Els catalans, claus en la història del futbol de Costa Rica
BarcelonaEl fitxatge d’Óscar Duarte és l’últim punt d’unió entre l’Amèrica Central i l’Espanyol utilitzant el futbol. Duarte, nascut al país amb possiblement menys tradició futbolística de la regió, Nicaragua, on mana el beisbol, té passaport de Costa Rica, ja que va anar-hi perquè la seva mare hi treballava. El nou defensa de l’Espanyol té els dos passaports i, de fet, va ser rebut per centenars de persones a l’aeroport de Managua, a Nicaragua, quan va tornar-hi després de convertir-se en el primer nicaragüenc que va jugar un Mundial, el 2014. Però el va jugar amb Costa Rica.
La relació entre Costa Rica i Catalunya és forta, i el futbol, un actor principal. A Costa Rica, de fet, el gran clàssic de la lliga local és el que disputen el Deportivo Saprissa i la Liga Deportiva Alajuelense. I el Saprissa porta aquest nom en honor a Don Ricardo Saprissa, un dels personatges més interessants de l’esport de Centreamèrica i Catalunya. Precisament en aquest club seria on Duarte començaria a despuntar, ja que el va reclutar amb 13 anys. Nascut al Salvador l’any 1901, fill dels catalans Josep Saprissa i Carme Aymá, era un jove que va encarnar l’ideal de sportsman d’inicis del segle XX.
Don Ricardo Saprissa va estudiar arquitectura a Barcelona, on va fixar la residència després de la mort del seu pare i on va regentar després un negoci de roba a l’avinguda Sarrià. Saprissa va convertir-se en un dels esportistes més populars de la Barcelona dels anys 20: campió d’Espanya d’hoquei sobre herba amb el Polo, campió d’Espanya de tenis i membre de l’equip espanyol de la Copa Davis i, per sobre de tot, jugador de l’Espanyol, amb qui va guanyar la famosa final de l’aigua de Copa del 1929 a Mestalla. Durant 10 anys va arribar a ser capità, uns anys en què va protagonitzar partits històrics com aquell derbi de la calderilla, suspès el 1924 pel llançament de monedes del públic del Barça després d’una topada entre Saprissa i Paulino Alcántara. Amb 30 anys Saprissa va marxar a Costa Rica, on vivia un germà, per dedicar-se al tèxtil. Va acabar sent seleccionador nacional dels ticos i convertint-se en el padrí d’un club de futbol fundat el 1935: el Deportivo Saprissa, que inicialment vestia amb els colors del Reial Club de Polo per desig d’un Saprissa que va posar la primera pedra de l’estadi, que porta el seu nom.
De fet, la història de Costa Rica i la història de Catalunya tenen molts noms en comú. Per exemple, el de Josep Figueres i Ferrer, fill d’immigrants d’Os de Balaguer, que va ser president de Costa Rica en tres períodes parlant català a casa. Aquest polític va ser un dels responsables que Costa Rica no tingui exèrcit. Alguns dels seus descendents van seguir la seva estela i, així, un dels seus fills també va ser president de l’estat i la seva néta, Christiana, és la secretària executiva de les Nacions Unides per al Canvi Climàtic.
El rival, entre el Barça i el Sabadell
A finals del segle XIX i inicis del XX, molts catalans van deixar Catalunya per obrir-se camí en una terra, Costa Rica, on van ser claus en la premsa, la política i l’esport. Si el Saprissa juga en un camp amb nom d’exjugador de l’Espanyol; el rival, l’Alajuelense, juga en un camp amb nom d’exjugador del Barça: Alejandro Morera. Va ser precisament Saprissa qui va recomanar a l’Espanyol que fitxés aquest davanter el 1933, però Morera va acabar al Barça, on va marcar 63 gols en 76 partits entre el 1933 i el 1935. Morera, que les va passar magres per tornar a casa amb l’inici de la Guerra Civil (va perdre tots els seus estalvis), va continuar fent gols amb l’Alajuelense fins que va penjar les botes i es va dedicar a la política. Va morir el 1995, quatre anys després que Saprissa i, per desig de la família, el seu cor es va enterrar en una urna sota la tribuna de l’estadi que porta el seu nom.
Durant molts anys, de fet, el president de la Liga Deportiva Alajuelense va ser el sabadellenc Josep Llobet, que poc abans de morir va regalar als seus 18 néts la samarreta del Centre d’Esports Sabadell, l’altre equip de la seva vida. Llobet, empresari d’èxit d’una família catalana que va fer fortuna a Costa Rica, va presidir el club durant anys en què guanyava títols nacionals i internacionals, presidint una llotja d’un estadi amb el nom de Morera, exjugador del Barça.
Morera va coincidir a Barcelona amb José Quesada, un altre jugador de Costa Rica recomanat per Saprissa que sí que va jugar a l’Espanyol, del 1934 i al 1936, i va marcar tres gols en 14 partits. Amb l’inici de la Guerra Civil va tornar a Costa Rica.
Óscar Duarte serà presentat avui
L’Espanyol va fer oficial el fitxatge d’Óscar Duarte, l’internacional amb Costa Rica procedent del Bruges belga. Duarte, que tindrà una clàusula de rescissió de 15 milions d’euros i ha costat 1,15 milions d’euros, ha signat el seu compromís amb el conjunt blanc-i-blau fins al 30 juny del 2019. El jugador, que ja va passar la revisió mèdica dilluns, serà presentat avui a les 13.45 h a l’estadi, amb les portes obertes a l’afició, i s’entrenarà per primer cop a les ordres de Constantin Galca.
