Esports 08/05/2021

L'Espanyol torna a Primera: "Hem patit molt, hem plorat molt"

El capità David López s'emociona després d'un ascens a quatre partits del final en una Romareda buida

Germán Aranda Millán
3 min
Darder, després del xiulet final del partit, celebra l'ascens a Primera de l'Espanyol a la Romareda.

L'ascens de l'Espanyol, consumat aquest dissabte amb un empat a zero davant el Saragossa, és una festa per a l'equip, sí, però és sobretot un alliberament, perquè en un any pandèmic silenciós als estadis, estrany, se sabien en deute amb una afició que ha patit molt. Ells també ho han fet i els ulls de Darder demostraven que parlava seriosament: "Hem patit molt, hem plorat molt". Ell se sincerava, David López tornava a plorar d'emoció, com havia fet abans del partit quan parlava amb els seus companys, explicava el tècnic Vicente Moreno. I al centre del camp, la resta de jugadors cridaven fort: "A Primera, oeee, a Primera, oeee!" Cridaven sols, sense públic amb qui compartir l'alegria.

"Ha sigut una temporada dura, molt dura, encara que no ho sembli, i ara penso en els que ens han donat suport", deia David López. "A la pretemporada no ens volíem ni mirar a la cara", afegia Darder, que va haver de posar-se en mans d'un psicòleg després del cop del descens de la temporada passada per trobar aquest any la seva millor versió. "Hem tingut una pressió brutal. La gent es pensa que perquè som jugadors no patim, però sí, érem un equip de patidors", se sincerava Darder. La veu de l'experiència, amb una frase proverbial, la posava un Diego López que ja ha viscut de tot com a futbolista: "Et pots equivocar, però no et pots rendir". Embarba, més tranquil, celebrava: "Demostrem que som de la categoria a la qual hem arribat avui i de la qual no hauríem d'haver sortit". RDT, màxim golejador de l'equip, s'ho mirava des de casa, víctima del covid. "Pensarem que ha estat un malson", deia el tècnic Vicente Moreno, minuts abans ratificat per Rufete com a tècnic per a la propera temporada.

L'Espanyol ja és de Primera, posa fi al seu estat d'alarma i els aficionats podran celebrar-ho al carrer (en grups reduïts, amb mascareta, sense beure alcohol al carrer, mantenint les distàncies) a partir de la mitjanit. ¿Però una festa sense els teus és una festa? Aquesta era la pregunta que semblaven fer-se aquest dissabte els jugadors de l'Espanyol durant el partit davant l'absència de seguidors, el silenci de la Romareda i les ovacions enllaunades, un escenari tan estrany per a un ascens com per a un any a l'infern de Segona. Pocs minuts abans del final, els suplents que hi havia a la graderia ja celebraven l'objectiu i el xiulet final va acabar d'esvair els dubtes: sí, era una festa. De fet, aquest últim any hem descobert que fins i tot un passeig o un dinar amb un familiar pot arribar a ser una festa en un context tan advers. En les cinc jornades que queden, els de Vicente Moreno es podran dedicar a anar experimentant i preparant-se per tornar a l'elit.

Vicente Moreno mantejat pels seus jugadors.

Empat funcionarial

El partit a Saragossa no passarà a la història pel seu futbol, un dels pitjors que ha fet l'Espanyol en els últims mesos, però el punt val l'ascens. Puado va tenir el gol de la victòria al minut 65 després d'un control precís i un bon esprint per agafar la seva autopassada. Però va rematar centrat, fàcil per a Cristian Álvarez, un vell amic dels blanc-i-blaus que avui s'entestava a impedir l'ascens espanyolista. La segona part va donar molt poc més de si, fins al punt que, entre l'arribada de la calor i el desert pandèmic de les graderies només tacat pels crits de suplents i entrenadors, l'escena evocava més un partit de pretemporada que no pas el moment definitiu per pujar a Primera.

La primera part també va ser força avorrida. L'Espanyol començava el partit a Primera, però no mostrava la verticalitat i l'agressivitat de qui vol segellar l'ascens i ni tan sols donava la seguretat en defensa de qui vol preservar aquest privilegi. El Saragossa va començar més actiu en atac i l'Espanyol perdia moltes pilotes a priori fàcils al mig del camp i a tres quarts. La primera gran arribada va ser del Saragossa: Adrián va xutar fort, però centrat des de la frontal, i Diego López va estar atent per aturar-la. Només les incursions d'Embarba i una de Darder, amb una aventura individual des del balcó de l'àrea, va fer despertar l'equip, que va rebre encara algun ensurt més. El mateix Embarba va estar a punt de marcar al temps afegit, servint una falta amb rosca des del lateral de l'àrea que va haver de treure fora Cristian Álvarez. La segona part va ser semblant i els últims minuts van ser una barreja estranya entre nerviosisme i pacte de no agressió entre els dos equips. L'Espanyol torna a Primera. La gent torna a poder estar al carrer fins a l'hora que vulgui. Aquí no ha passat res.

stats