FUTBOL
Esports 08/10/2015

Les claus per entendre la corrupció al voltant de Blatter

El suís no ha estat encara imputat per cap delicte, però ha presidit un organisme corrupte durant 17 anys

Toni Padilla
9 min
Joseph Blatter anuncia que deixa la presidència de la FIFA

BarcelonaLa justícia suïssa va obrir fa dues setmanes un procés penal contra el president de la FIFA, Joseph Blatter, per sospites de gestió deslleial i abús de confiança. El ministeri públic recrimina a Blatter haver firmat un contracte contrari als interessos de l'entitat que gestiona el futbol mundial amb la Unió de Futbol del Carib, presidida per Jack Warner, antic vicepresident de la FIFA i col·laborador del president. Un contracte sobre els drets televisius del Mundial que Warner, de Trinitat i Tobago, comprava a un bon preu per revendre per xifres molt altes. A més, Blatter és investigat per negocis amb el francès Michel Platini, un dels aspirants a ser president a les eleccions del pròxim 26 de febrer. Aquesta investigació ha provocat una sanció a Blatter de 90 dies per part del Comitè d'ètica de la FIFA. "Se m'ha condemnat abans de qualsevol judici, sense que hi hagi proves contra meva. És monstruós", va dir just abans el veterà dirigent suís. Michel Platini, també ha estat sancionat 90 dies, sanció que acaba quatre setmana abans de les eleccions del 26 de febrer.

Aquest podria ser el primer cas en què Blatter, que ha dirigit la FIFA durant els últims 17 anys, acabi imputat per un possible delicte. La corrupció, però, ha presidit el seu llarg mandat, que acabarà el pròxim febrer en aquest congrés en què la FIFA buscarà successor. Però com s'ha arribat fins a aquest punt?

Com va aconseguir el poder a la FIFA, Blatter?

Cal remuntar-se al juny del 1998. L'Hotel Méridien Montparnasse s'alça imponent sobre l'estació de tren de la capital francesa, i aquell estiu estava blindat per fora, ja que s'escollia el nou president de la FIFA. El brasiler João Havelange buscava successor i els candidats eren el president de la UEFA, Lennart Johansson, i el secretari general de la FIFA, mà dreta d'Havelange, Joseph Blatter. El suec, just abans de la votació, va sorprendre demanant que la votació fos pública. La seva proposta va ser rebutjada i va perdre contra Blatter per 111 vots a 80.

Segons el periodista David Yallop, "aquell dia una persona del Pròxim Orient va anar comprant vots, especialment de delegats africans, al mateix 'hall' de l'hotel". "El vot es pagava a uns 50.000 dòlars. Abans de la votació, tothom donava per fet que els africans votarien per Johansson. Però va guanyar Blatter". El suís, anys més tard, es defensava. "A mi m'havien fet fora de la FIFA, no hi era!", va afirmar l'any 2003, amb referència al fet que va haver de dimitir del càrrec per poder ser candidat. Segons el periodista alemany Thomas Kistner, autor del llibre 'FIFA mafia', aquell home del Pròxim Orient era Mohamed bin Hammam, que va comprar en un sol dia 20 vots de delegacions africanes. Bin Hammam, anys més tard, va decidir presentar-se ell mateix a la presidència de la FIFA, però va ser enxampat i apartat del futbol. Llavors, però, era un dels homes de confiança de Blatter. L'altre era Jack Warner –de la Federació de Trinitat i Tobago–, que aquell estiu del 1998 va arribar a demanar al seu ajudant que es fes passar pel representant d'Haití, que no hi era, per afegir un vot a favor de Blatter. Warner, president de la Concacaf (Unió de Federacions del Carib, Nord-amèrica i Centreamèrica) ha estat enxampat en diferents ocasions fent negocis amb entrades dels Mundials i finalment també pot fer caure Blatter. Warner, de fet, ha estat detingut aquest 2015 acusat de corrupció a la FIFA, on era vicepresident, durant la investigació oberta per la justícia nord-americana que va provocar la dimissió de Blatter, malgrat que el suís no consta entre els imputats. De mica en mica, tots els homes de Blatter han caigut, ja que el secretari general, Jerome Valcke, també ha estat acusat de corrupció. Tots cauen. Excepte ell.

