L'aposta de Guardiola que s'ha endurit al Girona: “Si em fustigués, tindria un problema”

GironaAls 20 anys, Vitor Reis (São José dos Campos, Brasil, 2006), ja ha viscut moltes més coses que les que viuran la majoria de les persones al llarg de tota la seva vida. "Als 10 anys vaig fitxar pel Palmeiras, als 15 vaig marxar de casa dels pares per anar a una residència amb diferents companys de l'equip i als 16 vaig independitzar-me del tot i vaig anar a viure sol a un apartament". La història continua amb el debut al Brasileirao als 18 anys i el canvi de continent als 19, després que el Manchester City invertís prop de 40 milions d'euros. I una cosa més, encara: fa mig any, just abans de ser cedit a Montilivi, també als 19, es va casar. "És una sort tenir la meva dona al costat. Estic convençut que si no fos així, jo no em sentiria tan bé, a Girona". Fa poc, la parella ha afegit un gos a la família.

"Molta gent se sorprèn, quan sap que estic casat. Ja m'han dit que aquí és complicat veure-ho, sent tan joves. Potser és cultural, perquè els que sortim del nostre país aviat i venim a Europa, experimentem les coses d'una altra manera. Per a mi, era el pas normal dins la relació. Fa molt que estem junts, els dos ho volíem fer i ho vam fer". De moment, però, no cal parlar-li de criatures. "Més endavant, més endavant", respon, entre rialles. "Tot el que he viscut m'ajuda perquè els canvis no siguin tan forts. Quan vaig entrar al Palmeiras, que és un club gegant, jo era petit. I no podia fallar mai. Em costava d’assimilar, això, i em xocava".

Descobrir els perquès li va costar una bona temporada. "L'exigència és altíssima, en clubs d'aquesta magnitud. I és diària. Tens pressió cada dia. Però amb el temps m'hi vaig acostumar. Vaig necessitar un període, però finalment ho vaig comprendre i ara ho interpreto com una cosa positiva: si no fos bo en el que faig, no tindria aquesta pressió, ningú no m'exigiria. Si algú t'exigeix t'està demostrant que ets bo en allò que fas". Recorda amb orgull els sacrificis familiars perquè el petit de cals Reis pogués dedicar-se a fer xuts a la pilota. “El pare tenia una paradeta al mercat i era la mare qui em portava en cotxe a tot arreu. Teníem una hora d’anada i una de tornada. Ho va fer sempre”. L’anomalia futbolística va ser el germà gran. S’assenyala la boca per dir que “és dentista”.

La Seleçao, el gran somni

"Sembla que faci més temps que estic al Girona del que veritablement fa", accentua el futbolista amb més punts a la LaLiga Fantasy de la plantilla, empatat amb Gazzaniga. “Jo no hi jugo. Al vestidor han fet una Lliga i cada dia en parlen, però no en faig ni cas, sincerament”. Reis ha disputat 25 dels 26 partits possibles i ha estat titular en 24. L'única jornada que es va perdre va ser per sanció i el dia que no va ser titular va ser en l'estrena de la Lliga i acabava d'aterrar. "Estic molt feliç aquí. Hi ha un bon grup i molt bones persones, i això ho fa més fàcil", assegura. "Noto que he evolucionat força, des de l'estiu. Crec que l'estil de joc hi ha fet molt, en això. La nostra proposta m'agrada bastant i s'adapta a les meves característiques. Míchel practica una filosofia semblant a la d’en Pep a Anglaterra".

El de Santpedor va validar la transferència a la Premier League. “Treballo molt per acabar jugant amb regularitat en un club gran, com el Manchester City. Que Guardiola decidís que havia d’anar allà, és un honor, i encara em fa treballar més. Soc molt exigent amb mi mateix i, si vull arribar a dalt de tot, aquesta mentalitat és la correcta”. Aquest “dalt de tot” inclou la Seleçao. “Hi tinc la mirada posada. Qui sap si em cridaran pròximament, ho deixo en mans de Déu. Seria el somni de la meva vida”. Reis està acostumat a assumir un rol important al camp, i fins i tot ha sigut capità a les categories inferiors del conjunt nacional. "Tots els futbolistes volem jugar, no soc cap excepció", diu.

Visitarà el Ciutat de València per enfrontar-se al Llevant aquest dissabte (16.15 hores, Movistar LaLiga), amb el desig de treure’s l’espina de l’autogol que va provocar la darrera derrota. “L’acció va ser una merda, és veritat, però vaig jugar bé, aquell dia. No m’aturo a lamentar-me, va passar i ja està. Si em fustigués, tindria un problema. Soc partidari d’estar en pau si sé que ho he fet el millor possible, I això no vol dir que no cometi errors, vol dir que he donat el millor de mi mateix. És quan sé que podia haver fet més, que acabo fotut i hi dono voltes”, resumeix.

Reis, a qui li agrada fer llargues passejades pel Barri Vell de Girona (“la catedral és espectacular”, valora) està fent un màster gratuït a l’ofici de central. “David López i Blind tenen un nivell elevadíssim. Blind és boig, amb la pilota als peus és acollonant. No parlem com ho faríem en altres condicions, perquè ni jo domino l’anglès ni ell el castellà, però absorbeixo tot el que fa perquè me’l quedo mirant a cada entrenament”. Amb dues jornades de marge respecte al descens, el brasiler explica que “tenim plantilla per a molt més i és bo tenir ambició i mirar cap amunt, perquè si podem treure el cap per Europa seria fantàstic, però no podem abaixar la guàrdia perquè també podem estar avall”.

I per acabar, el futur. “No tinc res assegurat. Sé que haig de tornar al City a l’estiu, però no quins plans tenen amb mi. Haurem de parlar, sí. El que també sé és que ara no penso en res més que en el Girona i que, si es donen les circumstàncies, m’agradaria repetir. Si l’any que ve haig de tornar, ho faré encantat”. Paraula de Vitor Reis.