Oblidar els millors anys de la teva vida

Des que anava a la universitat, utilitzar l’esport per explicar la història ha sigut una de les grans obsessions del periodista Toni Padilla. Tot i que de vegades l’ordre dels factors s’inverteix, el que està clar és que una cosa mai es pot explicar bé sense l’altra. La geopolítica amaga històries sorprenents que ajuden a entendre la personalitat de clubs, estadis i aficionats. Igualment, Fernando Mahía ha utilitzat el bàsquet per entendre millor els marges dels Estats Units, que és on acostumen a passar les coses interessants. Allunyats dels grans centres de poder i oblidats per les zones més acomodades, els suburbis amaguen històries fascinants que massa sovint no han tingut la repercussió que mereixien. El periodista ha escrit un llibre editat per Contra (Coast to Coast) que descriu una realitat mestissa tan complexa com rica en què el bàsquet va trobar el seu lloc natural per créixer. “L'espai no sobrava als barris obrers i el bàsquet els anava perfecte. Un tros de carrer, un cèrcol penjat de qualsevol paret: hi havia tot el que es necessitava per a una patxanga”, escriu.

La debilitat de Mahía per la figura de l'antiheroi el va empènyer, potser de manera inconscient, a buscar i explicar històries marginals del bàsquet. El periodista posa en valor les fites de gent que, ja sigui per sexe, raça o condició social, ha viscut més derrotes que victòries a la seva vida. El llibre combina personatges anònims amb grans llegendes de la història de l’esport. Tots ells es converteixen en narradors involuntaris d’una realitat que ajuda a explicar com és l’Amèrica oblidada.

El llibre inclou més fracassos que triomfs i fins i tot alguns dels passatges exitosos tenen un final agre, amarg com la vida. Una de les històries més colpidores és la de Lusia Harris, una heroïna que va néixer abans d’hora. Després de tres campionats universitaris i una medalla de plata olímpica, l’any 1977 va ser escollida al draft pels New Orleans Jazz. La jugadora no va arribar a debutar a la NBA, ja que quan va ser seleccionada estava embarassada. A més, sempre es va considerar que l’operació amagava més una voluntat publicitària que no pas un interès real. Ni tan sols es va presentar al training camp. Harris va jugar una temporada a la Women's Basketball League i després va ser entrenadora a la universitat Texas Southern. Anys més tard va acabar sent professora a la seva Mississipí natal. Mahía la va trobar, apàtica i abatuda, a sota d’un porxo sufocant. La cara no conservava cap rastre dels èxits del passat, com si hagués oblidat els millors anys de la seva vida.