Esports 23/10/2013

Empat gris que salva una nit d'errors

Un Barça imprecís surt viu de San Siro gràcies a un gol de Messi en un duel dur

3 min

Enviada especial a MilàCel espès. Nit freda. Humitat, boira i soroll. El Barça va impregnar-se de l'ambient gris de Milà per empatar a un contra un Milan agressiu en un partit espès i ple d'imprecisions. La classificació a vuitens que podia quedar mig resolta en la tercera jornada haurà d'esperar un partit més. La victòria del Celtic contra l'Ajax afegeix un enemic inesperat en el Grup H, alhora que n'allunya un altre. Tot es resoldrà entre catalans i italians, que tornaran a veure's les cares al Camp Nou d'aquí quinze dies per decidir el lideratge.

El punt és bo. Però va penjar d'un fil en el primer temps, en què els locals van ser millors, animats per la descarada mobilitat de Robinho i l'energia renovada d'un Kaká crescut. Tots dos van ser els actors del primer gol, aprofitant una badada imperdonable de Mascherano al minut 9. Però es van diluir en el segon temps, quan el Barça va disposar de bones ocasions per trencar l'1-1, que havia aconseguit Messi abans de la mitja hora, i endur-se'n alguna cosa més.

Però els blaugranes, ahir vestits amb la senyera, mai van jugar amb prou contundència per creure's els seus millors minuts. Mai van acabar d'alliberar-se, mai van sentir-se prou forts per no trontollar a cada cavalcada italiana.

Escenari incòmode

San Siro impressiona. L'estadi s'aixeca contundent pel pes de la història, rotund, sobri. Les graderies no deixen mai de rugir i la boira baixa fins a la gespa per tenyir-ho tot de certa irrealitat. Sembla impossible -i probablement ho és- aïllar-se de l'ambient enrarit i fosc que es viu a Milà. Si, a sobre, el cos guarda mals records d'altres visites, fer un bon partit es complica.

No va ser ben bé com l'enfrontament de l'any passat, però va deixar les mateixes sensacions frustrants de no saber aprofitar l'enganyosa passivitat local. El Barça va ser l'amo de la pilota perquè al Milan ja li anava bé. Com havia avisat Allegri en la roda de premsa de dilluns, el tècnic llombard va imitar el partit que tan bé li havia sortit l'any passat i va regalar la pilota al seu rival, va recollir-se al mig del camp ofegant el joc interior blaugrana i va esperar l'errada per iniciar el contraatac.

Els de Martino van oferir una versió millorada a la de fa vuit mesos. Van xutar. Van marcar. Van ser molt més ofensius, però van tornar a sentir aquella tensió de les últimes grans nits europees en què el Barça no ha acabat de rodar fi.

Robinho, amenaça constant

Gens fluid, el Barça ho va passar malament en el primer temps. Al minut 7, Robinho ja havia avisat del perill amb una àgil transició amb Kaká que va acabar en gol, però no va pujar al marcador perquè el 7 italià estava en fora de joc. Dos minuts després, els mateixos protagonistes van tornar a fer sang en el desordre defensiu d'un Barça dispers i van obrir el marcador després d'una greu errada de Mascherano, que no va entendre's amb Piqué al mig del camp. Els dos centrals van recriminar-se l'errada l'un a l'altre, evidenciant els nervis que l'equip no aconseguia treure's de sobre.

L'equip va trigar a calmar-se. Amb pilota se sentia vulnerable perquè sabia que, de seguida que la perdés, l'esperava un contraatac cruel. Massa. El Barça va viure durant tot el partit en una contradicció, convençut que havia de mirar endavant però amb massa por al darrere.

No va ser fins passat el minut vint que Messi va poder trobar la primera acció clara d'atac. Abans, errades d'Alves, pèrdues de Busquets i mals controls del mateix Messi. La defensa del Milan vivia còmoda i semblava indestructible, esperonada per una grada que tornava a sentir que podia fer baixar a la terra els marcians del Barça. Altre cop. San Siro s'ho va creure i, amb el seu suport, també s'ho va creure la plantilla d'Allegri, que mossegava cada turmell, que amenaçava a cada metre.

La segona part va rebaixar la intensitat dels italians, malgrat que Valdés i Busquets van fregar el drama en dues errades que haurien pogut suposar el 2-1.

Martino va moure la banqueta per desencallar l'atac d'un Barça poc fresc. L'entrada de Cesc va enviar Messi a la banda, on s'esperava que pogués rebre amb certa comoditat, lluny de De Jong. Però l'argentí està encara lluny del seu 100% i l'equip se'n ressent. Tampoc Pedro va poder donar més ritme del que Neymar, perdut, havia donat. Adriano i Iniesta van tenir dos uns contra uns que van rematar fluix. Com amb por. La por que va menjar-se el Barça, altre cop, a San Siro.

stats