BARÇA

Messi: col·leccionista de postals eternes

Aquest diumenge, al Santiago Bernabéu, l'argentí va sumar una nova imatge a l'imaginari col·lectiu

Messi: col·leccionista de postals eternes. / SANTIAGO GARCÉS

John Carlos i Tommie Smith aixecant els punys -el símbol dels Panteres Negres- durant els Jocs de Mèxic del 1968. Jesse Owens desafiant l’alemanya nazi a l’Estadi Olímpic de Berlín el 1936. Muhammad Ali noquejant George Foreman en l’anomenada Rumble in the Jungle [Lluita a la selva] el 1974. La mà de Déu de Diego Armando Maradona contra Anglaterra el 1986. Michael Jordan desafiant la llei de la gravetat en el concurs d’esmaixades del 1988 a Chicago. Brandi Chastain celebrant sense samarreta el triomf dels Estats Units al Mundial de futbol femení del 1999, davant les més de 90.000 persones que omplien el Rose Bowl de Pasadena. El món de l’esport ha generat desenes d’imatges que han aconseguit plantar cara al pas del temps i convertir-se en icones universals; algunes fins i tot s'han situat entre les 100 imatges més influents de tots els temps per a la revista 'Time'. Un imaginari col·lectiu on qui sap si algun dia també hi haurà Leo Messi.

Aquesta temporada l’argentí ha deixat per al record dues de les estampes amb més força de la seva carrera. L’última, diumenge al Santiago Bernabéu, sostenint la seva samarreta perquè el seu nom no s’oblidi mai (imatge 2). L’altra, la nit de la remuntada contra el PSG, un quatre amb reminiscències divines, amb els aficionats venerant-lo als seus peus (1). Fotografies que busquen transcendir el moment, convertir-se en icones immortals davant els milions d’imatges fugisseres i efímeres que reprodueixen cada dia, des de cada angle possible, totes i cadascuna de les accions de l’argentí sobre la gespa. L’ARA ha seleccionat algunes d’aquestes imatges. Les 10 postals del 10. Un viatge que l'argentí va arrencar enfilant-se sobre Ronaldinho (9) en el primer gol com a barcelonista i que arriba a la maduresa al Bernabéu, justament en el que va ser el gol 500 amb la samarreta del Barça. “En la primera hi ha un nen ingenu, feliç, i en l’última és conscient que està creant una icona; tot i que surt del cor, hi ha un procés de maduració, un sentit històric, de deixar constància de l''aquí està Leo Messi'", explica el catedràtic de la teoria de la comunicació Miquel de Moragas.

Tot amant del futbol té un tros de Messi al seu llibre de records. Una instantània que sobreviu al bombardeig diari de noves aspirants a icona immortal. El gol de pit al Mundial de Clubs que coronava l’any perfecte amb els 6 títols (4). Messi aturant el temps a Roma, desafiant com Jordan la lògica de la física per batre Van der Saar (5). Petonejant l’escut del Barça al Bernabéu fa tres anys (8). Celebrant amb ràbia el gol a Wembley contra el United (6). Assegut a terra després de marcar el segon gol contra l’Arsenal a la Champions en un partit a l’estadi (7). Abraçat a Neymar i Suárez en la imatge que ha simbolitzat el trident actual (3). I moltes més, perquè, com diu Moragas, tot i que “sempre n’hi ha una” que transcendeix el pas del temps i s’intenta situar al costat dels Ali, Maradona o Owens, l’escollida “pot ser diferent per a cadascú”, i totes formen “ una constel·lació d’imatges” que acaben configurant el llegat de cada esportista a l’imaginari col·lectiu. Al salt impossible de Roma va seguir el petó a la bota. Al crit embogit de Londres, la puntada de peu al micròfon ambient. Cadascú té les seves particulars 10 del 10.

El triomf de la quotidianitat

Albert Gea, fotògraf de Reuters i autor de dues de les 10 imatges seleccionades per l’ARA, admet que el pas del temps situa cada instantània en el lloc que li pertoca. “En la fotografia del trident vaig disparar i vaig deixar de fer fotos, sabia que era la imatge del partit, però no sabia la transcendència que tindria després, perquè depenia de si hi havia títols al final, de si el trident acabava marcant una època”, explica. I la va marcar, fins al punt que ara mateix la imatge de Suárez, Neymar i Messi abraçats corona el despatx que el brasiler té a la Diagonal de Barcelona. Però tot i això, la imatge contra l’Arsenal de Messi assegut a terra mentre arriben Alves i Pedro “es va publicar molt més que la del trident”. Va tenir més impacte, perquè l’escenari –la Champions– era molt diferent.

Tant Gea com Moragas coincideixen, a més, que Messi és “molt pla”, no acostuma a mostrar-se "eufòric" ni a ser "expansiu" en les celebracions. Això fa que quan explota la imatge es redimensioni encara més. Però tot i això, la imatge més coneguda arreu del planeta, perquè es repeteix setmana rere setmana amb una regularitat insultant, és la de Messi aixecant les mans amb els dits índex apuntant al cel. És el valor de “la quotidianitat”, explica Moragas, la icona universal d’un net dedicant un gol a la seva àvia Celia.

Més continguts de