Jordi Cardoner: "No conec a ningú que parli malament de Guardiola"

El Barça arrenca dilluns el nou curs. Ho fa encara sacsejat per les paraules de Pep Guardiola des d'Itàlia. L'entrevista amb el vicepresident de l'àrea social, Jordi Cardoner, per parlar dels nous estatuts del club, queda condicionada per les declaracions de l'extècnic blaugrana.

Pep Guardiola els acusa de no deixar-lo en pau, de fer servir la malaltia de Tito Vilanova per fer-li mal.

Encara ara em sobta, ha estat una reacció que... no ho sé, ens ho haurà d'explicar, suposo que hi haurà més explicacions. De la mateixa manera que si aquesta tarda em truqués un amic i em digués coses que no entenc... perquè no estic parlant d'amistat, però es tracta d'una persona amb qui hi havia un tracte cordial, amb qui havíem après molt, tenim molt respecte per la seva persona i sobretot la seva professionalitat. Jo mateix, tots els membres de la junta, i el president especialment, li reconeixem el mèrit que té. No conec a ningú que parli malament d'ell, estic segur que en els pròxims dies el president i ell parlaran. Els temes s'han d'oblidar, perquè per davant de tot hi és el Barça, que no es mereix cap tipus de polèmica. Si hi ha un malentès s'ha de solucionar en petit comitè. Guardiola deu tenir una justificació. És un tema que beneficia els que no són del Barça.

Pel que m'ha dit, el president Sandro Rosell trucarà a Pep Guardiola aviat.

Si no han parlat, parlaran, perquè la relació que mantenen és de normalitat, i quan hi ha hagut un comentari que no ha anat en la línia de la normalitat, ho han d'encaminar. Sobretot quan tots dos pensen en el millor per al Barça, són barcelonistes, i trobaran un punt de convergència.

¿És un exemple més de la fractura social en què viu el Barça sempre?

No vull fer apologia de res, ni fer repàs de la història. No faré cap valoració, és una situació que el president, en representació de tots els membres de la junta, solucionarà amb Pep Guardiola.

Canvio de registre. ¿En tres paraules em podria definir els nous estatuts que van presentar?

Són uns estatuts que incrementen la participació del soci i la informació, possibilitaran més transparència en la gestió i sobretot crearan mecanismes d'estabilitat social i econòmica per al club.

Tres estatuts en 12 anys.

Cert, però la reforma estatutària que proposem és molt completa i, possiblement per les hores i l'esforç que s'hi han dedicat, la més enriquidora. Les altres van ser grans reformes, tot i que van ser més lleus, no van ser tan profundes.

¿Prima la gestió econòmica a l'esportiva? Hi ha dos mecanismes que permeten fer fora la junta directiva en cas de no tenir un rigor absolut amb els comptes del club.

L'àmbit esportiu està per sobre. Però la gestió esportiva sense una bona gestió econòmica no és possible. Tenim en la nostra història, també fora del club, casos en què s'ha anat augmentant el crèdit i al final no han pogut sortir-se'n. Llavors està en perill la viabilitat de l'entitat. Si hi ha moments en què ens hem d'estrènyer el cinturó i no es poden fer fitxatges, s'haurà d'esperar que arribin temps millors. És necessari que la gestió econòmica sigui correcta per poder invertir en jugadors després.

Una teoria molt pròxima a la manera de fer de l'expresident Josep Lluís Núñez.

Moltes coses es poden destacar de l'anterior etapa, però sobretot l'absoluta i gran gestió que va implantar per primera vegada, amb un esperit innovador, sense estirar més el braç que la màniga. Esclar que hi pot haver endeutament, però amb moderació. Moltes vegades ens oblidem del que representa treballar amb els diners dels altres, i aquests estatuts, també per a nosaltres perquè els haurem de complir, ens obliguen a fer un esforç.

Permeti'm fer ficció. Què passa si fa fallida l'operador televisiu que té els drets del club o un gran proveïdor? Aquests estatuts deixen poc marge de maniobra.

Són casos extrems, però el pla B ha de ser-hi. Aquests escenaris formen part de les preventives que una junta ha de tenir.

Però amb aquests estatuts pot ser més difícil superar un cas extrem.

Els endeutaments s'han de reduir. Nosaltres en sis anys volem reduir el deute de 500 a 200 milions, 300 milions menys del deute que vam trobar, i els que vinguin després podran arribar a no tenir deute. Hi ha clubs de futbol que tenen una salut espectacular i tenen superàvit.

¿No s'han plantejat fer els mandats de 4 anys? Alguns juristes defensen que seria la manera de compensar l'increment obligatori del tant per cent de socis necessari per tirar endavant una moció de la censura.

S'ha valorat dels 4 als 8 anys, és la forquilla d'opcions que tenim per llei. Després de debatre-ho, vam decidir mantenir el que hi havia. En situacions crítiques no hi hauria cap junta que es volgués presentar si l'espai de temps de recuperació fos molt curt, no sempre les recuperacions econòmiques es poden donar a curt termini. L'equip de govern mereix la confiança en un període moderat de 6 anys.

En l'àmbit personal, ¿és important aquest projecte després del que va passar amb la Grada Jove?

El capítol de la Grada d'Animació no va ser agradable. És un projecte fallit. No voldria comparar aquests dos projectes, la Grada d'Animació va fer molt soroll per tots els interlocutors que van participar-hi, pel que representava mediàticament, potser vam fer una història molt gran i potser no calia. Els estatuts, en canvi, són una temàtica de màxima serietat, que no han de tenir discrepància. No són els estatuts del president Rosell, no tenen més isme que el barcelonisme, no s'identifiquen amb cap persona ni corrent.

¿Algú hauria d'haver dimitit per aquest tema? Vostè mateix va dir: "No hem amagat la informació, només no l'hem explicat".

No tornaré a obrir un tema que per mi i la junta s'ha acabat completament. És un punt final. Va ser un tema desagradable i que ha portat conseqüències a mi i a la meva família. No toca, queda oblidat. Jordi Cardoner Casaus no tornarà a promoure una grada d'animació, i si el barcelonisme entén que ja està bé el que hi ha ara a l'estadi i no cal provocar incomoditats, ho deixarem així. S'ha d'entendre el soci.