Esports  /  Futbol 31/05/2021

L'Espanyol, campió de Segona malgrat la derrota (1-0)

Els pericos es beneficien de l'empat del Mallorca, però envien el Sabadell al pou

Germán Aranda Millán
2 min
Dimata, en una acció ofensiva del partit davant l'Alcorcón.

BarcelonaVa ser sens dubte el partit més estrany de la temporada per a l'Espanyol, que va ser matemàticament campió del minut 1 al 75, va perdre el títol del 75 al 85 i va recuperar-lo al tram final del partit. En cap cas per mèrit seu. Cap d'aquests canvis es va produir al camp on jugaven: va ser la Ponferradina, a l'aconseguir l'empat amb el Mallorca a cinc minuts per al final, qui va regalar als blanc-i-blaus aquest títol que ningú semblava voler o que, com a mínim, per a cap dels dos candidats era ni de molt tan prioritari com l'ascens que ja feia dies que tenien garantit. Celebrar un títol amb derrota és sempre estrany. Quan el títol és descafeïnat i el celebres fora de casa, sense públic i sabent que el resultat condemna un veí com el Sabadell al descens a Segona B, ho deixa tot més enrarit.

La victòria de l'Alcorcón els garantia la permanència i, per tant, condemnava els arlequinats. Des del primer moment es notava que els locals s'hi jugaven molt més, malgrat que els de Moreno no es van rendir fins a l'últim minut en l'intent per, almenys, empatar. En el tram final els blanc-i-blaus van arribar en tromba a l'àrea rival, cosa que no havia passat a la primera meitat, en la qual el nivell de l'equip de Moreno, amb un equip ple de suplents que no van acabar de reivindicar-se, no semblava pas el de qui es jugava un títol. L'explicació s'ha de trobar, esclar, en el fet que l'ascens fa setmanes que està confirmat, mentre que l'Alcorcón sí que podia perdre la categoria si es relaxava.

El primer títol en 15 anys

Malgrat les diferències, tampoc els locals van fer un gran partit, potser sí més intens que els blanc-i-blaus, que en qualsevol cas tenien a les seves files figures com Embarba, RDT i Melamed. Molt de talent i arribada que no es van materialitzar en cap gol, com a molt en onze arribades i dos xuts pobres a porta, el més perillós de Dimata al minut 74, després de gran assistència de Melamed. Ateses les diferències de pressupost i qualitat, l'Alcorcón va complir i l'Espanyol, no.

Canvis, canvis i més canvis, amb entrades importants com les de Melendo o Vargas, que venia signant un gran final de temporada, no acabaven de canviar la cara d'un Espanyol que va trepitjar l'accelerador al conèixer les notícies de Ponferrada, però no prou. Va ser de Ponferrada, d'on van haver d'arribar les bones notícies. Temporada rodona finalment per als blanc-i-blaus, que sabien que encara que no aixequessin l'Smartbank l'objectiu estava més que assolit però que té ara una cosa més a celebrar: un títol que només havia aconseguit en una ocasió anteriorment. Ara, toca mirar a Primera.

stats