Pogacar emociona als Pirineus però topa de nou amb Vingegaard

BarcelonaEls grans campions es reconeixen per la manera com guanyen però també com perden. I si diumenge Tadej Pogacar entra en la segona posició a París, ningú podrà dir que ja no és un campió. El jove eslovè (UAE) ha guanyat la seva tercera etapa en aquest Tour al cim del Peyragudes, un triomf amarg, ja que just darrere seu, a un metre escàs, hi havia Jonas Vingegaard (Jumbo-Visma), el líder de la cursa. El danès, de 25 anys, ha respost a tots els atacs de Pogacar sense que al rostre s’hi pogués endevinar una expressió de patiment. Pogacar ha acabat tan fos que en el darrer ascens ni ha atacat pensant en la general, consolant-se amb un triomf d’etapa ben meritori, ja que el seu equip segueix perdent corredors. Abans de la sortida ha abandonat el gran gregari de Pogacar a la muntanya, el polonès Rafal Majka. A l’eslovè ja només li queden tres companys d’equip, Mikkel Bjerg, Marc Hirschi i un Brandon McNulty que ha signat una etapa èpica, acompanyant Pogacar fins al final. Abans, Bjerg ha imposat un ritme molt alt que ha castigat tothom, excepte un Vingegaard que sembla de ferro.

La segona etapa dels Pirineus consolida les opcions de Vingegaard per ser el segon danès campió del Tour. A manca de quatre etapes li treu 2 minuts i 18 segons a un Pogacar que tindrà una nova oportunitat per atacar aquest dijous en la darrera etapa de muntanya, amb sortida a Lourdes i final al llegendari Hautacam després de passar per un altre cim de categoria especial, el coll d’Aubisque. Al darrere, el gal·lès Geraint Thomas (Ineos) ha estat quart i consolida la tercera posició a la general per davant del colombià Nairo Quintana (Arkea). El mallorquí Enric Mas (Movistar), que ha patit molt en els descensos, ocupa la desena posició i s'intenta mantenir dins dels deu primers.

Vingegaard, a prop de fer oblidar el regust amarg de la victòria de Bjarne Riis el 1996