El malefici del revolt número dos de Xest

Enviat especial a XestN’hi ha prou que pensem en un campionat que està al punt de caramel amb un pilot preparat per cantar victòria. Líder a l’última cursa i que només depèn d’ell mateix per ser campió. I de cop, zas! A terra. Sense avisar, sense que ningú s’ho esperi -ni ell, ni el rival ni l’afició-, aquell projecte que semblava sòlid acaba sent només un castell de cartes a mercè d’un cop de llevantada. Així se li va escapar el títol a Valentino Rossi el 2006, i així tem que se li pugui escapar a Marc Márquez aquest 2017. Per més fàcil que sembli el títol, l’experiència li diu al de Cervera que no podrà cantar victòria fins que creui la bandera de quadres.

Per sort per a Márquez, la seva moto li ha enviat dos avisos a temps. Un a la jornada de divendres, i l’altre durant la qualificació. Sempre per voler anar una mica més ràpid, fins i tot quan als entrenaments oficials tenia el millor temps de tots els pilots. Divendres va explicar que havia mirat de frenar abans per fer una traçada diferent. Ahir, tot i que tenia més de tres dècimes d’avantatge respecte del segon classificat, també buscava el rècord. El resultat és que va perdre la roda de davant, i adeu-siau.

Moltes caigudes, cap lesió

La “sort”, com ho va definir ell mateix mentre feia balanç d’aquesta temporada accidentada, és que cada vegada que ha llepat l’asfalt no li ha passat res. Moltes caigudes però cap lesió. “Fins i tot caic amb estil! Ho heu vist, que no m’ha passat res i m’he aixecat de cop?”, deia divendres a la sala de premsa amb el seu punt d’humor mentre els assistents reien per l’ocurrència. Però no així els membres del seu equip, coneixedors del pa que s’hi dona i del risc que pot suposar un caiguda de cara a les aspiracions del pilot de Cervera de revalidar el títol de campió.

Márquez també n’era conscient, i més amb els precedents d’aquesta temporada, en què ja ha llepat l’asfalt fins a 27 vegades. Només Sam Lowes, amb 29 caigudes aquest 2017, el supera. “Aquest any va així”, resumia el tres vegades campió mundial, que en té prou sent onzè per assegurar el títol -i això comptant que Dovizioso guanyi la cursa, perquè si l’italià no és primer, el títol serà per a Márquez passi el que passi-. Però per ser onzè s’ha de ser conservador, una qualitat per a la qual ell no està programat.

Un precedent enverinat

Els fantasmes de Valentino Rossi van aparèixer divendres i es van accentuar amb la caiguda d’ahir, perquè va produir-se quan semblava que Márquez ho tenia tot controlat. Aquell 2006 semblava que l’italià també dominava l’escena. Rossi rodava amb el grup capdavanter i va caure a la cinquena volta. Es va aixecar tan ràpid com va poder i va tornar a la pista, però ja no va tenir temps de remuntar. Finalment va ser tretzè. Nicky Hayden, desaparegut aquest any en un tràgic accident de bicicleta, es va veure de cop i volta campió i fins i tot es va permetre el luxe de ser conservador i conformar-se amb la tercera posició final.

“A les curses pot passar de tot i, per descomptat, també el que li va passar a Rossi. Però no hi vull pensar. Només penso en les coses bones, en com va acabar el 2013 [campió de MotoGP] o el 2010 [campió de 125cc]. I t’has d’oblidar de les caigudes, perquè si surts a competir pensant a no caure, de seguida ets un segon més lent, quasi sense adonar-te’n. Per tant, m’ho trec del cap”, explica Márquez.

Avui, diu, seurà amb l’equip després del warm up i plantejarà la carrera. Sense por a caure i amb la lliçó ben apresa. “En aquell revolt ja sé on és el límit. Si vull ser ràpid, si vull guanyar temps, hauré de fer-ho en un altre punt del traçat”. A l’equip Repsol Honda creuen els dits mentre Dovizioso, l’aspirant, espera que a Márquez el torni a trair alguna de les lleis de la física.