Esports 25/07/2021

La pressió de dir-se Mireia Belmonte

Malgrat els problemes a les espatlles, la badalonina ha lluitat per les medalles als 400 estils

3 min
Mireia Belmonte

BarcelonaNo és fàcil ser Mireia Belmonte. El 2008, amb 17 anys, va debutar en uns Jocs Olímpics a Pequín entre titulars sobre si estava destinada a fer història. I va tornar de la Xina amb el rècord estatal dels 400 estils, tot i que no va poder treure el cap a cap final. El 2012, a Londres, ja era la gran esperança d’una natació espanyola que esperava les seves medalles. I la badalonina va tornar del Regne Unit amb dues medalles de plata, als 200 papallona i els 800 metres lliures. El 2016, a Rio de Janeiro, el que s’esperava d’ella era que guanyés la primera medalla d’or de la natació femenina estatal. Abans, només Martín López-Zubero havia guanyat l’or als 200 esquena a Barcelona el 1992. I, de nou, Belmonte no va fallar: or als 200 metres papallona. De pas, va afegir-hi un bronze als 400 estils.

[L’equip d’esports de l’ARA té en marxa un minut a minut dels Jocs Olímpics de Tòquio. Clica aquí per estar al dia de com està avançant la jornada!]

Als 30 anys, Mireia Belmonte s’ha acostumat a carregar molta pressió malgrat els problemes a les espatlles, on pateix una tendinitis des de fa més de sis anys. Després de la pandèmia, de fet, no va anar a la concentració de Sierra Nevada, tot un clàssic en la preparació de les grans cites de la natació espanyola, cosa que va generar molts dubtes sobre quin era, en realitat, el seu estat físic. Des del Mundial del 2017, les seves marques ja no han millorat i ha desaparegut de moltes competicions per culpa del dolor. De fet, unes setmanes abans de volar cap a terres japoneses va renunciar als 200 papallona, la prova on va guanyar l’or ara fa cinc anys.

Un nou diploma olímpic

Però en un sol dia a Tòquio Mireia Belmonte s’ha encarregat de foragitar els dubtes sobre si pot o no pot aspirar medalles. Potser no en guanyarà cap, però competir ho farà com sempre, tant als 1.500 com als 800 metres lliures. I els 400 estils, esclar, prova on va aconseguir classificar-se per a la final amb el quart millor temps. “No m’ho esperava, ha sigut una gran sorpresa aquest temps. La veritat és que m’he sentit molt còmoda a l’aigua”, va explicar riallera després de millorar en més de tres segons la seva millor marca de l’any, amb un crono de 4:35.88 que la situava només per darrere de la nord-americana Emma Weyant, que arriba a la cita amb la millor marca de l’any i ha tret a la catalana més de dos segons; la britànica Aimee Willmott i la japonesa Yui Ohashi. Tot i que Weyant semblava anar un pas per davant, al final ha guanyat Ohashi. I Belmonte, amb una gran remuntada als 200 darrers metres, ha superat la vigent campiona de la prova, l’hongaresa Katinka Hosszu -guanyadora de tres ors fa cinc anys a Rio de Janeiro-, acabant quarta. La badalonina havia explicat que es volia centrar en els 1.500 i els 800 lliures, però de moment ja s’emporta un nou diploma olímpic en els 400 estils, prova on no estava ni entre les 15 millors marques de l’any.

La mateixa prova que sempre se celebra el dia després de la inauguració, motiu pel qual Belmonte no va poder desfilar a la cerimònia inaugural dels Jocs del 2012 i el 2016, ja que el tècnic Fred Vergnoux volia que estigués concentrada al cent per cent en el seu debut a la piscina. Ara, a punt de fer 31 anys, Belmonte ja vola sola, i menys de 24 hores després de ser l’abanderada a la inauguració de Tòquio 2020 es va llançar a la piscina com si no li fessin mal les espatlles.

stats