Futbol - Coronavirus
Esports Futbol 23/04/2020

"A l'acadèmia de Corea seguim entrenant perquè no hi veiem cap risc"

Natalia Arroyo
5 min
José Quereda, 'Pirri', director tècnic de l'acadèmia de FC Potential a Corea del Sud

BarcelonaÉs el director tècnic de l’Acadèmia FC Potential, un club formatiu de Corea del Sud. Fa mig any que el Pirri, com coneixen José Quereda al futbol català, viu a Dongtan, una ciutat de mig milió d’habitants on, presumeix, no s’ha detectat cap cas de coronavirus. El país està parcialment aturat, més “per consciència ciutadana que per prohibicions governamentals”, però a l’acadèmia fa tres setmanes que han llogat una instal·lació per seguir amb els entrenaments.

La gestió d’aquesta pandèmia a Corea ha sigut ben diferent de la d’aquí. Com és ara la situació?

És possible que la setmana que ve ja s’obrin els col·legis i algunes instal·lacions. Aquí no s’han tancat les cafeteries ni els restaurants. Sí que es van tancar els centres comercials, però els cinemes ara estan oberts. Mai s’ha decretat una ordre de confinament pròpiament, com a Catalunya i a Espanya. El govern va alertar el país del que estava passant i la gent és tan responsable i civilitzada que va prendre mesures des del primer dia. Visc a Dongtan, una ciutat que té 500.000 habitants, i no hem tingut cap cas de coronavirus. Tothom va amb mascaretes i, ja per cultura, la gent al supermercat sempre ha respectat una mínima distància. Tens sensació de seguretat arreu.

Les lligues estan cancel·lades, les escoles i instal·lacions esportives públiques estan tancades, però vosaltres seguiu amb els entrenaments. Com ho feu?

Estem pagant un lloguer per entrenar-nos en una instal·lació i hi anem tres dies a la setmana. Han tancat el centre d’entrenament habitual, però no han prohibit que s’entreni. Ho deixen a la teva responsabilitat. Si nosaltres ho fem al club és perquè no hi veiem cap risc. Hi ha dues mares que col·laboren i prenen la temperatura a tothom que entra a la instal·lació, sigui un tècnic o un pare que ve a veure la sessió. Ens rentem les mans diversos cops, hi ha gel arreu. Els nens juguen amb mascareta perquè estan acostumats a portar-la en el dia a dia. I quan acabem, les mares ens esperen amb una tovallola i un altre cop ens netegem amb el líquid desinfectant. Hi ha molt control, saps que allà no tens perill.

Potser serà l’escenari que es tindrà quan s’entri en fase de desconfinament?

No ho sé. Jo aquí em sento segur, però tinc por per com esteu vosaltres allà. Tinc la mare que té 83 anys i que és a casa. La veïna de dalt està infectada, s’han mort amics seus del barri, a Sabadell. Està envoltada. Li porten la compra i sé que, pel que fa a ella, està fent el que toca, que és no sortir, però veient com s’està saltant el confinament la gent, pateixo. Això no és un refredat comú, és evident. Entenc les dificultats econòmiques, i entenc que hi hagi qui no tingui més remei que sortir, però la gent s’ha de conscienciar que aquesta pandèmia és greu. I ho veig més ara que soc aquí i veig com es respecta tot.

El germà del president del club és el Lee Seung-woo, exjugador del Barça. Fa pocs dies us va visitar, oi?

De fet, perquè vegis quin grau de seguretat i control hi ha, el Lee Seung-woo va venir de Bèlgica i, només aterrar, li van posar una bata, guants, mascareta i se’l van endur a un centre mèdic. Li van fer proves. Si tens febre o símptomes que podries tenir el coronavirus, et deixen allà. I encara que estiguis net t’obliguen a quedar-te quinze dies a casa. Ho ha viscut ell aquests dies. Has de donar la teva adreça i et controlen per telèfon. Et poden trucar a qualsevol hora del dia. Cada tres dies vas al centre mèdic i et tornen a mirar bé. Si no fas alguna d’aquestes coses, vas a la presó.

Kim Si Hyung "Tanque" y Yi Hoo, jugadores del equipo Sub 10 "B" que dirige el joven técnico Koreano Sun Ho también han "sufrido" a nuestro fundador @Seungwoolee. Su presencia es una gran motivación para nuestros futbolistas. Son pocos días al año los que podemos disfrutar de el. pic.twitter.com/vTXAVED9D2

— FCPotential (@fc_potential) April 20, 2020

T’hi has adaptat bé, a aquesta cultura tan controladora?

Vaig arribar el setembre del 2019 per fer de director tècnic de l’Acadèmia FC Potential, soc l’entrenador de l’equip sub-15. Vaig arribar-hi perquè vaig entrenar el germà del Lee Seung-woo quan era jugador de la Grama. Ja m’havia trucat abans perquè l’acompanyés aquí al club, però no em quadrava per temes familiars i professionals. Al juny vaig venir de visita per conèixer el club i la gent, em vaig pensar bé la proposta i vaig acabar acceptant. Són tancats i hermètics, sí, però hi estic molt a gust.

Què en recordes, d’aquella temporada amb el Lee Seung-woo a la Grama?

El nano me l’havia recomanat un amic entrenador, el Xavi Molist. Havia fet la pretemporada amb l’Horta, però fallava alguna cosa del transfer. Al principi no jugava, però després sí que va tenir participació. Era un jugador important, tot i que tenia 19 anys i li costava una mica integrar-se, per l’idioma. Però era puntual, no donava problemes. Molts cops l’havia de portar a l’estació després de l’entrenament perquè agafés el metro, i després d’algun sopar d’equip fins i tot el vaig acostar fins a casa. Qui m’havia de dir que tot allò m’acabaria portant a Corea! Alguna cosa vaig fer bé perquè després em truqués i em convidés al seu club i al seu país.

El que t’has trobat, t’agrada?

Hi estic treballant molt còmodament. Som un club de formació, però prestigiós i estable. Som 41 jugadors, tres equips. I tenim una mirada molt internacional. La idea és aprofitar els ponts de contacte amb Catalunya per promocionar jugadors... Abans que esclatés tot això, teníem programades diferents estades per Europa. Havíem de fer un torneig a Madeira, després a jugar el MIC i a Polònia. Vam estar un mes al Colell, a Banyoles.

Déu-n'hi-do. I en general, té nivell el jugador coreà que puja?

L’esport estrella aquí és el beisbol, però tenen una gran afició pel futbol. El Lee Seung-woo és un dels jugadors més populars, va estar sis anys a La Masia, al Barça, tot i que el gran referent és el Son del Tottenham. El que més m’agrada d’ells és que tenen moltes ganes d’aprendre. De fet, és el més impactant quan arribes aquí: veus que tenen uns valors molt marcats, que són intensos treballant, que són educats. Fas la xerrada i l’aguanten bé. No has d’estar pendent de si posen mala cara o no. Si els dius de fer 30 voltes i en porten 35 no et venen a dir que ja els toca parar. Potser volen beure aigua i no et diran “escolta míster…” Tanta disciplina sobta una mica, venint de la nostra cultura. No existeix el contacte físic, les úniques abraçades que han vist les dono jo! Fins i tot en la relació pare-nen són hermètics, són freds.

Qui s’haurà d’adaptar més a qui?

Els dos als dos. Ells fan un dia a la setmana de castellà i jo també faig classes de coreà. Em sé les quatre paraules indispensables per al futbol, però si les dic en castellà també m’entenen. Tot repartit.

stats