Esports  /  Futbol 13/06/2022

Qatar vol un Mundial amb els homosexuals a l'armari (i no els garanteix seguretat)

Des de l'organització no expliquen què pot passar si expressen "mostres d'afecte en públic"

Jordi Cardero
5 min
Un imatge d'arxiu d'un banderí de córner amb els colors LGBTIQ+ a l'estadi de l'Ausburg alemany

BarcelonaEl món del futbol es paralitzarà d'aquí a mig any amb l'inici del Mundial de Qatar. Serà l'últim gran ball de Leo Messi i Cristiano Ronaldo –potser, també de Neymar–; la França de Kylian Mbappé defensarà el tron de la campiona i l'Espanya de Luis Enrique intentarà enlluernar com ho va fer la de Vicente del Bosque. Fora dels estadis, l'ambient festiu no arribarà a tothom. Nasser al-Khater, màxim responsable de la comissió organitzadora de la cita, va dir fa uns mesos que els homosexuals serien "benvinguts", però els demanaven "respecte per la cultura, no expressar mostres d'afecte en públic". El torneig més important d'aquest esport se celebrarà en un país en què l'homosexualitat està penada amb fins a set anys de presó. L'ARA ha conversat amb col·lectius LGBTIQ de diferents països participants, així com amb la FIFA o el Comitè Suprem de Qatar, que no ha volgut aclarir a quins riscos s'exposen les persones homosexuals.

"El Mundial no hauria de servir per ocultar les violacions dels drets humans, sinó per posar-les sobre la taula i que la gent tingui informació sobre on se celebrarà el torneig", explica Carlos de las Heras, responsable d'esports i drets humans d'Amnistia Internacional. La FIFA ha anunciat que hi haurà dones arbitrant al Mundial per primera vegada. Fora dels estadis, no obstant això, la realitat és i serà ben diferent. El codi penal del país àrab no preveu l'homosexualitat entre dones, perquè estan sotmeses al sistema de tutela: hi ha coses que només poden fer amb el permís d'un home. Les violacions dels drets humans a Qatar són reiterades. Durant la construcció d'infraestructures per al Mundial, milers de treballadors, la majoria migrants, hi van perdre la vida i altres no van cobrar el sou promès. Amnistia Internacional ha demanat que es destinin més de 400 milions d'euros a reparacions per a les persones que hi han treballat o als familiars dels que hi han perdut la vida. El diari anglès The Guardian va publicar fa un any que 6.500 treballadors migrants havien mort en l'última dècada, malgrat que Qatar de moment només n'ha reconegut tres.

La selecció alemanya, amb samarretes reivindicatives, abans d'un partit.

"És xocant i decebedor. Em vaig horroritzar quan ens van explicar què passa allà", va dir Jordan Henderson, capità del Liverpool. Louis Van Gaal, exseleccionador neerlandès, va respondre a la FIFA quan l'organisme va relatar que el Mundial serviria per "desenvolupar el futbol": "I una merda, és només pels diners". En la mateixa línia, l'exfutbolista francès Eric Cantona va declarar que no veurà el torneig, perquè "no serà un Mundial de veritat".

Qatar no assegura la llibertat als homosexuals que hi viatgin

"Qatar és plenament conscient dels requisits de la FIFA en matèria de drets humans, igualtat i no-discriminació. S'han compromès que tothom gaudeixi d'un torneig segur i acollidor", explica un portaveu de la FIFA a l'ARA. Des de Qatar demanen que no es facin "mostres d'afecte en públic", malgrat que remarquen el "respecte per la privacitat individual". "Està mal vist donar-se la mà, abraçar-se o fer-se petons", detalla De las Heras, "i molt més entre homosexuals", afegeix. La FIFA va convidar l'ARA a adreçar-se al Comitè Suprem de Qatar. Un portaveu d'aquest estament va demanar "respectar les normes culturals", però va deixar de respondre, malgrat la insistència d'aquest diari, a la pregunta sobre què passaria si dues persones homosexuals tinguessin les esmentades mostres d'afecte en públic.

