència artificial–, que reconeguin aquests patrons i dels quals se'n puguin extreure mètriques perquè les persones que prenen decisions dins el club tinguin més eines per no equivocar-se, sigui per fer fitxatges o per determinar quants minuts ha de jugar un jugador en un context determinat contra un rival concret", resumeix. El català posa en contacte dos mons. "Possiblement, la part més important de la meva feina és parlar els dos idiomes: el de la ciència de dades i el del bàsquet. Poder fer que persones d'un món o de l'altre s'entenguin és una tasca molt important, que pots dur a terme només si tens experiència sòlida en tots dos camps i entens les necessitats i el llenguatge de cadascun".

"La importància de les dades al bàsquet depèn exclusivament que les persones encarregades de prendre decisions creguin en el seu valor i que les persones que creen aquestes dades siguin capaces de transmetre què volen dir. La comunicació de la dada és un joc del telèfon on, en grans estructures, hi intervenen molts agents, i qualsevol persona que falli dins d'aquest joc fa que el valor caigui en picat. Si aquest sistema de comunicació funciona, aleshores la importància de les dades és rellevant, ja que estem parlant d'una eina que et pot generar un clar avantatge competitiu a un preu reduït. L’exemple més clar: identificar jugadors infravalorats pel mercat que poden aportar molt més del que costa fitxar-los et permet redistribuir recursos cap a altres àrees", reconeix Arbués.

Segons Arbués, "l'eficiència ofensiva segueix disparada. Els equips cada vegada generen millors llançaments per als seus millors tiradors en uns contextos concrets, i això és gràcies a les dades. No entraré a combatre els discursos que ara ja només es tiren triples o que a la NBA no es defensa, perquè crec que són debats superats. Avui en dia, el joc NBA té més matisos i més riquesa tàctica que mai, i això fa que els partits siguin molt més entretinguts del que molta gent pensa. Les dades no han matat el bàsquet ni molt menys, sinó més aviat el contrari".

Catalunya compta amb un grapat de professionals treballant a la NBA. "Crec que hi ha tres motius principals. El primer és que té una densitat de bàsquet de nivell elevat única: hi ha equips competitius pràcticament a totes les comarques. El segon motiu és que tenim una "classe mitjana-alta" del bàsquet realment potent, molt més del que ens pensem. I el tercer punt, que potser és el més important, és la cultura de caliu i d'aprenentatge col·lectiu que tenim. Aquí és normal que, quan tens entre 15 i 25 anys i vols ser entrenador, hipotequis un dia sencer de cap de setmana per anar a un pavelló a mirar partits. D'aquests dies, d'ajuntar-te amb altres entrenadors i compartir punts de vista, és quan realment s'aprèn. Una altra mostra d'aquest caliu són les activitats organitzades per federacions i associacions, on tothom vol fer créixer la comunitat sense ànim de lucre. Crec que tenir aquests espais de forma tan assequible fa que tothom tingui una xarxa molt potent de contactes per anar traçant el seu propi camí", conclou.