Montilivi es posa el pitet per gaudir del lideratge del Girona

GIRONAQualsevol persona que miri la classificació hi trobarà –encara que sigui de manera provisional– el Girona en el primer lloc. És inaudit, en més de 93 anys de vida, que l'equip blanc-i-vermell, que s'ha passat moltes més temporades a Tercera Divisió que en qualsevol altra categoria, es vegi encapçalant la millor lliga del món. Pot presumir-ne gràcies a un inici fabulós de sensacions, joc i resultat, amb un estil propi elevat més enllà dels núvols, que el converteix en immortal. El Girona de Míchel, el que ara com ara va primer. Aquest és el nom propi amb el qual es recordarà.

Després serà la realitat la que el situarà on es mereixi realment. Però si només parlem del present, i a expenses dels resultats del Barça i del Madrid, no hi ha cap posició més merescuda que la primera. En tan sols sis jornades ha encarrilat la permanència, amb un setze de divuit que crida l'atenció per la manera com s'han aconseguit els punts. Contra el Mallorca, l'última víctima (5-3) de les cinc consecutives, no ha importat gens ni mica començar perdent per un penal transformat per Muriqi després d'unes mans innocents de Tsygankov. El Girona ha atropellat l'equip balear en tot moment, donant mostres de ser un equip fet, sòlid i segur de si mateix, que no ha donat cap alternativa als d'Aguirre, que tampoc és que hagin volgut jugar gaire a futbol amb un plantejament garrepa, però que si haguessin volgut possiblement no haurien pogut.

Fletxeta cap amunt

El Girona de Míchel, amb la fletxeta cap amunt i amb un Savinho escandalós, ha activat el turbo per arribar, de mica en mica, a una primera posició que no l'obsessionava però gairebé. Un repte més complert, deuen pensar els aficionats, que conservaran la captura de pantalla amb la classificació tota la vida. És un moment preciós i únic que potser no torna a passar més.

Futbol en espais curts, com si juguessin al billar a tres bandes, en què cal ser precís, els jugadors gironins s'ho han passat pipa fent la seva feina. Han caigut fins a cinc gols, però podien haver-ne sigut molts més. David López, en una jugada d'estratègia, ha posat l'empat a l'equador del primer temps i llavors l'estadi s'ha posat el pitet. El Girona de Míchel ha fet una obra d'art amb moltíssima personalitat, i ha obligat el Mallorca a demanar pietat.

Han marcat Dovbyk, d'un penal on l'àrbitre ha hagut d'anar al VAR perquè no se'n fiava; Iván Martín, després que Savinho destrossés els malucs de Pablo Maffeo; Yangel Herrera, i el mateix Savinho, ja a la segona part, mentre Montilivi feia l'onada. Quin goig, i quina llàstima no poder congelar aquest equip en el temps, perquè no s'acabi mai.

Amb la feina més que feta, el Girona, a diferència del que va passar dilluns a Granada, no ha perdut la concentració i no ha deixat que el contrari pensés que tenia cap mínima possibilitat, tot i que Abdón ha marcat un doblet al final. A banda de divertir-se i repartir minuts, també s'ha dedicat a pensar en la setmana que ve. Dimecres visita el Vila-real i dissabte, plat fort a Montilivi amb el partidàs contra el Madrid. No seran capaços de sortir líders aquell dia, oi? No descarteu res, però si el públic avui ja està eufòric, el que pot passar dissabte vinent és inexplicable. La captura de pantalla, com a mínim, ja està feta.