El fons d’armari també compta (3-2)

RiudarenesAprofitant la segona aturada amb motiu dels partits de selecció des que es va iniciar el campionat, el Girona va gaudir d’una ocasió immillorable per seguir rodant els jugadors amb menys presència. Si durant el mes de setembre visitaven Ripoll per disputar un partit benèfic, la visita del Montpeller va continuar greixant un fons d’armari que Pablo Machín bé farà a treure-li tot el suc possible. En 90 minuts d'un amistós on el resultat era absolutament secundari (3-2), els gironins van seguir perfeccionant els seus automatismes, descuidats de la pressió d’una competició que no perdona el més mínim error. El potencial del conjunt francès, dirigit per l’armeni Michel Der Zakarian, deixava al descobert l’exigència del duel disputat a porta tancada a les instal·lacions de Riudarenes. Situats en la 13a posició de la Ligue 1 després de vuit jornades on han sumat dues victòries, tres empats i tres derrotes, l’empat del passat divendres a Mònaco en el temps afegit té certa similitud amb el punt obtingut pels homes de Machín a Balaídos. Tallats per l’actiu de la competitivitat i malgrat ser un duel sense punts en joc, ambdós conjunts hi van voler dir la seva, en un xoc físic, disputat i desequilibrat per on el Girona ha pecat en el primer tram de curs: la contundència a les àrees.

Amb un grapat de jugadors absents, el tècnic sorià optava per les provatures en l’onze inicial: Gorka, Ramalho, Bernardo, Juanpe, Aday, Planas, Aleix García, Douglas Luiz, Portu, Marlos Moreno i Kayode. No havien passat ni tres minuts quan la pissarra del Girona va fer efecte. Marlos Moreno, rematant de primeres un servei precís d’Aleix García, confirmava que l’estratègia, en aquest conjunt, és oli en un llum. La rèplica, però, no es va fer esperar i un llançament de falta executat per Giovanni Sio –exjugador de la Reial Societat- feia lluir Gorka amb una mà a l’escaire. Ikoné també va gaudir de l’oportunitat d’equilibrar el marcador, però creuava en excés un un contra un davant del porter navarrès. Qui no va fallar va ser Portu (minut 20), que va explotar una assistència a l’espai d’un batallador Douglas Luiz. Mentre Machín no es cansava de demanar que l’equip s’ajuntés –especialment atent als moviments sense pilota d’Aleix i Dougla– Gorka seguia demostrant la seva vàlua, aturant una ocasió de mèrit del davanter ivorià. Abans del descans, encara hi va haver dues noves estocades. Un molt actiu Marlos Moreno iniciava (minut 40) una conducció des del seu propi camp per, ajudat d’Aday, rematar a boca de canó un minut abans que Sio es guanyés un espai entre línies i reduís les diferències.

La contundència defensiva salva l’empat

El decorat del segon acte no va variar en excés. Mentre els gironins seguien entossudits a crear perill des de la intensitat –ja fos elaborant el joc o mitjançant ràpides transicions– els francesos intentaven traslladar el seu poder físic per decantar un equilibri que es va esdevenir inamovible, tot i posar l’ai al cor amb un gran gol de falta de Sambia (minut 57) que va deixar Gorka en blanc. Boulaya, amb fam de protagonisme, i Pere Pons van tenir minuts en una jornada en què també van participar Diaby i Paik –al carril esquerre-, del Peralada. Els canvis i la major intensitat francesa en un tram final on es van llançar descaradament buscant l’empat van obligar els blanc-i-vermells a endarrerir línies, impossibilitats de generar perill a l’àrea rival. La contundència mostrada, però, va ser suficient per tancar un partit amb una victòria que hauria de servir per refermar la moral d’un grup necessitat de temps per assolir el nivell que se li pressuposa.