Blatter i Jack Warner

Com funciona la FIFA?

Investigat per la justícia suïssa, Blatter ha conviscut sempre amb les sospites de corrupció, però mai ha estat declarat culpable de res i, de fet, en gairebé tots els casos els afectats eren altres càrrecs dins de la FIFA, però no ell. Una de les claus per entendre la FIFA la va donar el mateix Blatter quan va admetre que "un cop vols ser president, et diuen que has de comprar vots per guanyar". Segons Yallop, el problema és "el sistema". "La FIFA ja era corrupta abans de Blatter. Ell és fill del sistema i s'ha limitat a mantenir el poder sense tacar-se les mans, deixant que fossin altres els qui juguessin amb foc".

Farah Ado, que va ser president de la federació de futbol de Somàlia, va admetre al seu moment haver acceptat 100.000 dòlars a canvi de votar per Blatter, però no va poder provar-ho. "És innocent fins que es demostri el contrari. El problema és el sistema, més que Blatter", defensava durant una entrevista amb la revista 'Panenka' l'exdirectiu de la FIFA Jérôme Champagne. "El president de la FIFA es pot moure per guanyar les eleccions, però això no vol dir que després controli el comitè executiu. El sistema de vots dóna un vot a cada federació, a cada país. Però al comitè executiu representa el món com si encara fóssim el 1945. Que el president no tingui una majoria estable l'obliga a pactar compromisos i, a vegades, cal mirar cap a una altra banda per no veure certes coses", afegia Champagne.

El comitè executiu el formen 25 persones: el president, els 8 vicepresidents i 15 membres escollits per les confederacions continentals. És a dir, el congrés de la FIFA, on cada federació estatal disposa d'un vot, pot escollir el president, però la major part dels membres del comitè executiu, on es prenen les decisions, són escollits per les sis confederacions: la UEFA d'Europa, la Conmebol sud-americana, la Concacaf de Nord-amèrica, Amèrica Central i el Carib, l'AFC asiàtica, la CAF africana i l'OFC d'Oceania. "Cal treure poder a les confederacions, ja que aquí hi ha molts suborns per mantenir determinats personatges al comitè executiu", diu el periodista britànic Tim Vickery, que admet que "Blatter no té poder absolut, es prenen decisions que no sempre li agraden". De fet, Blatter, per exemple, hauria preferit el 2006 portar el Mundial a Sud-àfrica. I va guanyar Alemanya. Per al 2022, defensava un Mundial als Estats Units. I va guanyar Qatar.

"El comiat de Blatter no soluciona els problemes, cal canviar-ho tot", diu Vickery. De fet, la comissió independent encarregada d'estudiar les millores dins de la FIFA després dels darrers escàndols proposa reduir a 12 els membres del comitè executiu i deixar-lo amb menys poder.

Quin paper tenen els drets televisius?

Blatter, per exemple, no sempre va controlar els vots europeus, ja que en una de les seves jugades mestres, va aconseguir que la FIFA gestionés els drets de televisió dels seus tornejos, inicialment en mans de la marca ISL, que va fer fallida econòmica el 2002. ISL feia anys que controlava els drets televisius de la FIFA –des del 1978– i manava tant com el president de l'organisme, però va fer fallida econòmica.

Blatter, doncs, va recuperar els drets i va decidir multiplicar per 10 els preus, però per assegurar-se el poder, va repartir un terç dels beneficis amb federacions humils, fet que li va crear problemes a Europa. Segons Champagne, aquesta incapacitat del president de la FIFA de modificar la composició del comitè executiu fa difícil lluitar contra la corrupció i perpetua un model de "favors i sobres". Sí, sobres, literalment. Blatter va explicar així els fets del juny del 1998 a l'Hotel Méridien. "Pel que sé, eren sobres a federacions més pobres amb els diners per tirar endavant projectes de millora del seu futbol".