Dins del col·lectiu LGBTIQ no comparteixen la postura dels organitzadors. "Jo no em limitaré per semblar un heterosexual. Anar a patir, sentir por i no poder expressar els teus sentiments no té sentit", diu Juan Morino, secretari d'esports de la Federació Argentina LGBT. "No hi aniré perquè no m'hi sentiria segur. No tindria llibertat individual, com tampoc en tenen les dones", comenta Mario Mussio, president de l'organització uruguaiana Orgullo Celeste. "T'obliguen a seguir uns criteris heteronormatius per no tenir problemes", sentencia Joan Miró, president de Panteres Grogues, club barceloní LGBTI.

"No em sorprèn que la seu sigui Qatar després que el Mundial del 2018 se celebrés a Rússia", continua Mussio. Al país governat per Vladímir Putin existeix una llei contra la "propaganda homosexual", que té l'objectiu de "protegir els nens de la informació que advoca per la negació dels valors familiars tradicionals". Miró esmenta que "és evident que Rússia o Qatar necessiten una campanya de màrqueting i utilitzen el Mundial per blanquejar la falta de respecte als drets humans". De las Heras creu que "el rentat de cara esportiu s'ha accelerat per l'entrada al món de l'esport dels països de l'Orient Mitjà". "Algun dia se'ls acabaran els diners del petroli i estan intentant diversificar la seva economia. L'esport és una de les seves estratègies: un Mundial és una oportunitat per mostrar-se a l'exterior. Mostren una cara que poca cosa té a veure amb la realitat, semblen inclús països democràtics", afegeixen des d'Amnistia Internacional.

Espanya dona l'esquena als drets humans

La Reial Federació Espanyola de Futbol, amb la mediació de Gerard Piqué , va portar la Supercopa a l'Aràbia Saudita. Des d'Amnistia Internacional van enviar a la federació uns braçalets de color lila amb el lema "Igualtat" perquè els futbolistes els lluïssin. Luis Rubiales va titllar el gest d'"escàndol mediàtic", la feina de l'ONG de "deslleial" i va afegir que el correcte hauria estat demanar una reunió. "Feia tres anys que la demanàvem", revela a l'ARA De las Heras. No seria l'última vegada. Abans de començar la fase de classificació al Mundial, Amnistia va repetir el gest, aquesta vegada amb braçalets grocs amb el lema "Drets humans a Qatar". Van enviar diverses cartes, però la Federació no en va respondre cap.

D'altra banda, fa uns dies Martínez Almeida, l'alcalde de Madrid, va defensar la monarquia en un acte en què va entregar les claus de la ciutat a l'emir de Qatar. "El rei d'Espanya i l'emir de Qatar han estat crucials a l'hora de posar en marxa el motor del canvi i mantenir-lo en la direcció idònia pel bé dels nostres pobles", va dir Almeida. Els futbolistes de la selecció alemanya i la belga del català Robert Martínez, en canvi, han tingut reunions amb Amnistia per conèixer la situació que es viu a Qatar, mentre que la Federació Danesa ha publicat informes per als seus seguidors amb el mateix objectiu. Van explicar que els jugadors lluirien missatges crítics amb Qatar durant els escalfaments dels partits que disputin.

"Que se celebri el Mundial en un país que no respecta la diversitat sexual és un obstacle perquè molts esportistes puguin sortir de l'armari o s'expressin amb llibertat", diu Joan Miró. "Un esdeveniment d'aquesta magnitud s'ha de celebrar en un país que garanteixi la llibertat d'expressió i els drets humans", afegeix Ronaldo Calado, president de Karyocas Sporte Clube, organització esportiva que defensa els drets LGBTI. Amnistia Internacional va sol·licitar una reunió amb la FIFA el 2015 i l'organització els hi va concedir fa uns mesos, set anys després. "Ens van dir que estan preocupats per la situació, però de les paraules als fets, la realitat és que la resposta és bastant decebedora", indiquen des de l'ONG.

D'aquí a només sis mesos, els ulls de milions de persones s'enganxaran a la gespa d'uns estadis espectaculars. Darrere d'aquests escenaris extraordinaris, però, s'amaga la sang de milers de treballadors que van perdre la seva vida construint un país que vol semblar modern. Als carrers, les dones continuaran tutelades per l'home i l'homosexualitat encara estarà penada amb fins a set anys de presó. Als que s'atreveixin a anar-hi no se'ls assegura que no els passarà res.

stats