Ho veu tothom menys qui ho ha de veure

GIRONANo cal ser un gran entès per saber que si el Girona vol tenir opcions de mantenir-se a Primera Divisió, ha de jugar les sis finals que li queden amb jugadors que sentin la samarreta com a pròpia. A aquestes altures, ja s'ha comprovat que cap dels fitxatges serà la solució i que la planificació de la plantilla no va ser la correcta. No cal insistir-hi més. Ja en el duel a Leganés, cal posar Portu, Stuani i nou més. Futbolistes que asseguren sentiment i rendiment, perquè només cal veure el que generen cada vegada que trepitgen el terreny de joc. Transmeten esperança. Al seu costat, es pot somiar.

Puc continuar amb Juan Carlos i Juanpe. Sí, ells també haurien de defensar l'escut en aquests moments d'angoixa, perquè juguen amb el cor. I si les coses no van bé, com a mínim l'afició del Girona se sentiria representada en la derrota. Com a exemple, fa un parell de setmanes, Asprilla, el fitxatge més car de la història del club, va fer una publicació a Instagram en què mostrava la seva alegria per haver marcat a Pamplona... minuts després d'una nova derrota de l'equip! En comptes d'involucrar-se en la tristesa general, estava content perquè havia fet un gol! Detalls com aquest han obert una gran distància entre la graderia i part del vestidor, concretament la part que va a la seva.

No tota la plantilla plora quan el Girona perd. I potser precisament per això perden. És veritat que, futbolísticament, els perfils dels nouvinguts no són els que Míchel necessitava per donar-li continuïtat a la seva idea. Aquella que ens ha fet tan feliços a tots. Aquella que primer va dur l'equip a Primera i després a la Champions, tocant les estrelles. Però ara això ja no va ni de tàctiques ni d'ideals. Va d'empenta. De voler-ho. De desitjar-ho.

On el futbol no està arribant, potser hi arribaran les emocions. Ho veu tothom menys qui ho ha de veure. Un Míchel del qual costa parlar malament. Se'l respecta moltíssim i dins del club té crèdit il·limitat. Míchel serà un dels nostres per sempre, però s'està equivocant. Ha provat moltes fórmules, massa. Menys una: entregar la titularitat a Portu i Stuani, abans no sigui tard i el vaixell s'hagi enfonsat del tot.

I que consti, no serà cap premi. Tant un com l'altre s'ho mereixen perquè encara brillen. Stuani ha fet més gols en la Lliga que Abel i Miovski junts, i això que juga de mitjana uns 25 minuts per partit. Portu encomana passió i agressivitat, corrent per la banda. Tots dos contagien la ciutat sencera. Aconsegueixen crear una atmosfera que beneficia el Girona. El club no demana que l'equip i l'afició estiguin junts? D'acord, intentem-ho. Però amb els nostres.