Nou cop contra la Superlliga: l'advocat de la Unió Europea dona la raó a la UEFA i la FIFA
Els clubs poden crear un torneig, però quedarien exposats a sancions i podrien ser expulsats de les seves lligues
BarcelonaEl projecte per crear una Superlliga europea de futbol va rebre un altre cop a la seva línia de flotació. L’advocat general de la Unió Europea va determinar dijous que la FIFA i la UEFA no van incórrer en un abús de poder quan van amenaçar amb sancions els ideòlegs de la Superlliga europea, projecte que avui en dia només defensen el Madrid, el Barça i la Juve. “Les normes de la FIFA i de la UEFA que supediten la creació de qualsevol nova competició a una autorització prèvia són compatibles amb el dret de la Unió en matèria de competència”, va determinar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en un comunicat. Un cop a la Superlliga, ja que segons l’advocat general les Federacions nacionals, com l’espanyola, tenen el dret de vetar la participació en la seva lliga als clubs que vulguin participar en aquest projecte. És a dir, segons l’advocat els clubs poden crear una Superlliga independent si volen, però després s’hauran d’exposar a les conseqüències si són expulsats de les seves lligues, copes i torneigs emparats per la UEFA.
L’opinió de l’advocat general assignat a aquest cas, Athanasios Rantos, no és vinculant, però el Tribunal de Justícia de la Unió Europea estima que els seus jutges segueixen la línia d’aquests dictàmens previs en aproximadament un 80% dels casos. La sentència definitiva, contra la qual ja no serà possible presentar cap recurs, s’espera al març. Un jutjat madrileny havia remès aquest cas a Luxemburg perquè aquesta cort dirimís si l’oposició de la UEFA i la FIFA a la creació de la Superlliga era contrària a la norma europea de competència. Els advocats de la Superlliga veien problemàtic el paper doble de regulador i operador econòmic de les competicions que tenen la FIFA i la UEFA, però Rantos va estimar que no vulneren la llei, donant-los via lliure per vetar la creació de la Superlliga amb sancions si es dona el cas. La sentència definitiva servirà per decidir si la UEFA i la FIFA van utilitzar una posició d’abús de poder contra els clubs que van voler crear un torneig independent, liderats pel Reial Madrid, amb el suport d’altres clubs. Tots els altres equips van acabar renunciant al projecte.
Models oposats
La FIFA i la UEFA es van mostrar satisfetes amb la decisió. Les dues defensen que el model europeu de l’esport de competicions obertes, amb “equilibri competitiu i la promoció del futbol base quedaria en risc amb la posada en marxa d’aquesta competició alternativa” i que això preval sobre la lliure competència. De fet, l’advocat europeu ha afirmat que “el model esportiu europeu ha de promoure competicions obertes, a les quals tothom pugui accedir gràcies a un sistema transparent en què els ascensos i descensos de categoria mantinguin un equilibri competitiu i afavoreixin el mèrit esportiu”. A més, el model europeu es basa en un sistema piramidal en què la base és el futbol aficionat i s’ha de “recolzar en un règim de solidaritat financera” per “redistribuir i reinvertir en els nivells inferiors de l’esport els ingressos generats pels esdeveniments i les activitats de l’elit”.
Per la seva banda, A22 Sports Mangement, empresa lligada a la Superlliga, ha explicat amb un comunicat que “l’opinió de l’advocat general és un pas en un cas encara obert, i estem satisfets amb el reconeixement del dret de tercers a organitzar competicions paneuropees de clubs. L’Advocat General va deixar clar que la UEFA té una posició monopolística que comporta importants responsabilitats a l’hora de permetre a tercers actuar lliurement al mercat. Tot i això, creiem que els 15 jutges de la Gran Sala del TJUE que tenen la responsabilitat d’examinar aquest cas aprofundiran de manera substancial en la seva anàlisi i oferiran finalment als clubs l’oportunitat de gestionar el seu propi destí a Europa”.
La lliga espanyola es va mostrar satisfeta amb aquesta decisió, just en els dies en què ha presentat un informe a la consultora KPMG sobre l’impacte econòmic de la Superlliga a la competició i els clubs. Així, segons aquest estudi, la materialització d’una Superlliga europea suposaria un augment de 400 milions d’euros per als únics promotors espanyols d’aquesta competició, el Reial Madrid i el Barça, mentre que per a la resta de clubs suposaria una pèrdua d’ingressos del 55%.
El 2020, 12 clubs van anunciar que volien crear una Superlliga europea tancada fora dels paraigües de la UEFA. L’Atlètic de Madrid, el Manchester United, el Liverpool, el Manchester City, l’Arsenal, el Chelsea, el Tottenham, l’Inter de Milà, el Milan van abandonar el vaixell després de percebre l’oposició de governs, aficionats i federacions, i de la pressió exercida per la FIFA i la UEFA.
