El club de futbol més català de Catalunya

OlotEn un futbol actual en què tot es compra amb diners, a la Garrotxa subsisteix un club singular amb una política molt marcada dins i fora del terreny de joc, basada en la sostenibilitat i la proximitat. “És un projecte que fa que creïs un sentiment i un orgull propi de pertànyer a aquesta família, que es transforma en vincle, unió i rendiment”. Així descriu Pedro del Campo, primer capità, el que significa l’Olot, un equip que es caracteritza per tenir només jugadors dels Països Catalans. “Això genera un sentiment de pertinença molt més elevat. De seguida els nous fitxatges entren en dinàmica, coneixen el club, el seu posicionament, i formem una família. Aquest punt d'unió es transforma en bona sintonia al camp i en resultats”, assegura el jugador.

Tot i no estar establert als estatuts (l’Athletic Club tampoc ho té marcat), des de l’Olot tenen molt clara la filosofia que han de seguir. “Hem de respectar la nostra identitat i mai fer coses per inflar el club artificialment i fer-hi entrar capitals que provinguin de països amb una legislació social molt més laxa que la nostra”, remarca el president, Joan Agustí. Això fa que el mercat sigui més restringit que els dels competidors, però no limitat, tal com explica el director esportiu, Lluís Micaló. “A Segona RFEF has d'anar al rebot del Terrassa, del Sant Andreu, dels filials… Ja no només pel tema econòmic, sinó també pel desplaçament. El més normal és que una persona de Barcelona prefereixi buscar un projecte a prop de casa que no pas a més d’una hora en cotxe”.

Una política de club que va molt més enllà de la part esportiva. “L’Olot és l’alternativa al futbol lineal que s’ha vist fins ara. La gent veu l'esport com un sistema de competició amb marcadors, jugadors, traspassos i una força econòmica cada vegada més potent. Nosaltres intentem que sigui un projecte de valor social”, relata el president. Els socis tenen un percentatge elevat en els ingressos i, a més, tots els patrocinadors són d’Olot o de proximitat. "Tu estàs fent un club sostenible en el temps, que segurament si fas les coses bé et perdurarà. En canvi, el capital estranger no sol estar involucrat, ni se sent seu el projecte", comenta el director esportiu. "Per a nosaltres és un honor, el que fem, malgrat que ni les mateixes entitats a qui donem suport s'adonen de l'esforç que això representa", confessa Joan Agustí.

La reivindicació de l’Olot

Fora dels terrenys de joc també lluiten contra les injustícies presents al futbol espanyol. Una d’aquestes és la composició de la Tercera RFEF: 18 grups que condemnen els jugadors catalans a tenir una tercera part de possibilitats de jugar a la categoria que els correspondria per nivell. “La diferència més gran es dona entre la Rioja, 8.000 llicències i una plaça d’ascens al futbol semiprofessional, i Catalunya, 220.000 i també una única plaça –descriu Joan Agustí–. Hi ha 150.000 llicències catalanes que s'autocondemnen a jugar en una categoria inferior a la que els tocaria si la competició s'organitzés segons el nombre de llicències, o bé a sortir a l'exterior”, afegeix el màxim dirigent de l’Olot, que ha aconseguit convèncer els equips catalans de futbol no professional perquè ells siguin els representants a l’assemblea de la Federació Espanyola.

Allà lluitaran per demanar més presència dels clubs catalans, que actualment són onze d’un total de 135. “És un tema d'entrar a l'habitació del nen o la nena que té il·lusió per ser futbolista i que té només una tercera part de possibilitats d'aconseguir-ho respecte a les que li pertocarien”, denuncia el president. "Si no hi lluitem, som còmplices d'enganyar els nens i nenes catalans”, completa.

Un futbol social

L’Olot també col·labora amb diverses entitats per fer actes socials durant la temporada. “Els nostres jugadors, quan s'acaba la competició, es dediquen a omplir el nostre calendari social”, explica un Joan Agustí que repassa alguns dels actes que fan. Per exemple, jugar contra els interins del Centre Penitenciari Puig de les Basses (Figueres), visitar una residència d’avis o jugar el partit solidari de Càritas. “Anem a les escoles i promocionem els valors de l'esport. La nostra roba no la ven l'Olot, sinó que renunciem a vendre-la i nosaltres la comprem. Donem l'activitat i el marge a l'organització que aquí a la Garrotxa s'ocupa de les persones discapacitades”, afegeix el president d’un club que té equips de futbol inclusiu, social, femení, masculí i escola.

El futur al futbol semiprofessional

El club és humil, però té fam d’èxits. “L'any passat vam consolidar-nos a Segona RFEF i ara volem ser ambiciosos, volem tornar tot el que ens ha donat l'Olot”, confessa Del Campo. El president, en canvi, prefereix la cautela. “Hem de ser realistes i lluitar primer perquè estiguem salvats matemàticament. A partir d'aquí, ens agradaria acostar-nos a altres posicions que ens permetessin millorar els ingressos i tenir més visibilitat”. Tot i això, “la sort no és la nostra companya de viatge”, conclou Agustí.