L’altra mirada
Esports 06/07/2019

La llei que posa en perill dècades de tradició

3 min
La llei que posa en perill dècades de tradició

Just abans de les eleccions municipals, tots els grups de l’Ajuntament de Badalona van posar-se d’acord per declarar que el Club Nàutic Bétulo era un Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). “Un cop van saber que el club perillava, tots els grups ens van donar suport. I malgrat que la política municipal ha sigut complicada, ningú ha utilitzat aquest tema per atacar els altres”, explica la directiva de la Federació Catalana de Vela Sònia Oliveras, que fins fa poc ha presidit aquesta entitat.

El Bétulo és un dels 11 clubs nàutics catalans afectats pel nou reglament de la llei de costes de l’Estat, una llei aprovada el 2013 sota el govern de Mariano Rajoy que ha posat contra les cordes diferents entitats, ja que exigeix als clubs que tenen seu a la platja tenir una superfície inferior a 300 metres quadrats. “El nostre club té 2.000 metres quadrats. Però tothom que coneix l’esport sap que necessites molt més de 300 metres quadrats per poder organitzar competicions, guardar material...”, explica Oliveras, que recorda clubs com els de Canet i Cabrera, que ja han tancat perquè s’exposaven a multes.

El Bétulo, que es defineix com un “club poliesportiu de mar”, ja que no només s’hi practica la vela, no ha rebut cap ultimàtum encara, però sap que el temps s’acaba. “Tots els grups municipals van defensar que el nostre club sigui protegit, però a Madrid diuen que [ser BCIL] no serveix i que caldria ser Bé d’Interès Nacional. A Badalona tothom coneix la nostra tradició. El nostre club va néixer el 1942 com a zona de banys de mar, però va evolucionar cap al foment dels esports nàutics. Però no només fem vela lleugera: tenim rem, submarinisme i molt de windsurf, ja que per la forma de la costa és un lloc privilegiat. Aquí, quan entra el garbí, és una meravella veure totes les veles al mar”, explica Oliveras. I afegeix: “Tenim molta relació amb les escoles, ja que la piscina municipal està col·lapsada, així que moltes escoles venen a la nostra piscina. Al club hi venen nens i nenes de vint escoles diferents”.

A l’estiu, més de 2.000 nens passen pels casals d’estiu d’una entitat que admet que la piscina va ser construïda més tard i no està inclosa en la concessió original dels anys 40. “El 1979 el club va demanar regularitzar la piscina i el cas va quedar pendent. Ara el departament de Costes [del ministeri] ens demana enderrocar-la, però sense piscina deixarien de venir socis i el club, segurament, hauria de tancar. A més, aquesta piscina dona servei a moltes escoles que no tindrien cap lloc on poder practicar la natació. Ho hem argumentat, hem ensenyat informes, però el departament de Costes no modifica la seva opinió”, raona. “Si es pot fer una excepció amb restaurants, també s’hauria de permetre amb clubs importants per a la vida social de ciutats com Badalona”, diu Oliveras, que recorda que la llei no afecta els restaurants construïts a primera línia de mar abans del 2013. En canvi, sí que afecta un club que té la mateixa seu des de l’any 1942.

“Ser BCIL no ens acaba de protegir. La llei preveu protegir les entitats que són Bé d’Interès Nacional, però no les locals. A les al·legacions presentades, doncs, hem demanat que en el futur també es protegeixin els BCIL. Per sort, la Generalitat ens dona suport i el director general de polítiques de muntanya i litoral, Albert Alins, es va reunir amb la directora general de sostenibilitat de la costa, Ana Oñoro, i van pactar que un cop es constitueixi el nou govern central s’organitzarà una reunió per analitzar el cas concret dels clubs. Fins ara ni ens volien escoltar. Però al final la solució serà modificar el reglament de costes, és l’única solució. El PSOE hi va votar en el seu moment en contra, així que mantenim certa esperança”, explica, no sense por que arribi la mateixa carta que va posar fi a dècades de tradició a Cabrera i a Canet de Mar.

stats