L'incert destí dels Jocs d'Hivern del 2030, els Jocs maleïts

El Comitè Olímpic, que continua sense trobar una seu per a aquests Jocs, es planteja repensar tot el concepte de cita olímpica d'hivern

5 min
El Pirineu mai ha organitzat uns Jocs d'Hivern.

BarcelonaLes persones que van formar part de la candidatura per portar uns Jocs Olímpics d’Hivern el 2030 de tant en tant encara parlen de tot el que va passar ara fa un any. "Era la gran oportunitat. Ara tindríem uns Jocs", expliquen. Però després de superar un conjunt d’entrebancs, posant d’acord els diferents partits catalans i el govern central, seria el president de l’Aragó, Javier Lambán, qui va dinamitar el projecte quan només faltava estampar-hi la signatura i enviar-lo al Comitè Olímpic Internacional (COI). "I ens l’haurien donat", expliquen a l’ARA. Fàcil, ja que un any després encara no hi ha cap candidatura que lluiti per quedar-se amb l’organització de la cita.

El Comitè Olímpic Internacional sap que té un problema amb els Jocs d’Hivern. Si els Jocs d’Estiu són un producte consolidat que ja ha decidit totes les seves seus fins al 2032 (Brisbane, a Austràlia), la cita d’hivern del 2030 continua sense destí. La idea inicial era haver-ho enllestit el 2022, però finalment s’esperarà fins al congrés de l'estiu del 2024, fent-ho coincidir amb els Jocs d’Estiu de París. Totes les opcions per acollir els Jocs del 2030 han caigut per diferents raons, cosa que demostra que hi ha un problema més profund: els Jocs d’Hivern no són atractius i generen dubtes, a diferència dels d'estiu. Per aquest motiu al COI s’estudia introduir canvis per aconseguir donar-hi una nova vida. Canvis com per exemple la introducció de noves disciplines vinculades ara a uns Jocs d'Estiu, com la bicicleta de muntanya.

A finals del 2022, es va crear una comissió per estudiar el futur dels Jocs d'Hivern, consultant tant amb esportistes com amb científics. Com que no tenia cap candidatura per al 2030 en ferm, el COI va decidir aprofitar el moment per reflexionar sobre el model. A la primera taula de debat es van proposar idees com exigir que les futures seus puguin demostrar una temperatura mitjana de 0 graus o menys en les dates de la competició o escollir un grup de seus que passin a ser sempre l'escenari dels Jocs, rotant. ¿La raó? El canvi climàtic. Segons un estudi que van encarregar, de totes les seus de Jocs Olímpics del passat, només la meitat (11 de 21) podrien tornar a ser seu d'una cita el 2050, sense haver de dependre només de la neu artificial i la tecnologia. Bàsicament, llocs on abans s'esquiava amb normalitat ara no poden garantir que hi faci prou fred. Els Pirineus, de fet, són una de les regions que no ho poden garantir.

Adhesiu contra els Jocs Olímpics al Pirineu 2030

Dins del COI també s'estudia la possibilitat que algunes proves no tinguin per què estar relacionades amb la neu i el gel, directament, en una època en què el debat sobre la sostenibilitat està ben present. Els darrers Jocs d'Hivern a la Xina, de fet, es van fer amb neu artificial. La neu artificial es va fer servir per primer cop en uns Jocs d'Hivern als de Lake Placid dels Estats Units el 1980, i des de llavors no ha fet més que créixer. Els de Sotxi el 2014, a Rússia, ja van fer servir un 80% de neu artificial, i els de Pyeongchang el 2018, a Corea del Sud, més del 90%, però la Xina va ser el 2022 la primera a fer uns Jocs exclusivament amb neu artificial. Segons un estudi publicat per la Universitat Loughborough de Londres, la crisi climàtica reduirà cada cop més els indrets del món que poden acollir competicions de neu a l'aire lliure de manera natural: el 2080 només sis dels 19 llocs que fins ara tenien condicions climàtiques propícies podran continuar acollint-les. El COI ho sap, després de veure com l'emergència climàtica ha estat un dels grans arguments que han aturat candidatures.

De fet, la qüestió de la neu va ser un dels arguments dels opositors a portar uns Jocs Olímpics d'Hivern als Pirineus, així com el model econòmic per al nord de Catalunya. Al final, el que faria caure el projecte seria la posició del president aragonès Javier Lambán, que va trencar l'acord pactat entre totes les parts sobre quines proves anirien al Pirineu català i quines a l'aragonès. Tots els intents per fer canviar d'opinió Lambán van acabar fracassant i sense acord polític, la candidatura va morir. Malgrat que durant uns mesos el govern de Catalunya va intentar tirar endavant en solitari, la candidatura ja havia deixat passar el tren i malgrat que la data del 2030 continuï sense destí, totes les parts que van involucrar-se en el projecte admeten que no es reactivarà la proposta.

Altres candidatures, altres problemes

Quan la candidatura dels Pirineus va caure, el favorit va passar a ser Sapporo, al Japó. Malgrat que els japonesos venien d’organitzar els darrers Jocs d’Estiu, es tenia la sensació que podien fer-ho com a premi, ja que els Jocs de Tòquio d’estiu van ser sense espectadors per la pandèmia. Però precisament un escàndol de corrupció vinculat als Jocs de Tòquio 2020 va aturar-ho tot. Si el 2022 més del 55% de la població de la ciutat estava a favor de demanar ser seu, després de publicar-se que s’havien produït casos de corrupció als Jocs d’Estiu el suport es va desplomar fins al 38%. A més, gairebé vuit de cada deu residents a Sapporo es van manifestar a favor d’un referèndum per aprovar la candidatura, un escenari que el Comitè Olímpic Internacional vol evitar.

La ciutat nord-americana de Salt Lake City, que també hi va mostrar interès, finalment ha decidit apartar-se per evitar conflictes amb patrocinadors amb els Jocs Olímpics d’Estiu del 2028 a Los Angeles. Aquesta candidatura es podria presentar per a uns hipotètics Jocs del 2034, però abans cal trobar la seu del 2030, per a la qual es va reactivar, de moment sense gaire empenta, una proposta sueca, aquella que havia perdut la cursa per acollir la cita del 2026, quan Milà i Cortina d'Ampezzo seran la seu. La candidatura d'Estocolm i la zona d'Are, però, no té gaire suport popular, com tampoc sembla tenir-la la de Vancouver, al Canadà. Les darreres setmanes s'ha parlat de la possibilitat d'una candidatura del Comitè Olímpic de Suïssa.

Tampoc arribarà a temps la proposta més sorprenent de totes, aquella de portar uns Jocs d'Hivern a l'Aràbia Saudita. El govern saudita, que ha decidit fer dels esports el seu nou cavall de batalla per modernitzar el seu país i millorar la imatge del règim, organitzarà el 2029 els Jocs Asiàtics d'Hivern en una estació d'esquí tota artificial que està construint no gaire lluny de la frontera amb Jordània. Malgrat ser un país sense neu natural, els saudites afirmen que poden fer uns Jocs relativament sostenibles apostant per la tecnologia. La cita del 2029 serà un camp de proves per veure si presenten més endavant una candidatura per als Jocs d'Hivern. La proposa saudita, però, sembla anar en contra de les idees de les quals es parla a la comissió interna del COI sobre com haurien de ser els Jocs del futur. El debat continua obert. I els Jocs del 2030, sense destí.

stats