Els àrbitres catalans podran xiular per primer cop el Barça en partit oficial

SabadellEl derbi madrileny de fa uns dies ha passat a la història per ser el primer partit on es designa un àrbitre de la mateixa ciutat que els equips implicats. La sala VOR va estar liderada per Carlos del Cerro Grande, nascut a Madrid, que va compartir tasca amb Valentín Pizarro, també resident a la capital. Una situació fins ara insòlita que es veurà cada vegada més sovint.

El Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) va decidir trencar el criteri de territorialitat a petició de la Lliga i la Federació Espanyola, en el marc del procés de renovació profunda de l’estament arbitral que impulsa Rafael Louzán, president de la RFEF. El primer banc de proves va arribar a la jornada 3, quan dos assistents asturians –Israel Bárcena, de Gijón, i Judith Romano, de Llanes– van ser designats al Carlos Tartiere per dirigir un Oviedo - Reial Societat. La seva bona actuació va reforçar la convicció dels dirigents.

Amb tot, caldrà estudiar quina acollida té la mesura entre els clubs i si les designacions generen recel abans del partit o comentaris sobre l’origen de l’àrbitre en declaracions posteriors. La Lliga s’alinea amb un model que ja s’aplica a la Premier anglesa, la Ligue 1 francesa i la lliga portuguesa.

El criteri esportiu és prioritari

Primer van ser els assistents, després els àrbitres VAR, i els següents a xiular a prop de casa seran els col·legiats principals. El comitè designador, integrat per Fran Soto (president del CTA), l’exàrbitre Fernando Teixeira Vitienes i l’entrenador Gregorio Manzano, ha decidit implantar aquesta “nova normalitat” de manera progressiva. Abans que acabi la temporada, la intenció és que un àrbitre debuti en condició de local. La idea és triar un partit amb poc seguiment mediàtic o entre dos equips de la mateixa comunitat, com ha passat en el recent Atlètic de Madrid - Reial Madrid.

De cara al futur, s’espera que els responsables de les designacions puguin escollir els àrbitres prioritzant criteris esportius, al marge de la procedència geogràfica. Així mateix, es resoldrien els problemes que generen les tripletes arbitrals integrades per col·legiats de diferents comunitats, que sovint s’han de separar per evitar coincidir amb clubs de la seva zona.

Els àrbitres, contraris a la mesura

Els col·legiats saben que el CTA ha adoptat aquesta mesura arran de les pressions rebudes i no pas per convicció. La neutralitat arbitral és una norma no escrita que sempre s’havia respectat per evitar suspicàcies i per garantir la seguretat dels àrbitres. Per això no veuen amb bons ulls la nova directriu i consideren que xiular a prop de casa pot generar problemes que acabin traslladant-se a la seva vida personal.

A més, els col·legiats se senten menystinguts pel fet que els dirigents hagin impulsat el canvi sense consensuar-lo amb ells. La plantilla arbitral s’ha assabentat del nou criteri del CTA a través de la premsa i de les designacions oficials, i considera que una decisió que els afecta tan directament hauria d’haver estat debatuda amb ells, els primers implicats.