El 1998, Blatter va donar continuïtat a l'obra d'Havelange. I aquell estiu, Johansson sospitava. "Diuen que hi ha una agenda oculta entre ISL, Havelange i Blatter. No puc entendre com aquesta companyia rep la confiança de la FIFA sempre. La FIFA hauria d'escoltar altres ofertes, com seria normal. No puc afegir-hi gaire, però fa temps que sento coses sobre l'ètica d'Havelange i Blatter, però no penso lluitar per la presidència amb les seves armes", deia Johansson pocs dies abans de ser derrotat a les eleccions a la presidència de la FIFA del 1998, eleccions que feia tres anys que preparava. Blatter, en canvi, va fer una campanya de quatre mesos. I, segons Yallop, el primer que va fer un cop va guanyar les eleccions va ser demanar que el traslladessin a la suite presidencial de l'Hotel Bristol, prop dels Camps Elisis.

Un cop ISL va fer fallida, Blatter va entendre que la FIFA podia guanyar encara més diners amb els drets televisius. Si Warner s'ha beneficiat controlant els drets a la zona de la Concacaf, el nebot de Blatter va formar part de la direcció de l'empresa que gestionava els drets del Mundial a l'Àsia.

Blatter i Joao Havelange

Quin paper té l'antic president João Havelange?

Blatter arribava al poder seguint el camí del seu mentor, el brasiler João Havelange. El 1974, aquest exnedador olímpic fill d'un traficant d'armes belga va arribar a la presidència de la FIFA gràcies als vots de les nacions que anaven aconseguint la independència després d'anys de jou colonial. Havelange va derrotar el britànic Stanley Rous, un home d'altres èpoques, i va revolucionar l'esport. Rous defensava que la Sud-àfrica de l'apartheid pogués competir i només va donar per a tot el futbol asiàtic i africà una plaça al Mundial del 1966. Les seleccions africanes i asiàtiques van fer un boicot i Havelange va endur-se els seus vots prometent globalitzar el Mundial. Dit i fet, ja que va portar el Mundial als Estats Units (1994) o Corea del Sud i el Japó (2002).

"Abans, el futbol tenia pocs membres i els diners arribaven per les entrades dels partits. Ara la FIFA té més membres que les Nacions Unides i és una multinacional moderna", treia pit Havelange, que l'any 2013, amb 96 anys, va renunciar als càrrecs honorífics que tenia a la FIFA, ja que es va demostrar que havia cobrat suborns per garantir a ISL mantenir els drets del Mundial de futbol. De nou, ISL. Una empresa que havia estat creada per Horst Dassler, el propietari de la marca esportiva Adidas. El 1978, ISL, presidida pel fill de Horst Dassler, va fer entendre a Havelange el poder de la televisió. I malgrat que la FIFA va intentar aconseguir el secret de sumari, més tard es va saber que ISL va pagar milionades a Havelange per controlar aquesta àrea. A ell i el seu gendre, Ricardo Teixiera, que durant anys va presidir la Federació Brasilera de Futbol.

Dassler va ser un home que va entendre com pocs els diners que tenia l'esport, treballant de bracet amb Havelange i Juan Antonio Samaranch al Comitè Olímpic Internacional. De fet, Havelange, Samaranch i Blatter van encapçalar la comitiva del funeral de Dassler, el 1987, per davant dels mateixos familiars.

Qui va obrir les portes de la FIFA a Blatter?

