Després de dos estius sense poder competir amb la selecció espanyola i de perdre’s l’Eurobàsquet de València per culpa del coronavirus, Alba Torrens (Binissalem, 1989) torna al combinat internacional amb l’ambició de fer un bon torneig a Tòquio. El debut és la nit de diumenge a dilluns contra Corea del Sud (3h).
A qui et farà il·lusió trobar-te als Jocs Olímpics?
— No et sabria dir un esportista en especial i alhora com més millor. L'essència dels Jocs Olímpics és conèixer altres esportistes, altres disciplines i altres maneres de fer les coses. Ser en uns Jocs Olímpics costa molt i hi ha molta feina al darrere, així que m'interessarà compartir un moment o una conversa amb molts esportistes per conèixer les seves històries perquè a la fi t'acaben inspirant. Tinc molta il·lusió de poder viure un moment així. Com a esportista, els Jocs Olímpics són un somni. Arribar-hi costa molt.
Aquest és un estiu molt diferent perquè la selecció ha tingut dos campionats. Recordes alguna cosa igual?
— És una situació nova que ens obliga a adaptar la manera de treballar i de preparar-nos. Però hi ha coses que no canvien. Sona molt tòpic, però nosaltres ens centrem molt en el partit a partit, en el dia a dia. És la millor manera de fer les coses. L'escenari és molt diferent, però nosaltres farem el mateix. Són dues competicions il·lusionants que et toquen emocions, però farem el mateix que hem fet sempre. Si ho plantegéssim d'una altra manera, ens equivocaríem.
Quines sensacions tens?
— La primera sensació que tinc és enrarida perquè no em puc treure del cap la perspectiva del moment en què estem. Poder viure aquesta concentració en un moment de pandèmia, amb l'any dur que hem passat, és bonic. L'estiu passat no es va poder competir i recuperar la competició et dona esperança. La segona sensació és la d'estar molt il·lusionada. Després d'estar dos anys sense anar amb la selecció, aquest moment és molt especial per a mi.
Des del 2013 que la selecció espanyola surt a medalla per estiu. On és la clau d'aquest grup tan competitiu i fiable?
— Quan t'hi pares a pensar, t'adones de la dimensió que té. Des de dins no valores tant el que s'ha aconseguit, però és increïble. Cal valorar-ho molt, no només pels resultats sinó pel que comporta. Jo destacaria els valors d'aquest equip, que és el que ha fet que pugui mantenir-se dalt durant tots aquests anys. És important la manera de fer les coses i no només el que fas. L'equip ha tingut la humilitat de no creure que un campionat anterior ens havia fet millors. No cal començar de zero, però sí que cal oblidar el passat. Després també hi destaca la il·lusió, que és el motor que ens mou. El compromís és molt gran i totes tenim una gran responsabilitat. Sabem què comporta estar a la selecció i com s'ha de lluitar per aconseguir els objectius. L'essència i el caràcter del grup és molt important.
Els mitjans de comunicació parlem del despertar del bàsquet femení. Et creus aquest discurs o ja et cansa?
— No, no n'estem cansades. Estem formant part d'un canvi, amb com de simple i complicat és quan fas una cosa que t'agrada molt: jugar a bàsquet. És una cosa que sents de cor, però que cada vegada es va professionalitzant més. Si ho comparem amb el bàsquet masculí, les meves companyes han fet grans coses amb molts menys recursos. La dedicació, el compromís i la responsabilitat són màximes. Aquesta selecció espanyola també forma part d'un canvi que no només té a veure amb l'esport, sinó també amb lluitar per la igualtat. Espero que arribi el moment en què quan parlem d'igualtat de gènere no hàgim de parlar de canvi. No em cansa parlar-ne perquè el canvi s'està produint. Tant de bo no haguéssim de parlar-ne, però tot i que el canvi és lent és visible. Hi ha barreres que s'han tombat i límits que s'han superat, però encara queda camí per recórrer. No ens hem de cansar de seguir pressionant, però la millor manera és treballant amb compromís i responsabilitat. Els resultats no són casualitat sinó conseqüència de moltes coses i per això el que ha fet aquesta selecció té tant mèrit. Jo estic molt il·lusionada de formar part d'aquest equip i de creure que formo part d'un canvi que s'està sentint.
