El Palau posa punt final a un model

BarcelonaEl 14 de febrer del 2008 el Barça va superar 64 a 62 l’Unicaja en un Palau que va escridassar el llavors president Joan Laporta. A la banqueta s’hi va asseure per primera vegada un assistent de 35 anys a qui, unes hores abans, mentre feia sessió de vídeo, li havien comunicat que supliria Dusko Ivanovic, fulminat després d’assegurar que no podia fer més amb els jugadors que tenia.

El que havia de ser una etapa curta, de transició, d’un tècnic sense experiència, es va acabar convertint en el període més llarg d’un entrenador a la secció de bàsquet. Ahir, entre llàgrimes i un discurs entretallat per la magnitud del moment, Xavi Pascual va dir adéu després d’aconseguir 4 Lligues ACB, 1 Eurolliga i 3 Copes.

Pascual se’n va perquè no pot liderar el nou projecte que pretén impulsar el Barça. “No ens plantegem un canvi d’entrenador, sinó de model”, va defensar el director d’esports professionals, Albert Soler, i va assegurar que el “nou model” necessita “persones” noves al capdavant. I Pascual —pel desgast dels últims vuit anys— no és la figura idònia per donar aquest nou impuls.

Una opinió que el tècnic no comparteix, malgrat admetre que en cas d’estar en el lloc de Soler probablement hauria pres la mateixa decisió. “En els últims dos anys la gent estava cansada de la meva figura, jo segurament en el seu lloc faria el mateix”, va assumir abans de deixar ben clar que es veia en condicions de revertir la situació, ja que es considera una persona “molt valenta”, “amb forces totals” per emprendre una nova aventura perquè ni l’“afecta l’opinió” del carrer ni res el fa “trontollar”.

Alguna cosa més

Però el nou model no passa per Pascual. Ja fa mesos que al Palau el relleu es donava per fet. Ahir el Barça no va voler entrar en detalls del nou projecte per no restar protagonisme a l’adéu del tècnic, però es va deixar entreveure que es busca alguna cosa més que “guanyar”. Soler va reiterar que Pascual els garantia “competir” sempre fins al final, un model “guanyador” —12 títols en 8 anys— que ha d’anar acompanyat de més coses.

Més coses que Pascual va reivindicar, defensant amb vehemència i cert orgull el seu llegat: “El nostre bàsquet s’ha imitat a tot arreu; el nostre joc de transició no es feia, hem sigut generadors de noves tendències”. A més, va voler treure’s l’etiqueta de no saber apostar pels més joves, i ho va fer recordant que el Palau “vol guanyar” i això no sempre és compatible amb la paciència que s’ha de tenir amb determinats jugadors.

Soler no va defugir responsabilitats de futur. Ell i el directiu Joan Bladé són els encarregats de decidir el canvi de rumb. “Si no funciona, la responsabilitat és nostra”, va assumir Soler, que va fer partícip Josep Maria Bartomeu -home de bàsquet- del replantejament que es pretén impulsar per rellevar l’home que ha fet possible la “millor” etapa del bàsquet culer, amb permís d’Aíto, com va dir el mateix Pascual.