Lance Armstrong, esborrat del palmarès del Tour de França

BARCELONA.La Unió Ciclista Internacional (UCI) va fer oficial ahir la decisió definitiva sobre el cas de dopatge de l'exciclista Lance Armstrong en una roda de premsa a Ginebra (Suïssa). L'organisme internacional va decidir confirmar la proposta de l'Agència Antidopatge dels Estats Units (Usada), que demanava una sanció a perpetuïtat per al nord-americà i la retirada de tots els seus resultats i premis des de l'1 d'agost del 1998 després de publicar la investigació del que van definir com "el programa de dopatge més sofisticat, exitós i professional de la història de l'esport".

És a dir, Lance Armstrong és desposseït dels set Tours de França, aconseguits entre els anys 1999 i 2005, set Tours que eren el rècord absolut de la prova davant els cinc triomfs d'Anquetil, Merckx, Hinault i Indurain. Encara que l'UCI va anunciar que "les conseqüències esportives d'aquesta desqualificació seran discutides en una reunió extraordinària divendres", el director de la cursa francesa, Christian Prudhomme, també va comparèixer davant la premsa per insistir en la seva voluntat de deixar en blanc el palmarès d'aquells anys, ja que molts ciclistes que van ocupar el podi per darrere d'Armstrong també han estat acusat de dopatge.

Les proves contra Armstrong, al qual s'acusa "d'ús, possessió, tràfic i administració" de substàncies prohibides, arriben de diversos excompanys d'equip a US Postal i Discovery Channel, que van declarar en contra seva. Els 15 ciclistes que han declarat davant de la Usada asseguren que el ciclista texà feia servir regularment EPO, testosterona, cortisona, hormona del creixement i transfusions de sang per millorar el seu rendiment, i que dins l'equip se'ls impulsava a seguir els mateixos mètodes. És per això que els ciclistes David Zabriskie, Tom Danielson, Christian Vande Velde i Levi Leipheimer, que van admetre que es van dopar durant la seva carrera professional, seran apartats de la competició fins al març del 2013, una sanció reduïda com a compensació per la seva col·laboració amb les autoritats.

També van confessar George Hincapie, Floyd Landis, Tyler Hamilton, Frankie Andreu i Jonathan Vaughters, l'actual mànager de l'equip Garmin, però tots aquests esportistes ja s'han retirat.

Les ramificacions del cas arriben als acusats de dirigir aquest pla de dopatge sistemàtic. També es demanen sancions a perpetuïtat per al director d'Armstrong durant aquell període, el belga Johan Bruyneel -que fa una setmana va abandonar l'equip RadioShack-, els metges Pedro Celaya i Luis García del Moral i els preparadors físics Pepe Martí i Michele Ferrari. La Fiscalia de Pàdua fa temps que va darrere de Ferrari, i La Gazzetta dello Sport ja va filtrar la setmana passada informacions sobre la xarxa de tràfic de substàncies dopants, evasió fiscal i blanqueig de diners que havia creat aquest preparador físic.

L'UCI ho va aprofitar per denunciar la ineficiència dels controls antidopatge. "Si Armstrong va aconseguir batre el sistema, la responsabilitat ha d'arribar a l'Agència Mundial Antidopatge i a totes les agències que van donar per bons els seus resultats". I és que Armstrong va passar durant la seva carrera 218 controls de l'UCI, segons va confirmar la mateixa organització, entre els quals es va conèixer tan sols un sol positiu per cortisona en el Tour del 1999, justificat per prescripció mèdica d'una pomada que contenia aquesta substància.

Armstrong ha declinat fins ara defensar-se de totes aquestes acusacions, però ha vist com els seus patrocinadors l'abandonen de mica en mica i el deixen gairebé sol.