Blatter va arribar a la FIFA gràcies a Dassler. Diplomat en comerç i economia política, el 1964 Blatter va ser nomenat secretari general de la Federació Suïssa d'Hoquei Gel i el 1970 va entrar a la direcció del Neuchâtel Xamax FC. Fins llavors, la seva única relació amb el futbol era haver estat davanter amateur, malgrat que afirma, sense testimonis, que va arribar a rebre una oferta d'un club professional que el seu pare, un obrer, va rebutjar. Blatter va acabar trobant feina a l'empresa de rellotges Longines, que s'encarregava de posar cronòmetres a proves esportives. Així va conèixer Horst Dassler, fill del fundador d'Adidas i llavors president d'ISL. Gràcies a Dassler, Blatter va entrar a la FIFA. I, amb Blatter, ISL va continuar mantenint els privilegis que tenia sota la presidència del brasiler João Havelange. El 1981 Blatter ja era secretari general de la FIFA sota la presidència d'Havelange. Un càrrec clau que li va permetre fer molts contactes.

Amb Blatter no ha canviat res respecte als anys d'Havelange. Totes les eleccions de Mundials han estat marcades per casos de corrupció. El 2006 Alemanya va organitzar el seu Mundial quan, de forma sorprenent, un delegat d'Oceania va desaparèixer de la sala de votacions quan li tocava votar a favor de Sud-àfrica, vot que hauria deixat les dues candidatures empatades. Els Mundials del 2018 i el 2022 s'han investigat. Però Blatter no ha estat encara oficialment enxampat. Malgrat que la justícia, de mica en mica, s'acosta, destapant les misèries d'una organització, la FIFA, que va néixer per cuidar un esport magnífic.

Que pot passar ara?

El sud-coreà Chung Mong-Joon, un dels aspirants a la presidència de la FIFA, ja ha denunciat un sabotatge a la seva candidatura, ja que la comissió d'ètica de la FIFA estudia sancionar-lo 15 anys dins de la investigació que aquest òrgan porta a terme sobre l'elecció de les seus dels Mundials del 2018 i 2022.

Moong-Joon, magnat del grup Hyundai, considera que "estan sabotejant les eleccions de la FIFA". "Hi ha informacions sobre els plans de Joseph Blatter de seguir com a president una vegada que tots els candidats a la presidència quedin fora. Les eleccions corren el perill d'esdevenir una farsa", i ha recordat que "si la comissió ètica fos realment independent hauria d'haver sancionat de per vida Joseph Blatter pel cas ISL fa 20 anys".

De moment, els candidats a les eleccions són Mong-Joo, el príncep jordà Ali bin al-Hussein, que ja va ser derrotat per Blatter al maig i té pocs suports, i el gran favorit, Michel Platini. En el passat, altres aspirants amb poder que pretenien ser presidents de la FIFA ja havien estat apartats de la cursa electoral per aquesta comissió d'ètica, com va passar amb Mohamed bin Hammam, que va passar de ser aliat a rival de Blatter. Llavors, va caure.

Des de fora tothom recorda que, més enllà de buscar un nou president, cal un canvi intern. "Cal analitzar bé els canvis a la FIFA. Algunes federacions d'estats sense recursos necessiten els diners de la FIFA per sobreviure. I malgrat que a Europa no agradi que tothom tingui un vot, els diners, majoritàriament, acaben a les lligues europees gràcies a idees com pagar els clubs quan els seus jugadors juguen el Mundial. Cal limitar mandats i controlar tots aquests organismes menys vistosos, en què la corrupció segueix fent de les seves mentre tothom mira Blatter", diu Vickery. "En principi, s'acaba l'època de Blatter i Platini guanyarà, però amb Blatter...m'ho crec tot" defensa Vickery sobre les properes eleccions.

Un Blatter que, segons Champagne, i fins que no es demostri el contrari, ha comès, com a principals pecats, no canviar res i ser un especialista a tancar els ulls quan la corrupció entrava al seu despatx. De moment, semblava que Platini ocuparia el seu lloc, però Platini també ha estat sancionat 90 dies. Un Platini que va arribar a la presidència de la UEFA el 2007 amb el suport de Blatter fent fora Lennart Johansson. L'home que el 1998 havia estat derrotat per Blatter.

stats