Ensenyar a estimar-se el Barça
Barcelona“Qui juga, ara?”, demana el Jordi als seus companys d’equip, mentre s’acosta al camp 3 on ara juga. “És el Barça contra...”, li responen. Contra el Barça. Perquè tots són el Barça, vinguin des de Lima, Florida o Fukuoka. Des d’ahir fins dijous, als annexos del Miniestadi es disputa el 5è Torneig Internacional de la FCBEscola, una festa de barcelonisme i formació que omple d’orgull els tècnics que fan possible aquest model educatiu i esportiu que l’entitat blaugrana té desplegat arreu del món.
Hi ha representades 26 escoles de 19 països. En total, més de 1.200 jugadors, rècord de totes les edicions. “És un goig veure tants nens, de cultures diferents, jugar amb ADN Barça”, admet a l’ARA Carles Folguera, director de La Masia. No s’ha pogut estar de treure el cap pel torneig per impregnar-se de la “il·lusió pel Barça” que desprenen els nens i les seves famílies, desplaçades a Barcelona per compartir l’experiència dels seus fills. “Agrupar-los aquí és una imatge espectacular, però el que és increïble és visitar-los en el seu context, perquè és allà on entens l’impacte d’una FCBEscola”.
És un impacte futbolístic, però també educatiu i fins i tot sentimental. L’efecte que més celebra el club és la transmissió arreu del món dels seus cinc valors (respecte, esforç, ambició, treball en equip i humilitat) i d’uns hàbits saludables bàsics, especialment allà on les escoles no tenen gaire cultura esportiva. “El nostre objectiu és estendre la marca Barça al món, arrelem barcelonisme entre milers de famílies”, reconeix Òscar Grau, director de l’escola.
Seguint un model iniciat a Barcelona, el club ha exportat la seva xarxa formativa a altres països i ja té presència en els cinc continents. En total, el club treballa amb més de 6.000 nens dividits en tres categories: iniciació (6-8 anys), preformació (8-10) i formació (10-12). Durant el període escolar, s’entrenen dos dies a la setmana i es reuneixen els dissabtes per participar en una lliga interna. És l’única dosi de competició que tenen. “És un format que garanteix que la prioritat dels tècnics sigui formativa. No és fàcil que això passi en el futbol base estàndard, on hi ha pressa per obtenir resultats”, apunta Isaac Guerrero, responsable metodològic. Des de la seva àrea, s’asseguren que els entrenadors coneguin el model i el puguin transmetre adequadament, a través de cursos de formació específics. Quan s’obre una nova escola, s’hi envia un coordinador forjat a Barcelona, que és qui forma els tècnics locals. “Tenir un control del branding és clau per evitar que es faci mal ús de la marca”, matisa Grau, i Guerrero hi afegeix: “El gran èxit és intentar democratitzar i globalitzar el sistema de joc del Barça. No cal tenir un nivell alt per intentar construir des de darrere, crear superioritats, trobar l’home lliure. Són conceptes que cada escola integra com pot. No som un agent invasor ni anem amb prepotència, respectem els trets culturals de cada context i li mostrem la nostra manera de fer. En general, l’acollida és molt bona”.
I ho és tant que el model s’ha ampliat a edats adolescents i ja cobreix la formació fins als 18 anys, una demanda que feien les famílies. De mitjana, els pares paguen una quota d’entre 80 i 95 euros mensuals però en alguns casos els jugadors estan becats en funció dels ingressos familiars, l’assistència o rendiment escolar, i el nivell. Una despesa que assumeixen els partners amb qui el Barça col·labora per fer de les escoles fins i tot un negoci. “No és l’objectiu principal, però és també una font d’ingressos”, diu Grau.
Una altra missió és captar talent, tot i que encara costa que es faci el salt de l’escola a La Masia. L’últim cas va ser el d’un porter de Varsòvia, amb bona planta, que va estar a prova amb el cadet. El director de les escoles al Brasil, les més potents, Domènech Guasch, admet que de vegades costa reeducar el jugador. “Els brasilers se senten molt orgullosos del seu futbol i no cedeixen fàcilment a fer una passada en lloc d’un regat. Però a la llarga assimilen que treballar amb un programa estructurat suma i ho aprecien”. Al final, l’experiència és màgica, encara que sigui per guardar el record d’haver jugat a un pam del Camp Nou: “Els nens estan emocionats, això els fa confiar en el que aprenen cada dia. S’estimen el Barça i així el viuen des de dins”, conclou Iàsser al-Harbi, tècnic a l’Aràbia Saudita.
