"Ens abraçàvem com si fóssim de Buenos Aires": el Mundial al centre de Catalunya

Torelló (Osona)"Esto es una locura, desde la cuna. Ya tenemos dos copas, ahora queremos tres. Una la trajo Diego, esta la trae Lionel. Vamo a salir campeones como en el 86. Lionel, esta copa te la mereces". És una de les cançons del Mundial i també es canta al bar Munich, a Torelló, com a tants altres llocs de Catalunya. Regenten el bar la Natalia Sánchez (1975) i en Javier Soria (1974). Nascuts a Buenos Aires, van arribar junts al municipi osonenc l'any 2001.

Parlant de dates: tots dos recorden com si fos avui el 29 de juny de 1986, el dia que l'Argentina va alçar al cel de Mèxic el seu segon i últim Mundial, de la mà de Maradona. "Aquell dia vaig anar amb el meu pare a l'Obelisco. Va ser brutal, terrible", subratlla en Javier. Aquell juny la final es va jugar a les 12 del migdia segons el rellotge argentí, com aquest any. Ja tenen reserves per diumenge, però no volen parlar de la final fins que s'hagi superat la semifinal d'aquest dimarts contra Croàcia (20 h). "Pas a pas", repeteixen. "Avui dia el futbol és molt atletisme i qualsevol pot guanyar qualsevol. L'Argentina té en Messi i França, l'Mbappé, però això no és tenis. És futbol", destaca en Javi. Porta l'escut del River Plate tatuat al bessó. La Natalia explica que el seu fill gran, quan li ha demanat la samarreta per a la fotografia que il·lustra aquest text, li ha dit que si li demanaven si l'Argentina guanyaria el Mundial digués que no, per no portar mala sort. També per superstició, no ha rentat la samarreta des de l'inici del torneig.

"Si l'Argentina no guanya ploraran tots tres. Si ara ja ploren d'alegria quan fem un gol…", diu la Natalia, neta i filla d'exiliats de la Guerra Civil. Els fills van començar veient el Mundial al bar, fins que van descobrir que hi havia una trampa: "A la fase de grups van venir aquí, però els anava demanant ajuda cada dos per tres i ara van a casa de la meva germana. S'ajunten uns 20 argentins". Divendres passat, ella i en Javi van veure el triomf contra Holanda, als quarts de final, treballant. "Amb un ull mirava la tele i amb l'altre, la planxa", confessa en Javi. "Va ser el pitjor dia. I un dels millors. Perquè va acabar bé, però vam patir molt. Quan es va acabar el partit no em notava les cames i tenia un nus a l'estómac. No vaig poder sopar", apunta. Només van parar per veure, i patir, la tanda de penals. Al bar hi havia més de cinquanta persones. "Hi havia gent que no havia vingut mai. Quan marxaven els demanava si havien menjat bé i em responien parlant del partit", riu la Natalia. Parla amb el partit de fons: vol degustar-lo amb calma.

De Catalunya a l'Argentina

"Érem deu o dotze argentins. Quan es va acabar el partit vam començar a cantar "soy argentino, es un sentimiento" i tota la gent d'aquí es va posar a cantar amb nosaltres. Tots cantaven "soy argentino". Va ser una bogeria", continuen. Van acabar saltant abraçats al voltant d'una bandera albiceleste, catalans i argentins. "Fins i tot hi havia un noi que plorava. Li vaig dir que no plorés, que encara faltaven dos partits", afegeix la Natalia. Segueix: "Vam enviar els vídeos a l'Argentina i la gent no s'ho creia. Em preguntaven si érem tots argentins. I jo «no, què va». És increïble com ho està vivint i sentint la gent. Ens abraçaven com si fóssim de tota la vida. O com si fóssim tots de Buenos Aires. Vaig tornar a casa plena, contenta. És bonic que gaudeixin amb nosaltres del que nosaltres sentim". "El més bonic de tot això és que no et sents tan lluny de casa", afegeix.

La figura que explica aquesta comunió té nom i cognom: Leo Messi. "Ens sorprèn l'amor que la gent d'aquí té cap a ell", subratlla la Natalia. Admet que potser és més gran que el que poden sentir ells: "Noto que la gent el troba a faltar. És increïble com l'estimen". "Tot això és per ell. Ens ha fet coneguts a la generació següent a la de Maradona. Abans anaves a qualsevol banda del món i deies que eres argentí i et responien «Maradona». Avui passa amb Messi", continuen. També reconeixen que gairebé anhelen més el Mundial per Messi que per l'Argentina, per justícia. I que divendres els va encantar la versió enfadada, més argentina i maradoniana, del 10, enfadat amb Louis van Gaal i amb Holanda en general. "Li faltava això", diu en Javi. "Hi ha gent d'aquí que ens ha vingut a dir «ui, que malament, que maleducat». Però nosaltres estem orgullosos de la seva reacció. Se l'ha colpejat molt, no ara, sempre, i es va defensar. Perquè és bo, però no és tonto. Ens va agradar moltíssim que tragués aquest caràcter", reivindiquen.

"Si guanyés no se'l compararia més amb Maradona. Seria el millor. És l'únic que li falta. Per a mi ja és millor i no li fa falta, però ell ho necessita", remarca la Natalia. Parlen amb els ulls plens d'emoció. El futbol els retorna a casa: "Ara l'Argentina està en una situació econòmica dificilíssima. Com sempre, vaja. I el Mundial seria una alegria per a la gent. La gent després tornaria a patir, però per una estona s'oblidaria de tot això i somriuria. A l'Argentina el futbol tapa tot el que és dolent i uneix la gent". També uneix més enllà de les fronteres.