FUTBOL
Esports 28/09/2018

Bonano, una mirada especial per a Berizzo

L’exblaugrana és un dels ajudants a l’Athletic i un exemple més de porters a les banquetes de la Lliga

3 min
Roberto Bonano en un entrenament de l’Athletic Club.

Barcelona“Estem acostumats a veure tot el joc des del darrere i tenim molt de temps per pensar”. Laura Ràfols té clares les particularitats de la posició de portera i el valor afegit que la seva especialitat aporta a la pràctica del futbol. “El porter ha viscut molt de prop les accions a pilota aturada o la sortida de pilota. Sap diferenciar les que són més arriscades i les que no. És on acostuma a incidir quan fa d’ajudant d’un equip tècnic”, diu Felip Ortiz, mà dreta de Gerard López al filial blaugrana.

Fa un parell de temporades que el futbol ha entès que la figura de l’entrenador, solitària i única, ja ha quedat desfasada. A les banquetes i a les sales de premsa es parla en primera persona del plural des de fa anys. La direcció d’un equip és cosa d’un grup de treball ampli i multidisciplinari que inclou especialistes de tot arreu, i els exporters ja no només fan feina amb els porters. Ajuden tot el col·lectiu. És el cas de Roberto Bonano, adjunt d’Eduardo Berizzo a l’Athletic Club juntament amb Ernesto Marcucchi i Mariano Uglessich. El cas del pròxim rival del Barça, que inclou un porter en les feines tècniques, és una mostra més d’una dinàmica que, per exemple, té el Mono Burgos al costat de Simeone a l’Atlètic de Madrid, amb papers i converses amb els jugadors abans de cada substitució, i Jaume Torras amb Rubi a l’Espanyol. No són els únics en una Lliga que també té un porter com a entrenador principal, com és el cas de Leo Franco a l’Osca, un dels equips que ha pujat a Primera aquesta temporada.

L’escena de Juan Carlos Unzué aixecant-se i cobrint el lloc de Luis Enrique a l’àrea tècnica cada cop que s’havia de picar un córner va fer visible la tendència de delegar determinades àrees en els segons i els tercers. En els tècnics auxiliars. “La nostra experiència ens condiciona les decisions. Quan jo preparava l’estratègia prioritzava les capacitats del nostre equip i, en relació amb això, mirava de trobar els punts dèbils del rival”, comenta el navarrès. “Nosaltres sabem que difícils que són determinades accions aèries i sabem de quina manera fer més mal als porters”, apunta Ràfols, en referència als córners i faltes laterals. L’Osca de Leo Franco, sense anar més lluny, ha anat mostrant en aquest començament del campionat una personalitat molt clara en aquestes accions, com si l’exporter demanés als seus jugadors que piquin les faltes amb tota la mala bava que a ell li molestava dels rivals. Àlex Gallar va marcar gol en la primera falta que va picar a Ipurua contra l’Eibar.

I és que un porter té una manera molt particular de buscar les vulnerabilitats dels adversaris, perquè s’ha dedicat tota la vida a tapar les seves pròpies. “Que sigui un porter qui organitzi determinades accions d’un equip sembla lògic, perquè ja està acostumat a ordenar els seus companys”, diu Eli Capa, exportera precisament de l’Athletic Club. Diu que el seu bagatge sota pals pot fer “més just el repartiment de responsabilitats defensives en un equip”, perquè ha hagut de conviure tota la vida amb la pressió d’haver de resoldre bé “l’acció determinant, l’última”.

Bonano, que va ser jugador blaugrana entre els anys 2001 i 2003, fins i tot coneix quina és la pressió que pot pesar-li avui al Barça segons com vagi el partit. Els últims mals resultats poden posar nerviós el Camp Nou i una pilota a l’àrea pot tornar a fer tremolar la defensa de l’equip blaugrana. I a l’ staff de l’Athletic hi haurà qui sàpiga on i com posar-les per fer més mal.

stats