El minut de silenci per Ricardo Zamora
El 13 d’agost del 1936 la FIFA va organitzar el seu congrés a l’Òpera de Berlín, la ciutat que acollia els Jocs Olímpics. El punt fort del congrés era escollir la seu del Mundial del 1938. L’Argentina va presentar la seva candidatura, convençuda que li tocaria, ja que el 1934 el torneig s’havia organitzat a Europa i es considerava que el 1938 tocaria tornar a Amèrica. Però les federacions europees van votar per França. A l’Argentina, com a senyal de protesta, es van viure manifestacions que van causar molts ferits.
El triomfador d’aquell congrés va ser el president de la FIFA, Jules Rimet, que aconseguia portar el Mundial a la seva terra, França, superant l’Argentina i l’Alemanya nazi, que, a casa seva, no va rebre ni un vot. Va ser el final d’un congrés que havia començat amb un minut de silenci, quan Rimet va dir als presents: “Ens informen que a Espanya ha estat afusellat Ricardo Zamora, porter espanyol en el Mundial del 1934”. La premsa alemanya va parlar de la barbàrie comunista. Però Zamora estava viu.
El 20 de juliol del 1936 les tropes alçades contra el govern de la República van ser derrotades a Barcelona. Es van produir morts i els primers afusellaments. I algú va afirmar haver vist entre els cadàvers el de Zamora, porter barceloní del Reial Madrid. El 15 d’agost, el diari L’Écho de Paris informava de la mort, citant declaracions de l’exporter hongarès del Barça Franz Platko, que parlava d’un “afusellament a Madrid per part dels comunistes”. El 17 d’agost es publicava al Mundo Deportivo la notícia de la “possible” mort del millor porter del món. Ningú sabia si havia mort a Barcelona o Madrid. Si era viu o mort. El mateix capità del Barça, Martí Vantolrà, va demanar a Lluís Companys que l’ajudés a saber què havia passat amb l’exporter de l’Espanyol i el Barça.
En realitat, Zamora estava detingut a Madrid, ja que era un monàrquic declarat. A la presó l’escriptor malagueny Pedro Luis Gálvez, comunista, el va reconèixer i el va salvar en fer-lo entrar a l’ambaixada argentina. Després va aconseguir arribar a França, on va seguir jugant. Zamora, que durant els seus anys a França va deixar clar que no era “feixista” i no volia “fer política”, va tornar a Espanya el 1939. Només va jugar un Mundial, el del 1934.
