BarcelonaNovak Djokovic i Roger Federer disputaran l’últim partit de la temporada en una final del Masters que fa un any ja havien de jugar però el suís, per lesió, hi va haver de renunciar. Idiosincràsies del torneig, fa cinc dies ja van enfrontar-se en la lligueta i va sortir-ne victoriós Federer, però el serbi, amb el primer set perdut, va fer la sensació d’estalviar esforços. Un deixar-se anar que, ahir en semifinals, no va permetre’s. Conscient del bon moment de Nadal (arribava invicte a la cita), Djokovic va executar tot allò que tenia previst per evitar complicacions: va disminuir la potència per jugar amb més angles, tot aprofitant el bot alt dels cops de Nadal per desenvolupar-se amb anticipació i minimitzant el risc. El resultat, un doble 6-3 i una superioritat irrefutable per a un partit en què el manacorí no va tenir cap punt de break i, a pesar dels seus intents per canviar el guió de la semifinal (com arriscar més o variar ritmes de bola), mai no va poder contrarestar el domini de Djokovic.
Un número u que també ho és perquè s’adapta a cada escenari i a cada adversari per elevar el seu talent. Ara, gairebé inabastable. I més en superfície indoor, com proven els títols aquí en les tres últimes edicions. Pel quart seguit es veu les cares amb l’únic que sembla capaç de comprometre tanta hegemonia: Federer, que lluitarà per la seva setena corona de mestre en la desena final. El suís es va imposar en el duel de suïssos a Stan Wawrinka en una segona semifinal amb més desconcert tàctic que cops guanyadors (7-5 i 6-3). Paradoxes del destí, el tenista que va camí de l’eternitat (Roger Federer) és l’últim que podria humanitzar un rival que avui sembla que competeixi des d’una altra dimensió (Djokovic). El desenllaç, aquesta tarda (19 h / Canal+ Deportes).
