Emanuela Audisio rep el 13è premi Vázquez Montalbán de periodisme i és la primera dona que l'obté

BarcelonaLa periodista italiana Emanuela Audisio ha rebut a l'Auditori del Camp Nou el reconeixement de la 13a edició del premi internacional de periodisme esportiu. Audisio (Roma, 1953), que va tenir el plaer de conèixer Vázquez Montalbán el 1991 quan el diari 'La Repubblica' la va enviar a Barcelona, és la primera dona que rep aquest premi.

Audisio ha cobert Mundials i Jocs Olímpics i ha escrit llibres, com un que va dedicar a l'atleta Pietro Menea. El jurat del premi ha tingut un record per a Michael Robinson, guanyador del premi ara fa uns anys, que ha anunciat que té càncer.

Audisio ha explicat que "el 1991 vaig venir a investigar sobre els Jocs de Barcelona i vaig trucar a la porta de Vázquez Montalbán. Li vaig deixar un missatge a la porta i al tornar m'havia deixat un missatge dient que podia trucar. Parlava molt bé l'italià. L'endemà marxava a les 8 del matí cap a Galícia per escriure una biografia de Franco, i em va citar a les 6. Una de les dues entrevistes que he fet de matinada. La segona va ser a un genet a l'hipòdrom de San Siro. Jo li vaig portar un vi italià i ell, un penedès blanc". Audisio ha explicat quatre lliçons que ha anat aprenent: tenir sempre gana, no jutjar mai per l'aparença, no deixar de tenir set, no pensar mai que ho saps tot, quan s'apaguen els llums i saber que la cuina feta a casa sempre és bona. I en darrer lloc, tenir clar que treballar, jugar i disfrutar sempre és cosa de joc d'equip. Audisio ha dedicat el premi a la generació de les seves mares i tota la gent nascuda a prop del Mediterrani.

"Una obra completa d'una gran dona"

En nom del jurat, el periodista Ramon Besa ha explicat que "aquesta edició és diferent, ja que és la primera des que va rebre el premi, emocionant-nos, Michael Robinson. Aquell dia es va entendre què vol dir 'Mai caminaràs sol', en la lluita contra el càncer. El segon motiu especial és donar un premi a una reportera de la vella escola, de les que anava a tots els grans esdeveniments esportius per donar context, grans cròniques que ens connecten amb els textos de Vázquez Montalbán, amb qui l'Emanuela es va conèixer el 1992. El tercer motiu és que l'Emanuela s'ha obert camí tota sola en una feina plena d'homes. En una època en què es parla de quotes, d'igualtat, apareix la figura de l'Emanuela, la seva obra completa. Un exemple d'una dona que s'ha guanyat tota sola coses que avui en dia es donen sense mèrits pel sol fet de fer dones a altres noms. Guanya el premi perquè és molt bona, perquè s'ho ha guanyat".

Bartomeu: "És un judici injust"

Josep Maria Bartomeu ha explicat que "reconèixer la feina ben feta forma part de la manera de ser del barcelonista. Vázquez Montalbán ho tenia clar. Per cert, Bartomeu ha explicat que "el premi arriba just el dia de l'inici d'un judici contra els líders polítics. Un judici injust en un marc processal que el Barça mai ha vist bé". "El nostre compromís és amb la llibertat i la democràcia", ha afegit.

Josep Vives, portaveu del Barça i secretari del jurat, ha explicat que "el jurat també vol retre homenatge a Sara Estévez, veterana periodista basca que va ser referent per a diverses generacions d'aficionats de l'Athletic Club que mai van saber que darrere del pseudònim Maratón s'hi amagava una dona".