L’ALTRA MIRADA

La nouvinguda del ciclisme professional

Lorena Llamas no havia tocat una bicicleta fins fa sis anys i ara és una de les deu ciclistes de l'equip Movistar

De Lorena Llamas (Igualada, 1987), una de les deu ciclistes que formen la plantilla del nou equip Movistar Team, que aquesta temporada 2018 estrena equip professional femení, sempre s’explica que fins fa sis anys no havia tocat una bicicleta. “I és així. Sempre ho dic, que fins al 2012 jo no tenia ni bicicleta. No sabia ni com anaven les marxes, creia que funcionava com un cotxe”, recorda amb una rialla la igualadina.

Llamas, que abans havia practicat altres esports sense arribar a apostar-hi del tot, va anar fent passos com a cicloturista i a provar la competició fins a arribar al seu punt d’inflexió: la victòria al campionat de Catalunya del 2014. “Vaig agafar el cotxe i em vaig presentar allà jo sola, sense conèixer ningú. Arribo i guanyo. Llavors, la pregunta de tothom va ser: «I tu qui ets? D’on has sortit?» [Riu.] Allà sí que em vaig plantejar que potser dolenta no ho era”, explica.

Des d’aleshores, la seva progressió ha sigut meteòrica malgrat les dificultats d’un món, el del ciclisme femení, amb una situació molt precària. “Em va costar molt trobar un equip seriós on poder competir i poder córrer les proves de la Copa d’Espanya. Hi va haver diversos intents frustrats, de gent que et diu «Muntaré un equip» i acabàvem les quatre tirades”, apunta la catalana, que finalment va poder fer servir l’equip Frigoríficos Costa Brava com a trampolí per córrer els últims dos anys a l’equip Bizkaia-Durango, un dels dos de referència a l’Estat abans de l’arribada de Movistar Team.

En el conjunt basc ha pogut consolidar-se com una de les millors escaladores del calendari espanyol i començar a posar-se a prova davant les millors del món en curses internacionals. Amb tot, l’aparició de l’equip femení de la històrica estructura navarresa, on corren Nairo Quintana, Alejandro Valverde i Mikel Landa, suposa un salt de qualitat sense precedents al panorama del ciclisme femení a l’estat espanyol. “Al final, jo em sentia amateur. Al Bizkaia corríem el calendari professional, però jo no vaig cobrar res de res, tret del material i viatges. Ara, per condicions, és una feina”, celebra.

Tres estrangeres vingudes d’equips de primera línia mundial acompanyen set corredores més, entre les quals hi ha la catalana, la balear Mavi García i la valenciana Alba Teruel, en una experiència que els suposa un abans i un després en la seva trajectòria. “Estem totes flipant. Tenim tot el material que et pots imaginar, entrenadors, fisioterapeutes, una assegurança mèdica... Tot com el Valverde i companyia. El sou no [riu], però la idea és anar-ho equiparant tot: sous, els premis de les curses...”, explica. “Ens sentim molt afortunades i tenim molta il·lusió i ganes de fer bé les coses. Ara que tenim aquest seguiment d’entrenaments m’adono de totes les coses que feia malament fins ara”, lamenta.

Amb tot, Lorena Llamas és conscient que ha de ser prudent en aquesta nova aventura. “Al cap tinc l’objectiu de fer-me un lloc en aquest món, on encara sento que acabo d’arribar. Perquè fa dos anys ningú em coneixia -apunta-. És molt maco parlar de guanyar una cursa, però ara toca treballar, fer les coses bé, i que a l’equip estiguin contents amb mi. Si d’aquí dos o tres anys segueixo així, vestida de blau, serà impressionant, perquè significarà que serveixo per a això de la bicicleta”.

El repte és important. Però la confiança hi és. “Quan surts a córrer a fora, t’adones de com corren! Allò és MotoGP. Però com a equip crec que podem tenir ambicions. Som dues que som més escaladores, n’hi ha d’altres que roden més bé, i ara que ens podem dedicar a això... En el meu terreny, crec que puc aguantar les Moto GP, perquè ja ho he fet. Patint-les, però aguantant”.