Ciclisme

"Abans les dones ciclistes no existíem, ara volem guanyar"

El Massi-Tactic, únic equip ciclista català de primer nivell, encara la seva quarta temporada

5 min
Mireia Benito i Sergi Güell, del Massi-Tàctic

GironaPlou a Girona i la gent s’amaga als portals. "A les companyes d’equip que venen del nord d’Europa aquest clima els sembla tropical, quatre gotes. Fa poc vaig anar als Països Baixos i quan cau un temporal, es posen roba a sobre i cap a la feina, dalt d’una bicicleta, esclar", explica Mireia Benito, una de les millors ciclistes catalanes del moment. La Mireia forma part del Massi-Tactic, l’únic equip català a l’elit del ciclisme. "¿Saps quants cops xerrant amb gent del ciclisme de casa nostra sento allò que caldria apostar per crear un equip professional català? I jo els dic: «Si ja existeix, per què no aposteu per nosaltres?»", diu Sergi Güell, el president del CC Baix Ter de Torroella de Montgrí, club del qual depèn el Massi-Tactic. En la seva tercera temporada com a equip de la categoria UCI Continental, les gironines van proclamar-se campiones per equips i individuals d’Espanya i de Catalunya. A més, van pujar a diferents podis de curses de la UCI. "Aquesta última temporada ha sigut excepcional, especialment si comparem el nostre pressupost amb el d’altres equips. Ens hem consolidat com el millor equip espanyol després del Movistar. Ara estem sempre entre el top 20 del rànquing mundial, fet que ens dona encara més visibilitat. Però volem més", explica Sergi Güell. La Mireia diu que sí amb el cap. Ho sap prou bé, perquè està llesta per fer grans sacrificis.

El Massi-Tactic, equip de ciclisme femení català

"Aquesta és la tercera temporada del Massi-Tactic. La primera va ser de presentació, el 2019. La segona va ser aquella de la pandèmia i la tercera, la de la consolidació. Ens havíem marcat tres anys per valorar si el projecte era viable. El primer any ja es va veure que sí. Per sort tenim bons companys de viatge", explica, en referència a marques com Buff, que ajuden a tirar endavant un projecte que els últims anys s’ha vist competint contra gegants. "El ciclisme femení està canviant molt ràpid. Fa poc no hi havia categoria World Tour. I ara molts equips masculins que no tenien equip femení l’han creat, com Movistar i Cofidis. Espanya és el país del circuit UCI amb més equips femenins, n'hi ha 9; quan, de fet, no hi ha tantes ciclistes. Es construeix la casa per la teulada", explica, recordant com el seu cas és diferent. El CC Baix Ter ha començat des de la base, amb gent jove, amb un primer equip femení que eren tot just tres noies fa uns anys. La primera temporada, tota la plantilla del Massi-Tactic era espanyola, però la competència de nous equips ha fet que calgui trobar corredores de fora, sense deixar de cuidar la base. Per poder competir, el Massi-Tactic recluta corredores estrangeres amb el reclam de viure a Girona, destí privilegiat per al ciclisme, i poder competir al calendari de la UCI. "Per a la pròxima temporada arriben corredores que han sigut campiones de Mèxic, l’Equador o Polònia", diu en Sergi. "Podem incorporar corredores que busquen brillar a Europa provinents d’Amèrica, per exemple. Les podem incorporar a cost zero, però quan mostren el seu potencial, els equips més potents les acaben fitxant", admet, i afegeix: "A les marques que ens ajuden, com Massi, Tactic o Buff entre moltes altres, els va bé tenir corredores de fora per promocionar-se".

