Marcial Pina (Bárzana, Astúries, 1946) va ser un dels culpables de l'èxit de l'Elx durant els anys 60. Fitxat per l'Espanyol, va acabar al Barça, on va ser el màxim golejador d'aquell conjunt que va guanyar la Lliga el 1974 amb Cruyff acabat de fitxar. Ara viu a Elx, on segueix l'actualitat de dos dels clubs que més el van marcar, el Barça i l'Elx.
Què significa a Elx poder tornar a veure un partit al Camp Nou?
Significa molt. Aquest partit va ser tot un clàssic, un d'aquells partits bonics entre dos equips que van tenir molts jugadors en comú. Homes com Asensi, Ré, Heredia i Alfonseda van jugar als dos equips. Era una època en què l'Elx lluitava entre els millors i el president Martínez Valero sabia fitxar i vendre. Asensi, quan va fitxar pel Barça, va ser un dels fitxatges més cars de l'època. Podríem dir que a Elx sempre hi ha hagut més bona relació amb el Barça que amb altres clubs. Fa molta il·lusió aquest partit. Vaig passar tants anys al Barça que és el meu equip, però visc a Elx. Són els meus equips.
Vostè va arribar al Barça provinent de l'Espanyol...
Sí, però després del descens el Barça em va fitxar. Va ser una sort poder venir a l'Espanyol, i vaig ser el fitxatge més car de l'època: 10 milions de pessetes. Però després encara vaig ser més afortunat. Al Barça vaig passar-hi més de vuit anys, i vaig guanyar una Lliga.
Com era aquell Barça del 1974?
Era un equip molt modern, gràcies a les idees holandeses. Amb un 4-3-3 amb la pressió alta, joc ràpid. I Johan Cruyff, que semblava per moments que fos d'un altre món. Jo jugava al mig del camp amb l'Asensi, un altre que venia de l'Elx, i el Juan Carlos. Davant, Cruyff, Rexach i Sotil, la davantera que va fer història. Ara, el màxim golejador d'aquella Lliga vaig ser jo, que no tirava penals i jugava de migcampista.
Diuen que no sempre es va portar bé amb els holandesos...
No és cert. Coses del futbol que no tenen més importància. Jo tenia caràcter, com ells, i algunes vegades hi topava. Michels era d'aquells entrenadors que odiaven perdre i quan passava podia castigar algun jugador per qualsevol ximpleria. Jo vaig rebre, com tots. Amb Cruyff vaig tenir algunes discussions quan el club ja em volia fer fora. Anys més tard Núñez em va dir que mai m'hauria fet fora. Vaig anar a l'Atlètic de Madrid.
I va marcar dos gols al Camp Nou...
Sí, tots dos de falta. Quan vaig tornar al Camp Nou algú em va xiular, però al final del partit la gent em va aplaudir. A Barcelona sempre ha agradat el joc tècnic, i jo era d'aquests. Un dia Xavi em va dir que hauria disfrutat més jugant ara que no abans, quan els partits, especialment a fora, eren molt durs. I no sempre es miraven amb bons ulls els jugadors tècnics com jo. Els partits amb equips com el Granada solien ser autèntiques batalles.
Com veu el Barça d'avui en dia?
Molt bé. M'agrada com juga i per als rivals és molt complicat posar-se davant d'un equip així. Messi és qui més m'agrada, és una bogeria de jugador, el millor de tots els temps. Ara, m'identifico més amb Xavi, m'agrada molt com interpreta el joc. Sembla que tingui 100 ulls, ho pot veure tot, és increïble com controla el joc.
