06/06/2021

Espanyols per conveniència

2 min
Johann Mühlegg respresentant a Espanya a la Copa del Món d'esquí, l'any 2000
Disponible en:

És un bon dia per evocar Johann Mühlegg. El recordeu? Era un esquiador de fons nascut a la República Democràtica Alemanya que va competir amb Espanya als Jocs Olímpics d’Hivern de Salt Lake City (2002). Després de barallar-se amb els estaments del seu país, va decidir canviar de bandera i es va afiliar a la Federació d’Esports d’Hivern de Múrcia, una regió no precisament coneguda pels seus pics de 3.000 metres. Johann, que parlava castellà mil vegades pitjor que Ter Stegen, va passar-se a dir Juanito per les seves gambades sobre la neu i pel seu somriure tendre.

Va rebre trucades del rei i va ser portada de les principals capçaleres amb motiu de les tres medalles d’or que es va penjar a les muntanyes de Utah. Cap patriota va qüestionar els mèrits de Mühlegg per la seva condició de paisà de Camacho per conveniència. En canvi, quan es va descobrir que s’havia dopat amb darbepoetina per assolir la glòria, de cop i volta Juanito va tornar a dir-se Johann.

Abans que li retiressin els tres metalls per trampós, cap periodista havia preguntat a Mühlegg si se sentia “plenament espanyol per poder defensar un escut, una nació, una bandera i un himne”. Tampoc va fer cap prova d’identitat el brasiler Senna abans de proclamar-se campió de l’Eurocopa del 2008 amb la roja. De la mateixa manera que dubto que el montenegrí Mirotic o el congolès Ibaka hagin de presentar cap certificat d’espanyolitat en cas que acceptin formar part de l’absoluta de bàsquet als Jocs Olímpics de Tòquio. Per això és tan miserable que Aymeric Laporte sí que hagi d’aguantar els atacs de l’Espanya rància, concentrats en preguntes com la que li va fer un company d’Onda Cero dissabte en roda de premsa, per haver-se colat a la llista de Luis Enrique.

Aymeric Laporte, jugador del Manchester City i de la selecció espanyola.

Nascut a Aquitània, format a Biscaia i nacionalitzat espanyol per conveniència, el central farà exactament el mateix que Senna a l’Eurocopa de fa 13 anys: competir al màxim nivell amb la selecció que té a l’abast (a França hi ha molta competència). Però per què només ell està sota sospita? ¿Deu ser perquè va jugar molts anys a l’Athletic de Bilbao? ¿Potser perquè ocupa el lloc a la convocatòria que hauria de pertànyer a dos espanyols de veritat com els madridistes Sergio Ramos i Nacho Fernández? ¿O totes dues alhora? Cap motiu justifica que, a aquestes altures, tantíssims patriotes encara no hagin entès que els millors anys de la seva estimada selecció van ser quan la pilota va imposar-se a qualsevol debat identitari amb regust de Soberano. El més greu, però, és que segurament no ho volen entendre.

stats