"Sense la samarreta del Barça potser haurien matat aquell noi"

BarcelonaEl periodista Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) estava amagat amb 4.000 persones en una església de Buca, una petita ciutat de la República Centreafricana. Allà miraven de protegir-se de la guerra civil. El bosc del voltant de l'església estava ple de cadàvers i Aldekoa intentava entrevistar un dels adolescents amagats. El soroll de fons de l'església impedia una conversa comprensible, així que van sortir a l'exterior. A menys de 50 metres hi havia algunes persones que necessitaven respirar aire fresc després de dies tancats. Era un lloc relativament segur en comparació amb la perillositat que hi havia més enllà. Però la seguretat ràpidament es va esfumar.

"Van aparèixer dos nens de 14 o 15 anys amb kalàixnikovs que anaven borratxos i li van començar a preguntar al noi que anava amb mi, apuntant-lo amb l'arma, si era séléka [coalició ètnica de caràcter religiós musulmà en un país en què el 80% de la població és cristiana]. El podrien haver matat sense miraments, hi havia molt grau d'impunitat", recorda Aldekoa durant l'entrevista amb l'ARA. "Però va donar-se la casualitat que un dels séléka portava una samarreta del Barça amb el nom de Messi al darrere. Li vaig dir: «Tu ets del Barça?» I li vaig explicar que jo venia de Barcelona, del lloc de la samarreta que portava. Pretenia crear una connexió per canviar l'atenció cap a una altra banda. Les coses es van relaxar, i això va permetre que el noi pogués tornar a l'església. La casualitat de la samarreta de Messi el va salvar d'un risc gran, potser l'haurien matat", segueix relatant.

Aldekoa, corresponsal a l'Àfrica de La Vanguardia, acaba de tornar d'un viatge periodístic al Txad. Ens rep a l'Hotel Vincci Mae de l'avinguda Diagonal de Barcelona per parlar del seu nou llibre, África redonda (Península), que agrupa les columnes d'opinió i els reportatges en què durant els últims anys ha utilitzat l'esport, sobretot el futbol, per explicar un continent exageradament complex i divers. "És una agradable trampa que m'agrada fer. El futbol pot servir perquè la gent que no està interessada, per exemple, en la República Centreafricana llegeixi sobre aquests temes", considera.

Passió irracional

La història del nen séléka amb la samarreta de Messi és una mostra del poder que té el futbol en molts indrets del continent africà. Perquè després els de sempre diguin que el futbol només és futbol. A l'Àfrica, hi ha una passió pels equips europeus que un occidental pot considerar irracional. Alguns estimen i pateixen per un equip del qual mai han vist un partit. "Em sorprèn, em fascina i no ho entenc", admet Aldekoa. "En aquest últim viatge al Txad vaig acompanyar una família de nòmades que està pujant cap al nord amb camells. El Chaibo, un nen de 12 anys d'aquesta família, em va dir que era del Barça, però mai ha vist cap partit del Barça. Són d'un equip o un altre pels colors o pel que han sentit a dir. La comunicació oral és molt important a les comunitats nòmades i només que els expliquin que el Barça juga molt bé o que té un jugador molt bo ja els dona un sentiment de pertinença", argumenta.

La passió irracional pel futbol també la sent el mateix Aldekoa, que ha arribat a fer 20 quilòmetres per anar a buscar gasolina per alimentar un generador que li permetés veure un partit del Barça en un lloc recòndit. "Una vegada estava fent un reportatge de jihadisme al nord de Mali i eren les semifinals de la Champions [del 2010] del Barça contra l'Inter, les del gol anul·lat a Bojan. Avançant per la carretera, jo patia perquè veia que no veuria el partit, i de cop vam veure uns tuaregs a uns 200 metres de la carretera amb els seus camells i em va semblar que hi havia un televisor engegat. Aleshores li vaig dir al conductor que s'aturés. Ell em va advertir que la situació a la regió era la que era i que ja s'estava fent de nit", explica. "Però jo vaig preguntar als tuaregs si veurien el partit, em van dir que sí i allà ens vam quedar. Es veia fatal. El senyal anava tan malament que no em vaig adonar que havien anul·lat el gol fins minuts després, quan entre les ratlles veia que el Barça seguia atabalat pel resultat". Per a Aldekoa és una manera d'apropar-se a casa i de provocar que passin coses.

El patrocini del Congo amb el Barça

L'entrevista amb Aldekoa va fer-se el mateix dia que el Barça va anunciar el patrocini de la República Democràtica del Congo a canvi de més de 40 milions d'euros en quatre anys. "No és publicitat, és guerra. És una guerra amb Ruanda. Ruanda ara mateix està darrere del grup rebel M23, que està ocupant la regió de Kivu, a l'est del Congo. Aquest enfrontament, que fa 30 anys que dura, ara s'està dirimint mitjançant la publicitat. És la guerra del relat", assegura el periodista. "Ruanda fa uns anys va decidir mostrar-se al món com un país modern, amb poder per patrocinar els equips de futbol europeu [Arsenal, PSG, Bayern de Múnic i, recentment, Atlètic de Madrid], i el Congo ara ha entrat en aquest joc".

L'est del Congo és una zona que Aldekoa coneix bé perquè l'ha trepitjat. "Allà vaig veure com trencaven amb un ganivet la publicitat de Visit Rwanda de les samarretes de futbol i la trepitjaven a terra", diu. "Ruanda és una dictadura, però la seva gent no passa fam. Es gasten els diners a posicionar-se com un país modern perquè són la Suïssa de l'Àfrica. El Congo, en aquest intent de copiar aquesta estratègia, té moltes costures obertes: molta gent pobra al país, una zona en guerra, no hi ha turisme. És una sensació molt rara la de tenir un país que està intentant jugar a la guerra a partir de la nostra samarreta", afirma. Segons el Banc Mundial, el 73% de les persones del Congo viuen en condicions de pobresa. És a dir, 79 milions de persones.