Tenis de taula

"Quan jugo a tenis taula oblido que pateixo Parkinson"

Reus viurà el primer torneig de tenis taula per a persones amb Parkinson, una malaltia que es controla millor practicant aquesta disciplina

4 min
"Quan jugo a tenis taula oblido que pateixo Parkinson"

Barcelona"A les persones que pateixen Parkinson el tenis taula ens canvia la vida" explica Cristina Zapata, de 52 anys, que fins fa pocs mesos admet que considerava aquest esport com "una cosa una mica estranya": "No el considerava ni un esport", diu. Ara l'estima amb passió i es disposa a participar en el primer torneig català per a persones amb aquesta malaltia. "No soc bona jugant, intento millorar, però m'he sorprès a mi mateixa. He descobert un món tot nou. Saps què passa? Que quan jugo m'oblido que tinc Parkinson. Els que tenim Parkison, durant els minuts que juguem no tenim tremolors o rigidesa, ni bloqueig físic", explica sobre aquesta malaltia crònica neurodegenerativa.

Del 23 de febrer al 3 de març, Reus viurà la cinquena edició de la Setmana del Tenis Taula, impulsada pel CTT Ganxets Reus, el club fundat el 2014 que no ha deixat de créixer durant aquesta dècada. Enguany la gran novetat del programa és el primer torneig per a persones que pateixen Parkinson. "No fa gaire va aparèixer un informe d'uns científics japonesos sobre els esports que més ajuden les persones amb Parkinson. Esports que ajuden a controlar la malaltia o reduir-la. I el tenis taula i l'hípica apareixen com els més destacats. Un cop s'ha anat escampant que aquest esport ajuda, més gent s'hi ha anat sumant", diu Joan Carles Virgili, president dels Ganxets Reus. El compromís del club, però, no dura només una setmana, dura tot l'any. "Els Ganxets ens cedeixen les instal·lacions, ens ajuden adaptant els horaris per a les persones amb Parkinson... Ens han donat la vida", diu la Cristina.

En el seu cas, el Parkinson li va ser diagnosticat just quan es recuperava d'un tumor cerebral. "Els símptomes solen aparèixer 10 anys abans, però la gent no els coneix, i els metges de capçalera no estan preparats per reconèixer quan un mal de braç en pot ser un símptoma, especialment amb persones que no són grans. La gent té la imatge d'un avi amb bastó tremolant, quan els preguntes pel Parkinson, però afecta gent de diverses edats", raona. "Jo sempre he fet esport, anava al gimnàs... Quan em diuen que tinc Parkinson van aconsellar-me fer esports. I que fos un esport que no fos mecànic, que no fos com el gimnàs, on vas fent sèries repetitives. El tenis taula és dinàmic, ajuda a coordinar-te... Mai hauria dit que aquest esport seria així", diu. "Hi ha companys que tenen rigidesa a les cordes bucals, costa entendre què diuen quan parlen. Però durant els 30 minuts que juguen, riuen i els pots entendre millor. És increïble com gent que pateix bloquejos físics es pot moure durant l'estona que juga", explica. Quan ella juga té la sensació que l'esport li dona el mateix que la medicació que pren. Durant aquella estona és com si no li calgués la medicació que sí que li cal la resta del dia. La Cristina també ha escrit un dels relats d'un llibre autopublicat per a persones amb aquest diagnòstic, titulat La sombra del Parkison.

La Flor, pacient amb Parkinson que va servir el tenis taula per controlar la malaltia

A mesura que la veu s'escampa, més persones amb el mateix diagnòstic compren una pala per jugar. "Jo he portat als entrenaments sis o set persones, que s'hi queden. Els més joves tenen 16 anys, ja que el Parkinson també afecta els joves. Una de les veteranes és la Flor, que anant cap als 70 anys ha anat per primer cop a les instal·lacions dels Ganxets, i ha començat a jugar. "Va amb cadira de rodes elèctrica, és gran... Creia que ja no podria fer algunes coses, però un cop va començar a jugar li va canviar la cara", diu la Cristina, que ens mostra un vídeo de la Flor somrient. "És bonic que la gent ho vegi, així altres persones en situacions similars es poden animar a provar-ho", afegeix.

Gairebé tots els membres del grup dels Ganxets jugaran al torneig de Reus. "Alguns, com jo mateixa, som persones que fins fa poc no sabíem res d'aquest esport", explica la Cristina, que defineix el tenis taula com un esport "addictiu". El torneig no serà l'única novetat en aquest sentit, ja que a l'abril Guadalajara serà seu per primer cop d'un torneig espanyol de tenis taula de persones amb Parkinson, al qual s'han apuntat 45 persones. "De moment nosaltres ja tenim 35 persones apuntades al nostre torneig de Reus, així que estem contents", afegeix Virgili, que cita com una figura clau per crear el torneig el periodista Josep Ramón Correal, que va ser director del Diari de Tarragona i La Mañana de Lleida. Entre Correal i Virgili han tirat endavant aquest primer torneig a Catalunya d'una modalitat que ajuda les persones que pateixen aquesta malaltia. De fet, va ser Correal qui va convidar la Cristina a entrenar-se per primer cop, quan ella encara no creia que el tenis taula fos un esport seriós. Estava ben equivocada.

Que aquest esport ajuda molt també ho ha explicat el periodista madrileny Javier Pérez de Albéniz al llibre Los reveses. Una història personal sobre Parkinson i ping-pong. Pérez explica que els metges van dir-li que només hi havia dues maneres de controlar la malaltia: "la medicació i l'esport". "El tenis taula diria que m'ha salvat la vida aquests anys. És un esport divertit, que et permet oblidar els problemes i t'ajuda a controlar la malaltia. A més, és un esport en què tothom creu que en sap però no és cert. Els experts diuen que per jugar-lo bé cal estar-s'hi tres anys, així que sempre tens reptes per seguir millorant. Sembla senzill, però cal gran velocitat, coordinació, reflexos... Aquella piloteta va molt de pressa. Així que és ideal per estar en forma", diu.

El torneig serà la gran novetat a Reus aquests dies, però el programa d'actes inclou més coses. "A Reus ja tenim tradició amb aquest esport, havien existit les 24 Hores de Tenis Taula, que es jugaven al teatre Bravium: jo hi vaig jugar el darrer cop que es van fer el 1985. Venien equips de Girona i Barcelona. Volíem recuperar-ho, però avui en dia un torneig de 24 hores costa de fer. Se'n fa un a Cassà i res més, diria. Així que vam decidir ser ambiciosos i fer actes durant tota la setmana amb associacions que col·laboren amb nosaltres. Fem un torneig femení, un d'unificat, un torneig d'empreses, conferències sobre malalties mentals... Ja en portem quatre edicions, amb partits en llocs emblemàtics de la ciutat, com la llotja. I enguany, s'incorporarà el torneig de gent amb Parkinson", conclou Virgili.

stats