FUTBOL - PRIMERA DIVISIÓ

El nen del Bon Pastor que volia ser Romário

L’Espanyol es va posar ahir en marxa, ja sense l’ídol Sergio García

Referent, estimat, complet, transcendent, determinant, constant o rellevant. Són alguns dels adjectius que utilitzen il·lustres veterans de l’Espanyol per descriure la figura de Sergio García, el fins ara capità blanc-i-blau, i que ahir ja no va vestir-se de curt per iniciar el curs 2015/16. El davanter no era el més buscat abans de les proves mèdiques i físiques. Ja és al seu nou destí, Qatar. Després de cinc anys al club que, com va dir en el seu comiat, portarà “sempre al cor”, Sergio García ha entrat en la llista dels ídols que recordarà l’afició periquita, que pensarà en ell com el principal representant d’aquesta època.

El capità més estimat

“Ha sigut una figura molt bona que ha donat un rendiment molt gran tant sobre la gespa com al vestidor”, afirma Bartolomé Tintín Márquez, que no dubta a elogiar el jugador criat al Bon Pastor: “Ha fet de capità”. Humil i treballador, en l’últim lustre s’ha guanyat l’estima d’una afició que ara lamenta la seva marxa. “Se sentia bé a l’Espanyol, els seguidors el volien i l’estimaven, i els companys el van ajudar molt”, explica Joan Verdú, que considera que l’equip “es veia reflectit en com era ell, en com jugava i en la seva personalitat”.

La seva figura no genera més que unanimitat. “La seva trajectòria ha anat de menys a més. Al principi, per problemes musculars i lesions, no va tenir gaire continuïtat, però en les últimes dues temporades i mitja ha mantingut un nivell altíssim”, analitza Dani Solsona, una opinió que corrobora un altre exjugador blanc-i-blau, Ángel Pichi Alonso, que considera que el principal mèrit del davanter ha sigut “la seva regularitat: ha competit constantment, no ha sigut un jugador que apareixia i desapareixia”.

Fill d’un conductor d’autocars i d’una monitora de nens amb problemes, Sergio García va iniciar-se en el futbol al Grasshopper, club badaloní des d’on va saltar al Barça. Un tècnic blaugrana va considerar que no tenia nivell per seguir al club, però la seva tossuderia el va portar a tornar-hi en edat juvenil, després d’un pas per la Damm. “El meu ídol de petit? M’agradava molt Romário”, va reconèixer Sergio en una entrevista a la revista Panenka. “És un jugador prototip del planter del Barça, amb qualitat pel futbol de toc. És hàbil i té una gran personalitat”, assegura Rafa Marañón, que considera que el seu perfil, més que de davanter, “és de mitja punta, ja que és ràpid i intel·ligent futbolísticament”. “No és el típic 9, té molta mobilitat i participació, baixa a rebre i fa la jugada individual ell, com a acompanyant d’un punta”, afegeix Pichi Alonso. Xavi Escaih defensa una visió similar: “Aguanta molt bé la pilota, sobretot al contraatac. Sap driblar, però també ha sigut un bon jugador d’àrea amb gran visió de joc”.

A les categories inferiors del Barça va anotar més de 900 gols, i malgrat que va arribar a jugar amb el primer equip, el seu pas pel Camp Nou va ser efímer i desafortunat. “Va tenir mala sort en el seu debut contra el Sevilla, on va tenir dues o tres ocasions, i alguna li va sortir malament. Si hagués estat encertat en aquell partit, probablement hauria sigut un jugador amb futur barcelonista”, diu Pichi Alonso. Del Barça va passar al Llevant i, després, al Saragossa i al Betis. Tres equips on va viure tres descensos. “Va tenir un impàs en equips on no va tenir sort i no va lluir tant. Si amb aquest nivell actual tingués cinc anys menys, seria en un gran club”, defensa Márquez. Solsona ho completa, i creu que Sergio “ha esclatat definitivament aquestes temporades a l’Espanyol”.

“Més jugador” que Tamudo

Les seves xifres, 41 gols en Lliga, el situen com el setè màxim realitzador blanc-i-blau de la història, lluny, però, dels registres de Tamudo (129) i Marañón (111). “Tamudo era el gol, es barallava amb tothom, Sergio tenia capacitat individual per generar desequilibri, tècnicament és més dotat”, afirma Pichi Alonso. Per a Marañón, el primer és “més golejador”, i el segon, “més jugador”. “Han sigut importants en diferents èpoques, però no es pot considerar que un sigui successor de l’altre”, puntualitza Escaich, que els veu massa diferències per comparar-los.

“Sense Sergio, l’Espanyol perd mig equip”, lamenta Verdú, que creu que la baixa del davanter “es notarà molt”. “Se’n va després de fer una gran temporada. Se’l recordarà com a algú important”, conclou Solsona. Sens dubte, la seva empremta serà duradora. Com li agradaria que el recordessin? El davanter ho té clar: “¿El Messi de l’Espanyol? Sóc el Sergio García de l’Espanyol”.