La primera bufetada no serà l'última

El Reial Madrid es va desfer com un terròs de sucre al primer compromís mínimament seriós. A diferència del Barça de Hansi Flick, que és una garantia sobretot en els grans escenaris, el conjunt madridista mostra totes les seves debilitats quan el rival és dels complicats, dels que juguen la seva lliga. Va passar amb Carlo Ancelotti en tots els clàssics de la temporada passada i en duels continentals de màxima exigència (l'Arsenal el va superar en els dos partits de quarts de final de la darrera Champions), i continua passant amb Xabi Alonso. 180 milions d'euros en fitxatges no han servit perquè els madridistes millorin quan les situacions demanen una mica més que fogonades puntuals i un punta inspirat de cara a porteria (Mbappé). Al Mundial de Clubs, el PSG de Luis Enrique va posar en evidència el nou projecte blanc amb una facilitat dolorosa (4-0). I a la sisena jornada de Lliga, l'Atlètic de Madrid del Cholo Simeone, que havia iniciat la competició amb el dubte, ha destapat les mateixes vergonyes d'un equip anàrquic i descompensat (5-2).

La primera bufetada des de l'estiu no serà l'última, perquè el Madrid és un col·lectiu que tendeix a esqueixar-se. Sembla mentida que Florentino Pérez encara no hagi entès per què el que abans era una màquina de competir ara s'ha convertit en una andròmina incapaç de controlar els tempos. Celebrem que el plenipotenciari dirigent hagi oblidat que si els merengues van celebrar tres Champions seguides (2016, 2017 i 2018) no va ser perquè Cristiano Ronaldo fes xilenes impossibles, sinó perquè darrere del portuguès hi havia un trio de migcampistes dominadors (Kroos, Modric i Casemiro). Després d'una temporada sense títols a remolc de Flick, Lamine Yamal i Pedri, el Tito Floren ha canviat d'entrenador i ha fet anar la bitlletera per fitxar defenses, però ha continuat descuidant el més important: omplir el camp de migcampistes amb molt més criteri que l'erràtic Tchouaméni, l'irregular Camavinga o el bregador Valverde. Mentre el Madrid segueixi sense cobrir aquesta mancança, no hi haurà setge arbitral que el salvi. Queda dit.