Poques ajudes, però cada cop millors resultats

En tres anys, l’únic equip ciclista català de primer nivell no ha deixat de millorar. "Però aixequem més passió nosaltres quan anem a Bèlgica, on tenen pòsters del nostre equip i firmen autògrafs, que no pas si el millor equip femení del món visita Catalunya", diu en Sergi. La Mireia no es pot estar d’afegir que "els tocarien el clàxon a la carretera demanant que deixin passar". Nascuda al Penedès, la Mireia va arribar al ciclisme gairebé de casualitat, perquè solia jugar a bàsquet. Però li van recomanar fer ciclisme mentre estudiava biologia molecular. En tres anys, va passar de començar a competir dalt d’una bicicleta a ser tercera als campionats d’Espanya. "El primer dia em vaig despenjar en arribar al primer pont que creua una autopista", bromeja. Ara col·lecciona podis. "Ser ciclista no és fàcil. Moltes dones s’agafen dos anys d’excedència per viure-ho i després ho deixen", explica. Aquest any, ja amb la carrera acabada i dos màsters fets, ha decidit que es dedicarà només al ciclisme, encara que sigui un sacrifici econòmic. "No et donen ni ajudes econòmiques ni et canvien la data d’un examen quan tens una cursa important. Però després tothom vol que guanyis. M’agradaria que agafessin 20 noies i els paguessin sou tot un any només per entrenar-se. Ja veuries com farien el salt de qualitat. Aquí reps poques ajudes encara que siguis ciclista de primer nivell", explica. Aquesta pròxima temporada, podent entrenar-se i descansant bé, sense pensar en exàmens o fer tard a la feina, la Mireia aspira a fer un salt endavant. I qui sap, cridar l’atenció d’un equip estranger, on sí que es pot viure del ciclisme femení. "Quan competeixes a Bèlgica o els Països Baixos és com un altre món. Hi ha cultura de la bicicleta, cultura de ciclisme. A casa hi ha una certa millora a nivell de consideració, però som molt lluny de la normalització com a tal. Ara els comença a sonar el ciclisme femení. Abans les dones ciclistes no existíem. Ara volem guanyar curses, volem més. I ja ens coneixen una mica, però molts no tenen clar la feina que suposa si volem competir en aquestes curses". En Sergi bromeja: "És com anar amb un Seat a la Fórmula 1".

El Massi-Tactic encara la quarta temporada amb l’equip tancat. De nou, amb moltes corredores de fora i tres catalanes, Mireia Benito, Mireia Trias i Martina Moreno. "Ens volem consolidar, ser un equip respectat. Ens agradaria poder guanyar alguna cursa per equips", diu en Güell, que confia en veure els anys vinents un creixement tant en proves com en ajudes. "Ara torna un Tour de França femení. I tenim la ReVolta, la Volta Ciclista femenina, que és un d’un dia però estic segur que podrà ser d’una setmana en algun moment", raona. El Massi-Tactic, de fet, va guanyar la classificació per equips de la ReVolta del 2011 per davant del Movistar, amb la noruega Vita Heine acabant segona i Benito, quarta. "Quan fas una cursa com la ReVolta, s’hi apunten 70 noies. Altres cops les noies han de competir en critèriums amb júniors masculins. I s’hi apunten 10 dones. ¿No veuen que hi ha un problema? La de cops que dins del pilot et diuen coses com «Aparta, nena». A mi no m’afecta, però una noia que comença podria plegar. Ens cal un millor calendari", defensa la Mireia. Però sempre, mirant cap al futur: "Malgrat tenir menys ajudes que equips de fora i que aquí encara ens miren de manera estranya per voler ser ciclistes, cada any tenim millors resultats. Ara volem més". El Massi-Tactic no s’atura, mentre cada cop més joves catalanes somien en ser com la Mireia. Només a Girona ja hi ha més de 10 escoles de ciclisme, dues amb la seva secció únicament femenina i les altres mixtes. "I les nenes que entren al club Baix Ter saben on volen arribar: al Massi-Tactic", explica en Sergi mentre fora continua plovent. La Mireia, però, sortirà a rodar. No l’espanten quatre gotes, ella que ha competit a Bèlgica, superant fang, adoquins i tempestes.

stats