'Don Florentino' i la desaparició de l'oposició al Madrid

BarcelonaFlorentino Pérez va reunir improvisadament un corrillo d'una vintena de periodistes en un entrenament del Reial Madrid en un estadi inhòspit de Riad durant una de les Supercopes d'Espanya que s'han disputat a l'Aràbia Saudita. El president volia comentar off the record –pots publicar el contingut, però no pots dir qui te l'ha explicat– alguns aspectes de la seva estada en aquest país dictatorial del golf Pèrsic. Quan es va acostar a la grada dels periodistes, la batuta de la conversa amb el president la van agafar els professionals dels grans mitjans de Madrid que segueixen el dia a dia del club blanc. Tots, sense excepció, es van referir a Florentino Pérez com a "don Florentino".

Aquest tractament contrasta amb la informalitat que acostuma a haver-hi entre els presidents del Barça i els periodistes que cobrim el dia a dia del club blaugrana. El Barça ha tingut presidents diversos durant el segle XXI, des de Josep Lluís Núñez fins a Joan Laporta, passant per Joan Gaspart, Enric Reyna, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, i es podria assegurar amb poc espai per a l'error que mai cap periodista català s'ha referit a algun d'ells amb una denominació equivalent a l'espanyola de don. I encara menys sense un micròfon al davant.

"La premsa de Madrid tractem Florentino com si fos el propietari del Reial Madrid", explica a l'ARA Antón Meana, un dels periodistes que segueix l'actualitat del club blanc. "Però aquest és una mica també el sentiment del soci, al qual ara mateix ja li sembla bé que Florentino els hi estigui fent la feina de pensar quin és el millor futur per al Madrid amb la transformació del model de propietat del club –per convertir-se en una SAD–. El consideren intel·ligent i important, i ho deixen a les seves mans", afegeix el periodista de la Cadena SER.

També Santiago Segurola, un dels analistes de l'esdevenir del Madrid, va parlar de forma oberta de la relació periodisme-Florentino. Va ser en una entrevista a El Mundo. "Una part del periodisme sembla que treballa més per a Florentino que per al periodisme", va ser el titular de la peça. "És un personatge que no tolera la crítica. Té característiques absolutistes, sap que la premsa està en un moment dèbil i se n'aprofita", va afegir.

Sense oposició

Des que Florentino Pérez va tornar a la presidència del Reial Madrid, no ha tingut cap rival per arribar al tron. Va ser escollit el 2009 sense necessitat d'eleccions, de la mateixa manera que el 2013, el 2017, el 2021 i aquest 17 de gener de 2025. El motiu és que no es va presentar cap més candidatura. En aquest mateix període de temps, el Barça ha celebrat tres eleccions amb diversos candidats. Joan Laporta va guanyar el 2021 davant de Víctor Font i Toni Freixa; Josep Maria Bartomeu es va imposar el 2015 davant de Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa; i Sandro Rosell va guanyar el 2010 amb més vots que Agustí Benedito, Marc Ingla i Jaume Ferrer.

Tampoc existeix al Madrid el concepte de grup d'opinió que posi sobre la taula les deficiències de la gestió del president o directament el porti a la dimissió, com passa en el Barça. Aquesta funció, de fet, actualment l'estan fent les associacions de veïns dels voltants del Santiago Bernabéu, que han aconseguit paralitzar els concerts a l'estadi i la construcció dels aparcaments.

No ajuda a l'aparició d'una oposició sòlida la modificació en els estatuts del Madrid que va aprovar l'assemblea de compromissaris el 2012. Des d'aleshores, es necessiten 20 anys d'antiguitat de soci per ser candidat a les eleccions i un preaval bancari (d'una entitat que aparegui en el registre del Banc d'Espanya) del 15% del pressupost del club. A més, aquest ha de procedir del patrimoni personal i no de tercers. "Florentino va dissenyar uns estatuts a la seva mida perquè ningú més pogués ser president i l'assemblea de compromissaris del Madrid ho va aprovar. La democràcia va anul·lar la democràcia. Però no és la primera vegada que un sistema democràtic s'autonega", diu a l'ARA Diego Torres, periodista d'El País.

"De totes maneres, això no hauria passat si no existís consens entre els poders fàctics de Madrid perquè Florentino mani. No està sol. Representa moltes empreses i molts sectors polítics de dins i fora d'Espanya", segueix relatant Torres. Meana posa sobre la taula un altre motiu pel qual fa tres lustres que no hi ha oposició en el club: "Durant la seva carrera, Florentino ha guanyat a les eleccions del Madrid a grans empresaris com Juan Palacios i Juan Miguel Villar Mir, i això provoca que altres empresaris ara no es plantegin presentar-se perquè saben que perdran. D'altra banda, qui no tingui caixet no té cap possibilitat perquè ràpidament es diluirà mediàticament".

Moviments a la junta directiva

L'inici del setè mandat de Florentino com a president del Madrid ha vingut acompanyat de dues grans novetats en la confecció de la junta directiva: l'entrada del director general José Ángel Sánchez, conegut col·loquialment com a JAS, i del director del gabinet de la presidència, Manolo Redondo. "És molt estrany que siguin directius uns alts executius", apunta Meana. "Entenc que el seu paper pot ser important a l'hora de convertir-se en una SAD. La seva presència la interpreto en aquest sentit", afegeix. Per acabar de bunqueritzar-se, Florentino ha pres una altra decisió curiosa: el seu germà Enrique passa de vocal a vicepresident.