Olimpisme

Kilian Jornet: "Els Jocs Olímpics no són el que necessita el Pirineu"

L'esportista dona suport a la plataforma contrària a una candidatura olímpica d'hivern als Pirineus

2 min
La roda de premsa, amb la presència telemàtica de Kilian Jornet, contra els Jocs del 2030

BarcelonaEl corredor i esquiador de muntanya Kilian Jornet ha donat el seu suport a un manifest contra la candidatura Pirineus-Barcelona per als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, i ha afirmat en una connexió des de Noruega que "no és el que necessita el Pirineu" en l'actual context d'emergència climàtica. "Cap estudi indica que la quantitat de neu sigui suficient i no podem basar-nos en la producció de neu artificial. Es crearien infraestructures que quedarien obsoletes per la falta de públic i les condicions climàtiques", ha afirmat l'alpinista català en una roda de premsa organitzada a Barcelona per la Plataforma Stop JJOO.

Encara que ha reconegut que participar en uns Jocs "és el somni de tot esportista", Jornet s'ha posicionat en contra de la candidatura al considerar que "perpetua un model econòmic i turístic insostenible a nivell mediambiental": "Hi ha coses més importants que l'esport per a la societat i el medi ambient. És necessari un model sostenible per al Pirineu, que permeti a la gent viure tot l'any. El Pirineu no necessita uns Jocs". El document l'han signat una quarantena de persones i entitats arrelades al Pirineu català, entre les quals destaquen el mateix Jornet, l'alpinista Araceli Segarra, el filòsof Xavier Antich i la científica Anna Pérez.

La plataforma, presentada a l'agost, pretén aglutinar els habitants dels Pirineus que rebutgin un projecte olímpic que, segons el seu portaveu, Bernat Lavaquiol, ha estat concebut "des de Barcelona, d'esquena als Pirineus i amb falta de transparència per part del Govern". "Els nostres objectius són aconseguir la retirada de la candidatura olímpica i que la inversió prevista es destini a cobrir les necessitats dels Pirineus. Adaptar l'economia al canvi climàtic", ha declarat Lavaquiol, per a qui els Jocs reforçarien "un model socioeconòmic de monocultiu turístic que fa fora la gent jove dels Pirineus". "És la vuitena candidatura pirinenca des del 1976. Cap d'elles ha tirat endavant, són projectes fets des de la capital, sigui Saragossa o Barcelona, d’esquena a les necessitats dels veïns. No acceptem el xantatge que afirma que sense els Jocs no hi haurà infraestructures de transports. En necessitem, i som habitants amb els mateixos drets", ha dit Lavaquiol.

Emma Rojas, de Ramaderes de Catalunya, ha recordat la "manca de transparència del projecte". "Primer va liderar-lo l'alcalde de Barcelona Hereu, després altres... Sempre en altes esferes. Mai s'ha traslladat el projecte als ajuntaments, al territori. Veiem moltes reunions, molts actes en cercles com l'Eqüestre, amb gent important. ¿Però no seria millor invertit tots aquests milions en la comunicació entre viles, en tenir un transport públic efectiu, en potenciar la sanitat pública o en millorar l'oferta educativa?" Rojas ha recordat que "l'actual model de pistes d'esquí és un model caducat, no té futur amb el canvi climàtic". "El 2017 només la Molina va gastar 1,5 milions d'euros fabricant neu. Si fas neu artificial s'altera el cicle de l'aigua", ha conclòs Rojas. Lavaquiol ha recordat que a Innsbruck (Àustria), Suïssa i Calgary (el Canadà) la població va votar en contra d'organitzar uns Jocs. A Catalunya el Govern s'ha compromès a fer un referèndum en un any a les comarques més afectades pel projecte.

stats