Futbol
Esports  /  Futbol 22/05/2022

El ressorgiment d'un clàssic: el Milan posa fi a onze anys de travessa pel desert

Els 'rossoneri' guanyen la lliga italiana després de superar el Sassuolo (0-3)

Jordi Cardero
4 min
L'afició del Milan, desplaçada en massa a Sassuolo per assistir a la confirmació del títol.

BarcelonaQuan Junior Messias va obrir els ulls, pensava que era mort. Tornava de la boda del seu germà per una carretera secundària, sense haver dormit i totalment ebri. El cotxe va quedar destrossat, però ell no va patir ferides importants. "Em va salvar Déu", relataria temps després. Fins aleshores, el futbol només havia estat un espai on divertir-se i es plantejava, després d'aquell "missatge", dedicar la seva vida a proclamar la paraula de Déu. Amb 28 anys va debutar al futbol professional, amb 30 va fitxar pel Milan i aquesta temporada ha sigut una de les peces que han ajudat els rossoneri a superar la gran depressió que vivien des de feia més d'una dècada. El Milan ha tornat a guanyar un scudetto després d'onze anys de travessa pel desert. La victòria d'aquest diumenge (0-3) al camp del Sassuolo així ho certifica.

Junior Messias va deixar el Brasil per intentar guanyar-se la vida a Europa. Va arribar el 2011 a Torí, l'any en què el Milan de Ronaldinho, Gennaro Gattuso o Zlatan Ibrahimovic acabava de guanyar la lliga. Messias va començar netejant els maons que es tacaven de pintura a les construccions, cobrava 20 cèntims per cadascun. També va ser paleta i electricista i va declinar la seva primera oferta, encara del futbol no professional, perquè li oferien menys del que cobrava transportant electrodomèstics. Va començar el seu camí a la cinquena divisió italiana i als 28 anys va debutar amb el Crotone a la segona categoria estatal. Van aconseguir l'ascens i, malgrat descendir l'any següent, el Milan el va fitxar. Els rossoneri es van veure obligats a baixar un esglaó mediàtic a l'hora de construir la seva plantilla, amb noms com el de Messias. Amb un Juventus sense rumb i un Inter que no ha sigut capaç de revalidar l'scudetto, el Milan ha confirmat la seva particular renaixença.

Celebració d'un dels gols del Milan en el partit definitiu.

Paolo Maldini, clau en la reconstrucció

En la seva última nit a San Siro, Paolo Maldini va marxar del terreny de joc entre llàgrimes. "Els ultres estaven enfadats amb ell, són coses que només poden passar a Itàlia", explica Filippo Ricci, periodista de La Gazzetta dello Sport. Maldini va viure els anys més gloriosos del club: va guanyar Lligues de Campions en tres dècades diferents. Ara, és una de les peces clau dins del club, ha sigut un dels conductors del canvi des dels despatxos. "És el símbol de la reconstrucció; condensa el que va ser i el que vol tornar a ser el Milan", comenta Ricci.

Un dels jugadors que es va enfrontar a Maldini va ser l'incombustible Ibrahimovic. Els èxits com a futbolista han anat alimentant i arrodonint la figura d'un personatge que creu competir contra el món. Els 40 anys li han anat pesant i aquesta temporada ha disputat menys partits que quan estava en plena forma. Tot i això, ha marcat vuit gols. "Aquest matí m'he aixecat i em feia mal tot el cos. No es tracta de ser famós, no ho necessito. Tampoc és pels seguidors o els diners. El que em fa tirar endavant és l'adrenalina", va comentar una vegada a The Guardian. El suec, a qui li agrada comparar-se amb Benjamin Button, han tingut un pes important al vestidor en el retorn del Milan a l'elit italiana.

El camí del Milan ha sigut "lent i dolorós", segons Ricci. Les victòries no són sempiternes, només ho són els records de les grans nits, perquè després de guanyar s'exigeix seguir alçant títols. A Europa, el Barça té exemples de com superar depressions futbolístiques. El Liverpool, per exemple, va tardar 30 anys a tornar a guanyar la Premier: el club li va entregar el poder a Jürgen Klopp i amb temps ha creat un dels millors equips del món. A la recerca de la glòria del passat segueixen el Manchester United i l'Arsenal, que des que van marxar Alex Ferguson i Arsène Wenger no han sigut capaços de tornar a atemorir la Premier.

"La temporada ha sigut espectacular, molt per damunt de les expectatives", diu Ricci. La plantilla del Milan no té grans noms, però el seu arquitecte, Stefano Pioli, ha sabut tocar les tecles correctes. "Passar-ho bé és fonamental, és un dels nostres objectius. Intentem ser rigorosos, compromesos i professionals. Però el futbol també és passió i diversió", va revelar una vegada l'entrenador. El porter Mike Maignan ha sabut pal·liar la trista marxa al PSG de Donnarumma, que estava cridat a marcar una època al Milan. Els ex del Reial Madrid Theo Hernández i Brahim Díaz han sigut jugadors importants, com també ho han sigut el migcampista Sandro Tonali o els atacants Rafael Leao i Olivier Giroud. Franck Kessié, des que es va saber que tenia un acord amb el Barça , va desgastar la seva relació amb l'afició. No ha estat entre els futbolistes més destacats.

Junior Messias exemplifica la reconstrucció del Milan: un jugador amb més fe que focus mediàtic. Gairebé no tenen grans estrelles, però Pioli ha aconseguit executar un futbol protagonista i divertit. El Milan, el gran Milan, encara no ha tornat, però ha ensenyat les urpes. "Quan es parla de competitivitat hem de parlar d’Europa. I al Milan li falta temps", sentencia Ricci. Gran part del futur dependrà de qui serà el comprador del club, que està en venda. Un fons privat d'inversió de Bahrain és un dels principals candidats.

stats