Futbol

El futbol aturat, una excepció amb alguns precedents

No és la primera vegada que la Lliga de Futbol Professional se suspèn durant dues o més jornades

No és la primera vegada que la Lliga de Futbol Professional se suspèn durant dues o més jornades. Al marge de les tres temporades que no es van disputar amb motiu de la Guerra Civil, les vagues convocades per l’associació de futbolistes han obligat a aturar la competició en més d’una ocasió.

La primera aturada va arribar el 4 de març del 1979. L'Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) era una organització molt jove, però ja havia aconseguit afiliar fins a 1.700 jugadors. Amb el suport de l’AFE, els futbolistes van convocar una vaga que es coneix com la de les botes caigudes. Reclamaven la inclusió en el règim de la Seguretat Social, la supressió del límit d’edat per jugar a la Tercera Divisió, establert en 23 anys, i l’abolició del dret de retenció, que permetia als clubs renovar els contractes amb una pujada del 10%.

Només dos anys després, el setembre del 1981, l’AFE va organitzar una nova vaga que s’estendria durant les dues primeres jornades. El 6 de setembre no es van disputar els partits i el 13 de setembre els clubs van presentar-se amb els equips juvenils. En aquesta ocasió, els jugadors demanaven el pagament dels deutes per part de la Federació i l'abolició de la normativa d’alinear els sub-20. Abans que la temporada 1981-82 acabés, l’AFE va convocar una vaga l’11 d’abril del 1982, però no va sorgir efecte i va ser desconvocada l'endemà. El 16 d’abril l’AFE i el Comitè de Futbol Professional van aconseguir arribar a un acord.

El setembre del 1984, el futbol espanyol va viure una nova vaga de futbolistes a causa dels convenis amb els clubs. La jornada del 9 de setembre es va disputar amb juvenils –com ja havia passat tres temporades abans–, mentre que la del 16 de setembre es van suspendre els partits després que Magistratura prohibís l’alineació dels joves. El conflicte es va resoldre amb la signatura del primer conveni col·lectiu. Els clubs van acceptar les peticions dels futbolistes, entre les quals el pagament dels deutes i la participació dels jugadors en les negociacions dels drets de retransmissió.

La següent aturada no va tenir lloc fins a la temporada 2011-12. Els desacords entre l’AFE i la LFP amb el conveni col·lectiu i sobretot la petició de la Lliga de fer que els clubs afrontessin el deute de 50 milions d’euros que mantenien amb els jugadors van comportar la suspensió de la primera jornada, que quedaria aplaçada en el calendari de competició. Després de diverses negociacions es va arribar finalment a un acord i es va disputar la següent jornada amb normalitat.

L'última vaga data d’aquesta mateixa temporada i va ser protagonitzada pel futbol femení amb relació a la demanda d’un conveni col·lectiu. Després de mesos de negociacions sense arribar a un acord, les futbolistes dels 16 equips integrants de la Primera Divisió Iberdrola no van disputar la jornada del 16 i el 17 de novembre. Finalment van aconseguir signar el primer conveni col·lectiu.