Jordi Sabaté Pons, el malalt d'ELA que brinda i somriu amb l'ascens de l'Espanyol

German Aranda Millán
2 min
Jordi Sabaté

BarcelonaEl somriure d'una persona pot emocionar més que les bengales i crits de centenars o milers a les places o a les portes d'un estadi. És el que ha passat aquest diumenge amb el brindis dedicat a l'Espanyol del seguidor i activista per donar visibilitat a la malaltia Jordi Sabaté Pons, malalt d'esclerosi lateral amiotròfica, malaltia progressiva del sistema nerviós que fa perdre el control muscular i que afecta més de 3.000 persones a tot l'estat espanyol i de la qual cada dia es detecten tres nous casos.

En el vídeo penjat a les xarxes, Sabaté només pot moure el cap i es veu com algú fora de la pantalla li posa una copa de cava que després consumeix per via d'una injecció. Casualment, l'ascens es va donar en el partit en el qual Sergio Pina, exjugador del planter del Saragossa i també malalt d'ELA, va rebre una samarreta firmada de l'equip blanc-i-blau.

En el tuit fixat al seu perfil, Sabaté explica que pot tuitejar gràcies a uns infrarojos que llegeixen el moviment dels seus ulls perquè pugui fer servir un teclat virtual. El youtuber ja es va fer famós al seu dia perquè va rebre a les xarxes la promesa del president d'Espanya, Pedro Sánchez, que s'esforçaria per combatre la malaltia i mesos després per la decepció que va expressar amb el mateix mandatari.

L'Espanyol va tornar a Primera i, com Jordi Sabaté, jugadors i aficionats van poder alliberar els seus sentiments després de mesos de tensió. Sobre la gespa, David López va plorar al parlar amb les càmeres i Darder va reconèixer que havien "plorat molt" pel descens a Segona. La imatge era ben diferent aquest diumenge al migdia, quan els jugadors van poder agrair el suport mostrat a més d'un miler d'aficionats que els esperaven a les portes de l'RCDE Stadium, després que l'equip fes nit a Saragossa. Hi va destacar, per sobre de tots (literalment), Keidi Bare, que va pujar a un balcó de l'estadi per aixecar els braços, desbocat, davant l'afició, fent patir una mica pel perill de caure, tot sigui dit.

A la nit, coincidint amb les primeres hores sense estat d'alarma, milers de seguidors pericos havien pogut celebrar la festa. Ho van fer en diversos llocs: a la plaça Universitat, al lloc on era l'antic estadi de Sarrià i a la plaça Artós, on van encendre algunes bengales. De les 22 h a les 00 h, per llei, havien de ser a casa. Els jugadors, mentrestant, ho celebraven en petit comitè a Saragossa. RDT, màxim golejador de l'equip amb 22 gols, es va quedar a Barcelona amb covid, però va poder saludar al seu company Adrián Embarba per videotrucada. L'extrem i màxim assistent de l'equip va fer broma amb el seu look casolà, sense gomina. Torna l'humor, la distensió, l'Espanyol torna a Primera, s'acaba l'estat d'alarma, s'acaben la tensió i les llàgrimes, torna la normalitat; o almenys alguna cosa que s'hi assembla.

stats