L’alliberament de Darder, el jugador que patia jugant a futbol

BarcelonaAbans de cada partit, Sergi Darder té per costum trucar el seu pare per parlar de futbol. El cervell de l’Espanyol sempre escolta atentament els consells de Quique Darder, l'actual entrenador del Centre Esportiu Artà, equip de la Regional Preferent de Mallorca (la sisena categoria del futbol estatal). “Molta gent que el veu jugar diu que la seva manera de córrer, de conduir i de xutar li recorden a mi”, admetia el pare del migcampista espanyolista en una entrevista fa uns anys. 

El Sergi segueix de prop les trajectòries professionals tant del seu pare com del seu germà petit, el Xavi, que és el davanter estrella de l'Artà, on ha marcat uns 130 gols en les tres últimes temporades. Els dos familiars segueixen al Camp Municipal Ses Pesqueres, allà on el Sergi va començar a jugar a futbol. “Sempre sap què fa l’Artà i si he marcat o no”, apunta el germà, qui coneixen com a Piti. El Sergi és l’únic dels tres que ha conegut una elit futbolística que no és fàcil d’assaborir. “El seu representant sempre ens diu: «El Sergi es retirarà i no s'ho haurà passat bé». És una llàstima. Ja des de petit patia per tot, per si pujava de categoria, per si canviava d’equip, per si jugava, per si ho feia bé o pels resultats. I ara com a professional li passa el mateix”, diu el pare del jugador.

Amb 13 anys, Darder alternava les posicions de davanter i mitjapunta quan va fer les maletes per canviar el poble per anar, tot sol, a Barcelona. “Em va costar moltíssim adaptar-m’hi”, va admetre el migcampista en una entrevista a l’ARA d'ara fa un any. “Li va costar molt, va patir, però li va anar bé”, admet el Piti. “La diferència entre els dos és que ell tenia clar que el seu somni era arribar-hi tant sí com no, i va treballar molt, es va esforçar i es va sacrificar. Jo no vaig tenir la força mental per deixar-ho tot enrere i seguir en un altre lloc”, reflexiona el germà. 

L’estiu del 2012, Darder esperava fer el salt al primer equip de l’Espanyol, però Ramon Planes i Mauricio Pochettino no van apostar per ell. Una situació frustrant que va aconseguir reconduir gràcies a qui havia sigut el caçatalents del planter espanyolista, Josep Manel Casanova, que va endur-se’l al Màlaga. Allà sí que va aconseguir arribar a Primera. Cinc anys després, l’Espanyol va repescar-lo pagant 8 milions al Lió per convertir-lo en un dels jugadors bandera de l’era Chen Yansheng. El mallorquí, que venia d’un club de Champions, aviat va deixar clar que era un futbolista que elevava considerablement les prestacions del mig del camp periquito. Malgrat tot, Quique Sánchez Flores no sempre va ser capaç de donar-li les claus del mig del camp. Força sovint, jugava massa enganxat a una banda o, simplement, tenia un rol on passava més desapercebut. “Abans, en situacions difícils, era complicat veure’m. En un partit dolent no apareixia, m’amagava una mica al darrere de tot”, va dir Darder fa pocs dies.

Més atrevit i vertical

La seva situació va començar a canviar amb Rubi, que va saber entendre que calia ubicar-lo a migcentre, donar-li llibertat de moviment i, no menys important, ajuntar-lo amb jugadors de bon peu com Marc Roca, Melendo o Granero. Amb ells, Darder va començar a passar-s'ho bé jugant. Però Rubi tot just va durar una temporada. La filosofia dels entrenadors del curs del descens va convertir-lo en un jugador irrellevant. Ara, als 28 anys, viu la seva plenitud futbolística. És un migcampista més madur que lidera un mig del camp en què s'ha imposat el físic a la tècnica. Tres escuders, Keidi Bare, Yangel Herrera i Vilhena, el protegeixen i li permeten desenvolupar uns registres individuals més atrevits. “Estava estancat en el passat. Jugava més còmode i més pausat, no avançava ni superava línies. He intentat evolucionar i ser més vertical, mirar més endavant i, principalment, tenir més personalitat”, afegeix el d'Artà.

Les dades ratifiquen les seves paraules: per les botes de Darder passa actualment gairebé tot el futbol d’atac que fabrica l’Espanyol. El mallorquí és ara un jugador protagonista, que apareix tant a l’inici de la jugada com també prop de l’àrea rival. Aquesta temporada ja ha firmat sis assistències, el doble de les tres que havia repartit les temporades 2020-21, 2019-20 i 2018-19. A més, ha marcat tres gols.

L'atreviment que està demostrant aquest any també li està servint per batre els seus millors registres en tres facetes clau del joc: és la temporada en què porta més regats (1,6 per partit, gairebé el triple dels 0,6 del curs del descens); passades (44, tres més de les 41 del seu primer curs); i pilotes llargues completades (3,7, per sobre de les 3,2 de la 2017-18). El Darder actual, per tant, dribla, s'associa i busca més joc en llarg que abans. És, a més, el jugador que més conduccions de cinc metres o més ha completat en aquesta Lliga (371). Símptomes que demostren l'augment de confiança que ha viscut. “Per edat i situació, és el que em correspon, però encara em queda per millorar”, reconeix.

El canvi futbolístic respon a un bon grapat de factors, alguns dels quals es troben fora de la gespa. “És un crac a tots els nivells. Se’l pot associar habitualment a un tema més tècnic, però a nivell físic i tàctic també és un espectacle”, va elogiar-lo Vicente Moreno. El tècnic li veu nivell per arribar a la selecció espanyola, una possibilitat que, segons ha pogut saber l'ARA, de moment no s'ha traslladat al jugador. El bon treball físic fet li ha permès evitar lesions (només s’ha perdut un partit per problemes musculars en cinc temporades) i també ser molts cops el primer jugador que inicia les pressions. L’altre gran canvi va arribar arran del treball mental que va fer amb un psicòleg i un coach esportiu. “Sabia que tenia un problema de feia molts anys, mental. M’afectava tot molt, a la mínima que fallava una passada m’enfonsava i perdia la confiança”, va reconèixer a aquest mitjà. Darder s’ha alliberat de les pors del passat i ara, per fi, comença a gaudir del futbol, més que patir.