La llum i el patiment de Messi condueixen l'Argentina a les semifinals

BarcelonaPer a l'Argentina, cada partit és un part. Cada acció dels onze escollits damunt del terreny de joc pot canviar l'estat d'ànim de tot un país que, fracturat en el dia a dia, s'agermana per a la cita mundialista. I, a cada enfrontament, els jugadors de l'albiceleste salten al terreny de joc amb una pressió extra: la de sentir l'alè dels seus fans al clatell, sempre animant, sempre carregats de fe i, també, sempre disposats a la tragèdia. Contra els Països Baixos van fregar el drama. Tenien el partit gairebé guanyat quan, a l'últim minut del temps afegit, una jugada d'estratègia preciosa dels neerlandesos va enviar el partit a la pròrroga. S'arribaria els penals, el porter Dibu Martínez brillaria. Lautaro marcaria el definitiu. Messi respira i segueix somiant. L'Argentina, patint, ja és a les semifinals (2-2, 3-4).

L'astre argentí disputa, sofreix i lluita per la seva darrera Copa del Món. Almenys, pel que fa a l'esplendor del seu futbol. És la seva última oportunitat d'abraçar l'únic gran trofeu que encara se li resisteix. La seva il·lusió és la de tota l'Argentina, un país on aquest esport és venerat com una religió, malgrat les ferides que, Mundial rere Mundial, va acumulant. Fa més de 30 anys que no assaboreixen la glòria mundialista, des que ho van fer per segon i últim a cop a Mèxic el 1986. A Qatar, potser l'indret més inhòspit per coronar Messi definitivament com el millor futbolista de tots el temps, el combinat estatal argentí ja és a l'avantsala de tornar a tocar el cel. Després de superar el matchball contra els Països Baixos, només Croàcia, botxí del Brasil, els separa de disputar la seva sisena final mundialista.

Messi és la llum i el far de la seva selecció. Per fer front al conjunt neerlandès, Lionel Scaloni va emular el sistema defensiu de tres centrals i dos carrilers que fins ara tan bé li havia funcionat al seu homòleg Louis van Gaal. Deu gregaris, disposats a deixar-hi la pell, esperant aquell moment en què el 10 decideix quan aturar el temps, quan trobar una escletxa que ningú més veu i canviar el signe del partit. Corria la mitja hora de partit quan l'afició de l'albiceleste va contenir l'aire durant uns pocs segons, un interval minúscul de temps, tot just abans d'un esclat d'eufòria descomunal. Messi condueix, Messi encara i Messi serveix una passada excelsa entre quatre defensors, en un espai gairebé impossible de localitzar que Nahuel Molina, entrant com un coet, va saber olorar. S'obria la llauna. Els argentins s'abraçaven. Primeres llàgrimes d'emoció a la grada.

Tant Scaloni com Van Gaal van optar per plantejaments poc atractius des de l'inici, i l'Argentina no era més mereixedora d'avançar-se en el marcador que el seu rival, però hi ha una diferència abismal entre comptar amb Messi o haver de patir-lo. El canvi de signe en el marcador obligava els Països Baixos a fer un pas endavant, a proposar i no ser merament reactius. Però l'albiceleste estava còmoda i, fins i tot, alleujada, malgrat que això signifiqui anar en contra de la seva idiosincràsia patidora. Marcos Acuña va provocar un penal de Dumfries, que va pecar d'innocent. Messi tenia a les seves botes fer el segon. Des dels onze metres, amb una calma gairebé insòlita, va convertir un xut sec i perfectament executat.

La llibreta de Van Gaal

La diana de Messi semblava la de la sentència, però si l'Argentina s'havia pensat que es podria relaxar van aparèixer en escena dos secundaris per recordar-los, un dia més, que els caldria patir. Wout Weghorst va rematar de forma excelsa amb el cap una centrada precisa de Steven Berghuis. Tots dos havien entrat des de la banqueta, amb Van Gaal obligat a trencar el seu pragmatisme defensiu i jugar-s'ho tot a l'atac. Faltaven cinc minuts per al final. Se'n jugarien deu més d'afegit. El pitjor encara havia d'arribar. En una jugada de pissarra, que serà recordada, una falta a la frontal en l'últim minut va acabar amb una passada al cor de l'àrea, superant la barrera, que Weghorst, heroi inesperat, convertiria en l'empat.

Pròrroga. Arriba el tan clàssic patiment argentí. Abocats a l'atac, Enzo envia una pilota al pal en els últims minuts del temps extra. Sona el xiulet final. Penals. Dibu Martínez para el primer. Messi llança el primer; no falla. Respira. Celebra amb ràbia. Dibu Martínez para el segon. Continua la tanda. Enzo ho té a tocar, però falla. Luuk de Jong marca i dona ales als seus. Lautaro pot decidir. Marca el penal decisiu. Exhalació final.

L'Argentina, patint, com no podia ser de cap altra manera, ja és a les semifinals. Luka Modric ja espera Leo Messi. Un duel de Pilotes d'Or i, en joc, un bitllet per a la cotitzada final del Mundial. La glòria eterna passa pels seus peus.