La Champions com a únic al·licient
Va fer molt riure a l'afició del Celtic veure com el Rangers s'havia de refundar i tornar a començar des de la Quarta Divisió, però la realitat és que, passada l'alegria inicial, la de gaudir el patiment de l'enemic, el present s'ha convertit en una cosa bastant soporífera. Algú podria argumentar que abans ja ho era bastant: que contra el Kilmarnock o el Ross County tampoc no hi havia gaire emoció, però almenys quedava aquell frec a frec per la lliga. Abans perdre punts era un drama. Arribaves al minut setanta empatant i els últims vint eren la final de la Champions. Ara pots perdre i perdre i perdre i saps que al final guanyaràs la lliga. Que, quan t'hi posis, sumaràs deu victòries consecutives i els Inverness o Hibernian de torn, que estan fent una temporada gloriosa i somien arribar a lluitar pel títol, quedaran enrere i ni se'ls veurà. Avui el dia a dia del seguidor del Celtic és menys estimulant. Sort que els queda la Champions.
I a la Champions es viu, si fa o no fa, just el contrari: els rivals són tan superiors que costa molt competir-hi. Però el Celtic té un entrenador que ha mamat aquesta cultura de les heroïcitats europees. D'aguantar al darrere i sortir com bales buscant el gol. Neil Lennon és èpica i és identificació, i amb això n'ha tingut prou al Celtic per firmar uns quants resultats sorprenents. L'any passat, sense anar més lluny, va ser capaç de guanyar al Barça a Celtic Park i d'aguantar l'empat al Camp Nou fins al minut 93. Podria parlar-se de fortuna, però la fortuna no es repeteix tantes vegades, i el Celtic compta amb un factor extra: per a ells és el partit de l'any. Per al Barça, un més enmig d'un calendari atapeït i, a hores d'ara, potser un de menys important.
La plantilla del Celtic no ha canviat gaire. Han marxat Hooper i Wanyama a la Premier anglesa. El primer era, potser, el punta de més nivell de l'equip. Ha arribat Pukki per suplir-lo, però és bastant menys agressiu. Va bé als espais, però hi ha dubtes sobre si serà capaç d'adaptar-se a un futbol que està molt per sobre del seu nivell d'innocència. El segon era un migcampista molt útil en aquests partits en què es tractava de córrer molt i estar a sobre dels rivals. Però potser la baixa que més es notarà és la del central Kelvin Wilson, que va estar excel·lent la temporada passada contra els blaugranes. Ha tornat al Nottingham Forest, a la Segona Divisió anglesa, i el seu substitut, Van Dijk, sembla que té menys nivell.
